Conceptes Bàsics del Dibuix Tècnic
| lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
| Curs: | Dibuix tècnic I (Bloc 1) ~ gener 2020 |
| Llibre: | Conceptes Bàsics del Dibuix Tècnic |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | dimecres, 1 de maig 2024, 18:50 |
Descripció
Conceptes Bàsics del Dibuix Tècnic
Pautes inicials de l'àmbit del dibuix Tècnic
Prof.: D. Laporta
Què és el Dibuix Tècnic?
És el dibuix què s'empra per a la representació, entre altres, de peces de maquinària, treballs d'enginyeria, edificis o topografia mitjançant formes geomètriques, de manera totalment objectiva, és a dir, que representa tal i com són, sense donar lloc a interpretacions diferents.
La primera prova escrita de l'aplicació del dibuix tècnic va tenir lloc l'any 30 aC, quan l'arquitecte romà Vitruvius va escriure un tractat sobre arquitectura en el què diu:
"L'arquitecte ha de ser hàbil amb el llapis i tenir coneixement del dibuix, de manera que pugui preparar amb facilitat i rapidesa els dibuixos que es requereixin per mostrar l'aparença de l'obra que es proposi construir ".
El dibuix com tota forma de comunicació gràfica es troba subjecte a normes fixes i preestablertes per tal que sigui possible la descripció exacta i clara de dimensions, formes i característiques d'un objecte.
Per a realitzar el dibuix tècnic es requereix d'instruments de precisió i respectar la manera amb com representem els elements.
Tot seguit trobareu una breu explicació de l'ús d'aquest llenguatge visual així com unes pautes per a conèixer l'ús de l'aula de dibuix tècnic:
Prof: Mercè Camps i David Laporta
Importància del Dibuix tècnic
El dibuix tècnic és un llenguatge, un sistema de comunicació.
És un llenguatge universal per mitjà del qual ens podem comunicar amb altres persones, sense importar l'idioma.
Utilitza signes gràfics per a representar elements. Aquests signes es regeixen per normes internacionals què els fan comprensibles. Per a què aquesta representació sigui correcta, cal que les “normes del joc” estiguin molt clares i ben definides per a evitar segones interpretacions.
Així doncs, TOT el què és susceptible de ser dibuixat està normalitzat. És a dir subjecte a normes que n'estableixen la seva definició. Amb aquesta rigidesa alhora de procedir s’eviten “mals de cap” alhora d’interpretar els plànols.
Per a il·lustrar-ho us presentaré un cas que es podria produir:
Imagineu que esteu participant en la construcció d’un sofisticat aparell aeroespaial on hi col·laboren diferents entitats a nivell mundial.
Cada participant aportaria el disseny d’una part del producte final que s’acabaria construint en un espai comú aliè al lloc d’origen del disseny de les parts.
Imagineu per un moment que cadascun dels intervinents dibuixés els plànols seguint normes diferents:
-
- escales
- valors de línia i
- fins i tot formats de paper definits individualment.
Us podeu imaginar el caos que podria significar el fet de no haver consensuat abans els criteris per a poder treballar tots en la mateixa direcció?
És per això que el dibuix tècnic està totalment normalitzat.
Llenguatge Gràfic
És fonamental que totes les persones que utilitzen el dibuix tècnic, com ara els dissenyadors o tècnics, segueixin unes normes clares en la representació de les peces.
Qualsevol operació es realitzarà amb un procediment geomètric i MAI matemàtic.
Així doncs quan, per exemple, ens calgui dividir un angle o un segment, emprarem la bisectriu i la mediatriu respectivament. Ja que, mentre que el creuament de traçats geomètrics determina un punt exacte, transportar una fracció amb decimals d’una mesura obtinguda amb una operació matemàtica és impossible d’aconseguir ja que en traslladar-ho amb una escala graduada la precisió es perd.
De la mateixa manera, per a treballar amb elements de proporcionalitat (5/3) has de fer servir Thales o el que és el mateix un mètode gràfic.
Amb un exemple quedarà més clar:
Agafar la calculadora i posar un múltiple de1,666666666666666666666666666666666667 amb un regle graduat, amb precisió, és impossible.
Per un moment penseu que el vostre treball són els plànols per a construir una peça de precisió a un taller a la Xina. Creieu que seria prou clara la informació per a evitar errors en la seva execució?
Les formes en el dibuix tècnic així com la precisió dels traçats, són tant importants com aplicar correctament un procediment.
|
|
NOTA MOLT IMPORTANT:
Recordeu que MAI s’han d’esborrar les construccions auxiliars ni els processos de determinació de la solució ja que és l’única manera de comprovar que el mètode escollit per a resoldre l’exercici és correcte. |
Els dibuixos, amb aquesta voluntat de ser precisos i acurats, han de ser polits.
Per això caldrà afilar bé les mines de llapis i compàs així com assegurar-vos que l’entorn on treballeu estigui net i endreçat.
El dibuix tècnic es fonamenta, entre altres conceptes, en la precisió.
Un traçat poc precís o matusser pot significar no poder resoldre correctament un exercici o fins i tot arruïnar l’esforç per a resoldre’l.
Entre les eines de traçat més emprades en dibuix tècnic, a part del llapis, hi ha el compàs. Cal que la mina emprada amb el compàs tingui LA MATEIXA DURESA que la què hem utilitzat per a definir les rectes del dibuix ja siguin construccions auxiliars o resultat.
Així doncs canviarem la mina del compàs en funció del llapis que estiguem utilitzant:
- Per a construccions auxiliars farem servir mines dures (2 o 3H)
- mentre que per a definir els resultats n’empraren de més toves (HB o F).
A part de canviar la mina, aquestes han d’estar sempre afilades. Així el compàs traçarà una circumferència ben definida i amb un únic gruix.
Procediment per a afilar una mina:
- Sense desmuntar la mina del compàs, emprarem una superfície abrasiva com ara el paper de vidre per a definir el contorn de la mina. Podeu utilitzar el llom d’una capsa de llumins o una llima d’ungles.
- Disposarem el paper de vidre sobre una superfície estable i fregarem, fent anar d’un costat a l’altre, la mina del compàs per sobre de manera que obtinguem una secció el·líptica de la mina.
Fixeu-vos amb el gràfic adjunt:
Cal que al dibuix no hi hagi res més que allò necessari per a la seva completa comprensió i per tant, totes les anotacions que feu als dibuixos, embruten l'aspecte del mateix i a més no aporten cap mena d'informació al document lliurat.
De la mateixa manera, alhora de trametre una activitat, el format serà el què es demana i caldrà que en el fitxer s’apreciï correctament tot el treball que heu fet per a resoldre les activitats. Així, intentareu que en escanejar una imatge no es perdin els traçats més subtils.
Recordeu què:
- no hi haurà restes de traçats antics o mal esborrats
- anotacions a mà alçada ni
- cap traçat que no s’hagi fet amb cura.
A part d’estar ben resolt cal presentar-lo correctament.
Per a què un dibuix sigui fàcilment interpretable, al marge de convencions a nivell gràfic, també cal respectar normes a nivell de com escrivim la informació que no podem dibuixar.
|
| La Norma UNE (Una Norma Española) en defineix totes les característiques. |
El text present en un dibuix:
- guardarà un format uniforme
- sempre s’escriurà amb majúscules.
Cal fer un esforç per a què el text s’entengui amb claredat i per tant s’ha d’evitar escriure amb la cal·ligrafia pròpia de cadascú.
Un exemple de com no s'ha de retolar:
Les lletres sempre cal què:
- Estiguin en majúscules. Cal evitar escriure amb la pròpia cal·ligrafia ja que moltes vegades és difícilment comprensible i embruta la presentació del dibuix.
- Tinguin una mida proporcionada a la importància de l’element retolat (no és el mateix el nom de l’activitat que un centre o les dades del dibuixant en el cas d’un exercici de Dibuix Tècnic).
- Estiguin ben estructurades respectant l’espai entre lletres
- Estiguin escrites amb la mateixa tècnica que s’ha emprat per a fer la resta del dibuix. No s’ha de barrejar mai tinta i llapis i, en el supòsit de retolar en tinta, fer-ho sempre amb color negre.
- Estiguin ben alineades.
Al vostre abast, trobareu diferents recursos per a retolar correctament:
El procediment és
senzill:
Prenent com a guia un regle, desplacem horitzontalment la plantilla per a fer coincidir la lletra corresponent amb la posició correcta.
L’anomenat “normògraf” o Leroy, està constituït per una franja de plàstic amb lletres gravades en la superfície.
El traçat a llapis o tinta es realitza mitjançant un petit pantògraf anomenant traçador o “aranya”.
Les lletres es dibuixen amb una plometa especial (un estilògraf) que, guiada a través de les perforacions, va dibuixant sobre el paper.
Avui en dia, però, amb l’avenç de tecnologia, el traçat a mà de plànols i dibuixos, ha deixat pas als programes de deliniació per ordinador o CAD què, en la seva interfície, incorporen editors de text per a introduir paraules en els dibuixos.
De tota manera, deixant a un costat recursos i estris a vegades molt costosos i fora de l’abast del dibuixant no professional, existeixen tècniques que us permetran assolir una bona qualitat de retolació per als vostre dibuixos.
Com hem
vist, la normalització estableix els paràmetres per a retolar amb
propietat.
No obstant, sovint, davant de dibuixos que no requereixen estàndards tant rigorosos
com podria ser un plànol, ens trobem que cal introduir text per a
identificar elements del dibuix.
En aquests casos, l’estudiant, tendeix a escriure de qualsevol manera sense atendre a les necessitats comunicatives i de rigor que exigeix qualsevol producció de dibuix Tècnic. És per això que us proposem una manera senzilla i molt eficaç d'aconseguir que els vostres exercicis estiguin retolats amb propietat.
A continuació us presentem un “truc” molt fàcil, però eficaç, per a controlar les lletres del vostre dibuix:
Com indica el seu nom es tracta de definir el regle com a guia per a estructurar el text.
- Situem el regle coincidint amb la part de baix on volem ubicar el text.
- Escrivim amb cura.
Tot i que l’exemple està fet en lletra d’impremta, és aplicable a les majúscules.
Recordeu que al dibuix
tècnic, la precisió i la polidesa dels traçats són fonamentals i, per
aquest motiu, cal tenir cura de tots els elements que en composen les
seves produccions... i el text en forma una part molt important!
Estris de dibuix
Per a la realització de dibuixos de diferents objectes, necessitareu una sèrie d’estris de dibuix.
És molt important que aprengueu a fer-los servir i que els conserveu sempre en bon estat per tal d'aconseguir uns bons resultats.
El llapis és l'estri més emprat per a realitzar dibuixos. La seva polidesa en l'ús així com la facilitat en modificar-ne els traços, el fan molt polivalent per a qualsevol tipus de dibuix.
El dibuix amb llapis es pot fer amb:
- Llapis de fusta
- Llapis automàtic o portamines
Els llapis es classifiquen en funció de la seva duresa que ve indicada en l’extrem del llapis. Per a indicar les seves característiques, molts llapis s'etiqueten mitjançant un sistema europeu que contempla tres paràmetres:
- la duresa (H)
- la foscor (B)
- la finor. (F)
S'indica respectivament amb les lletres H, B i F.
En realitat representen graus de duresa, ja que el més dur sempre és més clar i el més tou és més fosc.
- Diem que un llapis és dur quan porta la lletra H precedida d’un número (2H, 4H, etc) Els llapis durs fan unes línies primes i gris clar.
- Diem que un llapis és tou quan porta una B precedida d’un número (2B, 3B, etc.) Els llapis tous fan unes línies fosques i gruixudes.
- Hi ha un tipus de llapis que no són ni durs ni tous, són els anomenats HB i F. La F representa un estadi intermedi entre els durs i els tous.
El llapis estàndard per a l'escriptura és l'HB, d'una duresa de traç i foscor de pigment equilibrats.
- Si volem fer dibuix artístic, ens seran més útils els llapis tous.
- En canvi, si el que volem és fer dibuix tècnic, un llapis dur ens conferirà més precisió en el traç.
Es posen nombres que van del 9, el màxim, fins a 1, el mínim.
L’1, però, s'omet i es posa directament la lletra. D'aquesta manera tindrem una escala que va des del 9H, el més dur, passant per un H, un F, un HB, l’estàndard, el B i el 9B, que ja seria el més tou. El llapis F és lleugerament més dur que l'HB.
Aquest és el quadre de dureses del llapis:
Veieu-ne el resultat:
A tall d’exemple: 3B, 7B, 6B, HB, B, ...
Les mines molt clares (grises) són molt dures i s’utilitzen pel dibuix tècnic tenir la punta molt fina per fer un traç únic i precís.
Les mines que es fan servir amb més freqüència són les mitjanes.
Donada la naturalesa comunicativa del Dibuix Tècnic heu de tenir present la diferent importància que cal donar als diferents valors dels traçats:
La tinta en el dibuix tècnic es fa servir per a repassar o "passar a tinta" els dibuixos que prèviament s’han fet a llapis.
És la tècnica que farem servir per a donar per acabats els treballs. La tinta ens garantirà que el resultat del nostre treball no es pugui modificar d'una manera senzilla.
Contingut de la primera part.
Com en el llapis, alhora de passar a tinta caldrà que distingim els diferents elements del dibuix, en funció de l'importància què tinguin en el dibuix:
Com més important, més intens.
A títol orientatiu podríem considerar gruixos indicats tot seguit:
|
|
NOTA MOLT IMPORTANT:
Un dibuix s’ha de resoldre TOT amb la mateixa tècnica:
|
Les gomes d´ esborrar han de ser blanques i toves.
Per esborrar bé cal que ho feu sempre en el mateix sentit.
Per a evitar que us quedi brut el dibuix després d'esborrar algun traçat, en retirar-ne les restes, podeu fer servir un raspall. Eviteu espolsar les restes de goma amb la mà ja que les restes de suor què hi tingueu, podrien esborronar els traços de la resta del dibuix.
El paper de dibuix es fabrica amb pasta de draps de cel·lulosa obtinguda de vegetals.
Com tots els aspectes relacionats amb el dibuix tècnic, el format en què es presenten està normalitzat. Els formats són les mides normalitzades dels fulls de paper. Cada un té una superfície igual a la meitat del format anterior.
Els formats poden ser de les sèries A, B i C. En el cas del dibuix s’acostumen a fer servir els formats de la sèrie A.
La designació dels formats es fa amb la lletra de la sèrie seguida d’una xifra que ens indica la mida.
El DIN A4 és el més emprat en dibuixos de format petit així com en treballs de tipus ofimàtic.
Són estris de material plastificat i transparent. Això ens permetrà veure-hi a través.
Podem tenir diferents mides Els estris de mesura i dibuix en el dibuix tècnic són principalment tres:
És l'estri per a mesurar i traslladar mesures al paper.
Només és útil per a treballar amb mesures senceres. La majoria estan graduats en centímetres i mil·límetres ja que és la mesura més petita que pot ser traslladada, amb precisió, al paper. Com hem vist, traslladar certes mesures en precisió del regle al paper no és possible. Cal emprar operacions gràfiques per a determinar mesures amb exactitud.
És important que el regle mesuri una mica més que la diagonal del paper que farem servir per a dibuixar. així podrem dibuixar tots els traços que ens calguin sense haver de fer rectes en dues o més vegades, traslladant el regle. Això ens garantirà major precisió.
Existeixen en el mercat estris per a treballar a ESCALA:
Per a dibuixos on cal representar elements de dimensions què no caben en un paper normalitzat, s'ha d'aplicar un factor d'escala:
- d'ampliació per a dibuixar elements molt petits com ara peces d'enginyeria o joieria
- de reducció per a dibuixos de caire arquitectònic o topogràfic
Els escalímetres estan graduats en diferents escales per a evitar fer la conversió de mesures abans de dibuixar.
Són els estris què emprarem per a:
- Dibuixar paral·leles i perpendiculars
- Dibuixar angles
La diferent configuració d'angles de l'escaire i el cartabó, combinades ens permeten dibuixar una gran varietat d'angles:
És l'estri què es pot fer servir per a:
- Mesurar angles
- Dibuixar un valor angular respecte un segment
- Transportar un valor angular
|
| NOTA:
Aquest estri pràcticament està en desús ja què:
|
És l’estri més adequat per a:
- traçar circumferències i arcs
- traslladar mesures o angles
- El compàs senzill
- La "bigotera"
Podeu emprar-ne qualsevol.
De tota manera, la "bigotera", pel fet que permeti la seva obertura mitjançant una rosca, fa que sigui el més precís dels tres. Que pesi una mica més, també contribueix a que el compàs sigui més estable i tingui menys tendència a "escapar-se" quan fem centre en un punt determinat.
Ús del compàs:
Tot seguit trobareu una versió per a imprimir dels documents exposats en aquest llibre: