Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany

L'estructura de l'obra manté dos moments vitals de la protagonista:

1) Un de fix situat a en el present de l'any 1969, en un llogarret solitari i sense nom de l'illa de Mallorca, arran de mar, on Carola Milà escriu les seves memòries. Té 69 anys. Aquesta data coincideix amb la d'edició de la novel·la.

2) El flash-back de la vida de Carola Milà: entre 1900, data del seu naixement, i el 1969. El recorregut vital és cronològic, del naixement a l'actualitat. Serveix per explicar:

- Les diferents etapes de la seva vida, els canvis de nom, de classe social, de funcions familiars...

- Les etapes històriques, socials i literàries que es produeixen en la societat catalana al llarg del segle XX, amb referències a Europa. Hi desfilen, doncs, personatges i esdeveniments reals que han marcat la història de Catalunya i molt concretament la de Barcelona. La ciutat hi és especialment dibuixada en els seus barris antics i en l'expansió que va significar l'Eixample. Es posa un èmfasi especial en documentar l'educació que rebien les nenes i la vida dura dels obrers, amb màrtirs i tot.

D'altra banda, els canvis de nom i d'estatus social de Carola permeten presentar els valors dels obrers i dels burgesos, dels treballadors i botiguers, dels anarquistes, o del feminisme d'arrel conservadora que es produeix durant el Noucentisme. També, la gran il·lusió i els canvis que va significar l'arribada de la II República, els anys 30, i la Guerra Civil, amb l'ascendència filonazi dels seus components o del pretendent de la seva filla, Rosa, herr Bertold Heilbrun, personatge sinistre que pretén la nena des de petita per casar-s'hi. També la capital francesa.

Naturalment, Capmany explica la seva visió de la realitat. Una postura d'esquerra, però  Feliçment, jo soc una dona explica molts fets històrics, estrictament documentats.

Parts de la novel·la

La novel·la consta de 15 capítols que podem dividir en les següents etapes:

1. Capítols 1-5. Infantesa. Correspon al període: 1900-1913. Es fa especial incidència en:

- La biografia de Carola: filla de mare soltera. L'educació en el col·legi del Bon Consell que existia realment a Les Corts (1886-1936). Educació basada en el sacrifici i autopuniment (dejunis, fred, o posar-se pedres a les sabates, menjar guix...) i un destí de santedat de les nenes. Amb exemples de com les deixen morir en pro d'una missió santa. Carola acaba per ser-ne expulsada. I es posa a treballar. Cal anotar que, com en la resta d'etapes vitals, Carola intenta integrar-se, ser més santa, en aquest cas, que ningú més, però n'acaba sent expulsada o ella marxa.

- Anàlisi de la realitat: s'expliquen les lluites entre la patronal i l'anarquisme. Molt importants entre els anys noranta i el 1909 a Catalunya. El seu estimat Feliu Tobias es troba molt implicat en la lluita obrera i acaba essent empresonat i condemnat a mort (30.9.1913). També mor Salvador Milà, l'avi col·laboracionista amb els amos de Can Pujades. (la fàbrica de Can Pujades existia). La descripció de les relacions entre els amos i els treballadors il·lustra perfectament la realitat.

Algun fet molt destacat és l'assalt al setmanari Cu-cut! (pàg. 129), al qual pertany la il·lustració; així com les referències al teatre i a l'actitud del poble compartida amb l'actor Jaume Borràs (pàg. 130), molt conegut a l'època.