Anterior
Següent

21. Veus, modes i temps verbals

Veus, modes i temps verbals



Veu

 Al les dues veus del verb català (activa i passiva) el grec antic n'afegia una tercera, la veu mitjana, el valor principal de la qual era l'expressió de la reflexivitat [1]. 


Mode

Els modes del verb grec són l'indicatiu, el subjuntiu, l'optatiu [2], l'imperatiu i les formes no personals (infinitiu i participi).


Temps i aspecte

Els temps verbals del grec es poden classificar segons el seu aspecte imperfectiu o perfectiu. Hi ha temps sempre perfectius (com ara l'aorist) o sempre imperfectius (cas de l'imperfet) i d'altres que poden assumir l'un i l'altre valor aspectual (per exemple, el present o el futur). 

 

Els temps del verb grec antic són:

    • Present.
    • Imperfet.
    • Futur.
    • Aorist [3].
    • Perfet (no s'estudia a batxillerat).
    • Plusquamperfet (no s'estudia a batxillerat).

No tots els temps apareixen en tots els modes verbals [4]. 
 

La concreció del currículum de batxillerat exigeix només l'estudi d'uns determinants temps d'alguns tipus de verbs. En la matèria de Grec I, només s'hi estudien temps de la veu activa. Al bloc 1:

      • El present, l'imperfet i el futur d'indicatiu;
      • L'imperatiu present;
      • L'infinitiu present i futur.


Al bloc segon, s'introdueix:

      • El participi de present i de futur.
      • Els temps aorist de tipus sigmàtic en mode indicatiu, infinitiu i participi.
      • La conjugació per al verbs contractes de tots els temps anteriorment esmentats.
         

NOTES:

[1] La veu passiva i mitjana s'estudien a Grec II.

[2] Els continguts curriculars de la matèria de Grec de batxillerat no inclouen l'estudi ni del subjuntiu ni de l'optatiu. Aquest darrer és un mode verbal d'origen indoeuropeu (el comparteix, per exemple, el sànscrit) desconegut pel llatí i les llengües romàniques. Té diversos usos i sentits, però la seva funció primordial és l'expressió del desig. 

[3] L'aorist és el temps del passat puntual. Amb alguns matisos, equival al passat català (vaig cantar, en la seva forma perifràstica; cantí, en la forma simple).

[4] Només l'indicatiu disposa dels sis temps. L'imperatiu i el subjuntiu, només tenen present, aorist i perfet. L'optatiu, l'infinitiu i el participi, a aquests tres temps hi afegeixen el futur. 


Anterior
Següent