Conceptes Bàsics del Dibuix Tècnic
Conceptes Bàsics del Dibuix Tècnic
Estris de dibuix
Per a la realització de dibuixos de diferents objectes, necessitareu una sèrie d’estris de dibuix.
És molt important que aprengueu a fer-los servir i que els conserveu sempre en bon estat per tal d'aconseguir uns bons resultats.
El llapis és l'estri més emprat per a realitzar dibuixos. La seva polidesa en l'ús així com la facilitat en modificar-ne els traços, el fan molt polivalent per a qualsevol tipus de dibuix.
El dibuix amb llapis es pot fer amb:
- Llapis de fusta
- Llapis automàtic o portamines
Els llapis es classifiquen en funció de la seva duresa que ve indicada en l’extrem del llapis. Per a indicar les seves característiques, molts llapis s'etiqueten mitjançant un sistema europeu que contempla tres paràmetres:
- la duresa (H)
- la foscor (B)
- la finor. (F)
S'indica respectivament amb les lletres H, B i F.
En realitat representen graus de duresa, ja que el més dur sempre és més clar i el més tou és més fosc.
- Diem que un llapis és dur quan porta la lletra H precedida d’un número (2H, 4H, etc) Els llapis durs fan unes línies primes i gris clar.
- Diem que un llapis és tou quan porta una B precedida d’un número (2B, 3B, etc.) Els llapis tous fan unes línies fosques i gruixudes.
- Hi ha un tipus de llapis que no són ni durs ni tous, són els anomenats HB i F. La F representa un estadi intermedi entre els durs i els tous.
El llapis estàndard per a l'escriptura és l'HB, d'una duresa de traç i foscor de pigment equilibrats.
- Si volem fer dibuix artístic, ens seran més útils els llapis tous.
- En canvi, si el que volem és fer dibuix tècnic, un llapis dur ens conferirà més precisió en el traç.
Es posen nombres que van del 9, el màxim, fins a 1, el mínim.
L’1, però, s'omet i es posa directament la lletra. D'aquesta manera tindrem una escala que va des del 9H, el més dur, passant per un H, un F, un HB, l’estàndard, el B i el 9B, que ja seria el més tou. El llapis F és lleugerament més dur que l'HB.
Aquest és el quadre de dureses del llapis:
Veieu-ne el resultat:
A tall d’exemple: 3B, 7B, 6B, HB, B, ...
Les mines molt clares (grises) són molt dures i s’utilitzen pel dibuix tècnic tenir la punta molt fina per fer un traç únic i precís.
Les mines que es fan servir amb més freqüència són les mitjanes.
Donada la naturalesa comunicativa del Dibuix Tècnic heu de tenir present la diferent importància que cal donar als diferents valors dels traçats:
La tinta en el dibuix tècnic es fa servir per a repassar o "passar a tinta" els dibuixos que prèviament s’han fet a llapis.
És la tècnica que farem servir per a donar per acabats els treballs. La tinta ens garantirà que el resultat del nostre treball no es pugui modificar d'una manera senzilla.
Contingut de la primera part.
Com en el llapis, alhora de passar a tinta caldrà que distingim els diferents elements del dibuix, en funció de l'importància què tinguin en el dibuix:
Com més important, més intens.
A títol orientatiu podríem considerar gruixos indicats tot seguit:
|
|
NOTA MOLT IMPORTANT:
Un dibuix s’ha de resoldre TOT amb la mateixa tècnica:
|
Les gomes d´ esborrar han de ser blanques i toves.
Per esborrar bé cal que ho feu sempre en el mateix sentit.
Per a evitar que us quedi brut el dibuix després d'esborrar algun traçat, en retirar-ne les restes, podeu fer servir un raspall. Eviteu espolsar les restes de goma amb la mà ja que les restes de suor què hi tingueu, podrien esborronar els traços de la resta del dibuix.
El paper de dibuix es fabrica amb pasta de draps de cel·lulosa obtinguda de vegetals.
Com tots els aspectes relacionats amb el dibuix tècnic, el format en què es presenten està normalitzat. Els formats són les mides normalitzades dels fulls de paper. Cada un té una superfície igual a la meitat del format anterior.
Els formats poden ser de les sèries A, B i C. En el cas del dibuix s’acostumen a fer servir els formats de la sèrie A.
La designació dels formats es fa amb la lletra de la sèrie seguida d’una xifra que ens indica la mida.
El DIN A4 és el més emprat en dibuixos de format petit així com en treballs de tipus ofimàtic.
Són estris de material plastificat i transparent. Això ens permetrà veure-hi a través.
Podem tenir diferents mides Els estris de mesura i dibuix en el dibuix tècnic són principalment tres:
És l'estri per a mesurar i traslladar mesures al paper.
Només és útil per a treballar amb mesures senceres. La majoria estan graduats en centímetres i mil·límetres ja que és la mesura més petita que pot ser traslladada, amb precisió, al paper. Com hem vist, traslladar certes mesures en precisió del regle al paper no és possible. Cal emprar operacions gràfiques per a determinar mesures amb exactitud.
És important que el regle mesuri una mica més que la diagonal del paper que farem servir per a dibuixar. així podrem dibuixar tots els traços que ens calguin sense haver de fer rectes en dues o més vegades, traslladant el regle. Això ens garantirà major precisió.
Existeixen en el mercat estris per a treballar a ESCALA:
Per a dibuixos on cal representar elements de dimensions què no caben en un paper normalitzat, s'ha d'aplicar un factor d'escala:
- d'ampliació per a dibuixar elements molt petits com ara peces d'enginyeria o joieria
- de reducció per a dibuixos de caire arquitectònic o topogràfic
Els escalímetres estan graduats en diferents escales per a evitar fer la conversió de mesures abans de dibuixar.
Són els estris què emprarem per a:
- Dibuixar paral·leles i perpendiculars
- Dibuixar angles
La diferent configuració d'angles de l'escaire i el cartabó, combinades ens permeten dibuixar una gran varietat d'angles:
És l'estri què es pot fer servir per a:
- Mesurar angles
- Dibuixar un valor angular respecte un segment
- Transportar un valor angular
|
| NOTA:
Aquest estri pràcticament està en desús ja què:
|
És l’estri més adequat per a:
- traçar circumferències i arcs
- traslladar mesures o angles
- El compàs senzill
- La "bigotera"
Podeu emprar-ne qualsevol.
De tota manera, la "bigotera", pel fet que permeti la seva obertura mitjançant una rosca, fa que sigui el més precís dels tres. Que pesi una mica més, també contribueix a que el compàs sigui més estable i tingui menys tendència a "escapar-se" quan fem centre en un punt determinat.
Ús del compàs:
