Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany

La lluita per les llibertats i la recuperació cultural

A partir de l'any 1968, Maria Aurèlia Capmany es va dedicar de ple a l’escriptura. Com ja hem comentat, amb Jaume Vidal i Alcover, el seu company des d'aquell any, va esdevenir mentora i referent de joves escriptors de la Generació del 70, com Montserrat Roig, Terenci Moix, Maria Antònia Oliver, Jaume Fuster, Oriol Pi de Cabanyes o Guillem-Jordi Graells. Al costat de la seva dedicació plena a l’escriptura, Capmany va iniciar d’una manera més activa la seva participació en el món cultural, amb intervencions, actes, jurat de premis literaris, etc. En aquells anys de postguerra, fer cultura volia dir, també, fer política. De fet, la mateixa l’EADAG, tal com l’escriptora explica a les seves memòries, era un centre on es debatia i es feia política, el temps ho reclamava. I va participar en nombroses protestes, com la coneguda Caputxinada de 1966.

Aquella mateixa dècada es va caracteritzar mundialment per les lluites a favor dels drets de les persones, de la llibertat individual, de la igualtat en tots els àmbits i la lluita pels drets de les dones, que Capmany ja tractava a la seva obra literària. És el moment decisiu que situa Capmany com a pionera del feminisme a Catalunya i com a referent indiscutible per a les joves generacions dels 70. El seu llibre primer i més emblemàtic és La dona a Catalunya: consciència i situació (1966). També va prologar El segon sexe (1947-49) de Simone de Beauvoir (1908-1986), assaig decisiu de l'anàlisi històrica sobre la situació d'inferioritat de les dones en la societat patriarcal. Feia poc temps s'havia publicat La mística de la feminitat, (The Feminine Mystique, 1964), una altra obra de referència del feminisme d'aquells anys,  de l'escriptora nord-americana Betty Friedan (1921-2006). Per entendre de què parlem, és interessant saber com va iniciar-se l'escriptura de l'assaig de Betty Friedan. El 1952, Friedan va ser acomiadada de la feina per estar embarassada. Va fer tasques esporàdiques i va treballar de periodista freelance, fins que l'Smith College li encarrega fer un qüestionari a les antigues companyes d'escola. Va ser la forma de descobrir la insatisfacció de moltes altres dones convertides en mestresses de casa sense recursos propis. Va realitzar moltes altres enquestes durant els anys següents, base del seu estudi convertit en veritable best seller: moltes dones van descobrir la precarietat en què vivien i com els treballs intel·lectuals i els càrrecs públics que dirigien i organitzaven la societat estaven exclusivament en mans masculines.

Capmany va escriure una ressenya sobre La mística de la feminitat que s'havia traduït al català. Hi diu:

"¿Quin és el paper primordial de la dona, posar fills al món, ser atractiva, omplir la casa d'electrodomèstics, comprar incansablement, mantenir polida i a punt la llar? O té alguna cosa més a fer en el món i pot contribuir, amb les seves facultats humanes, al millorament de la comunitat?"

Capmany també va utilitzar el sistema de les enquestes per conèixer la realitat de la dona a Catalunya  per al seu assaig La dona a Catalunya (1966). Després va recórrer gran part del territori amb conferències i xerrades sobre el tema que li va permetre conèixer encara més les distintes realitats. Després va publicar  La dona catalana (1968), El feminisme a Catalunya (1973), La dona i la Segona República (1977), o el llibre il·lustrat per Tísner, Dona, doneta, donota (1979), ple d’humor i d’ironia.

En castellà va escriure El feminismo ibérico (1970), De profesión mujer (1971) i el volum epistolar Carta abierta al macho ibérico (1973), ple d’humor, ironia i sarcasme. Va participar en les emblemàtiques Jornades Catalanes de la Dona, del maig de 1976, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, juntament amb Montserrat Roig i Teresa Pàmies, a més de ser present també en diversos actes a l’Estat espanyol. La seva visió i el seu compromís envers la igualtat i els drets passaven també per una mirada cap a la situació social dels joves dins del context del moment, com ho prova el llibre La joventut és una nova classe? (1969).

Obra assagística i el mirall narratiu

D’aquesta època són també un seguit d’obres importants que es troben a mig camí de diversos gèneres, però que els considerem "assaig" pel fet de ser textos de reflexió i d’idees, sempre exposats amb una agudesa i gran lucidesa. Tal com ella mateixa escriu a Dietari de prudències (1982),  “l’assaig ha de ser, simplement, una meditació lliure d’algú que té coses per dir, sense pedanteria, amablement, elegantment, amb un alt sentit de la bellesa. Un resultat que ha de ser llegible per tothom, no per una minoria d’erudits”. En aquesta línia, se situen també els volums Pedra de toc I i II (1970-74), que recullen reflexions literàries, polítiques i socials amb l’estil penetrant que la caracteritzen.

Més autobiogràfiques són els títols Pedra de toc I i II i els llibres de memòries: Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).

Cal tenir ben present que molts elements d'anàlisi de la realitat propis del gènere de l'assaig es troben reflectits en la seva narrativa. Feliçment, jo soc una dona n'és un bon exemple.

Consulteu el pròleg d'Isabel Graña a l'edició de Feliçment, jo soc una dona ("M. Aurèlia Capmany i el feminisme", Ed. Educació 62) i les pàgines web d'on s'han extret part d'aquest contingut. Hi trobareu molta més informació: