Conceptes Bàsics del Dibuix Tècnic
Conceptes Bàsics del Dibuix Tècnic
Llenguatge Gràfic
És fonamental que totes les persones que utilitzen el dibuix tècnic, com ara els dissenyadors o tècnics, segueixin unes normes clares en la representació de les peces.
Qualsevol operació es realitzarà amb un procediment geomètric i MAI matemàtic.
Així doncs quan, per exemple, ens calgui dividir un angle o un segment, emprarem la bisectriu i la mediatriu respectivament. Ja que, mentre que el creuament de traçats geomètrics determina un punt exacte, transportar una fracció amb decimals d’una mesura obtinguda amb una operació matemàtica és impossible d’aconseguir ja que en traslladar-ho amb una escala graduada la precisió es perd.
De la mateixa manera, per a treballar amb elements de proporcionalitat (5/3) has de fer servir Thales o el que és el mateix un mètode gràfic.
Amb un exemple quedarà més clar:
Agafar la calculadora i posar un múltiple de1,666666666666666666666666666666666667 amb un regle graduat, amb precisió, és impossible.
Per un moment penseu que el vostre treball són els plànols per a construir una peça de precisió a un taller a la Xina. Creieu que seria prou clara la informació per a evitar errors en la seva execució?
Les formes en el dibuix tècnic així com la precisió dels traçats, són tant importants com aplicar correctament un procediment.
|
|
NOTA MOLT IMPORTANT:
Recordeu que MAI s’han d’esborrar les construccions auxiliars ni els processos de determinació de la solució ja que és l’única manera de comprovar que el mètode escollit per a resoldre l’exercici és correcte. |
Els dibuixos, amb aquesta voluntat de ser precisos i acurats, han de ser polits.
Per això caldrà afilar bé les mines de llapis i compàs així com assegurar-vos que l’entorn on treballeu estigui net i endreçat.
El dibuix tècnic es fonamenta, entre altres conceptes, en la precisió.
Un traçat poc precís o matusser pot significar no poder resoldre correctament un exercici o fins i tot arruïnar l’esforç per a resoldre’l.
Entre les eines de traçat més emprades en dibuix tècnic, a part del llapis, hi ha el compàs. Cal que la mina emprada amb el compàs tingui LA MATEIXA DURESA que la què hem utilitzat per a definir les rectes del dibuix ja siguin construccions auxiliars o resultat.
Així doncs canviarem la mina del compàs en funció del llapis que estiguem utilitzant:
- Per a construccions auxiliars farem servir mines dures (2 o 3H)
- mentre que per a definir els resultats n’empraren de més toves (HB o F).
A part de canviar la mina, aquestes han d’estar sempre afilades. Així el compàs traçarà una circumferència ben definida i amb un únic gruix.
Procediment per a afilar una mina:
- Sense desmuntar la mina del compàs, emprarem una superfície abrasiva com ara el paper de vidre per a definir el contorn de la mina. Podeu utilitzar el llom d’una capsa de llumins o una llima d’ungles.
- Disposarem el paper de vidre sobre una superfície estable i fregarem, fent anar d’un costat a l’altre, la mina del compàs per sobre de manera que obtinguem una secció el·líptica de la mina.
Fixeu-vos amb el gràfic adjunt:
Cal que al dibuix no hi hagi res més que allò necessari per a la seva completa comprensió i per tant, totes les anotacions que feu als dibuixos, embruten l'aspecte del mateix i a més no aporten cap mena d'informació al document lliurat.
De la mateixa manera, alhora de trametre una activitat, el format serà el què es demana i caldrà que en el fitxer s’apreciï correctament tot el treball que heu fet per a resoldre les activitats. Així, intentareu que en escanejar una imatge no es perdin els traçats més subtils.
Recordeu què:
- no hi haurà restes de traçats antics o mal esborrats
- anotacions a mà alçada ni
- cap traçat que no s’hagi fet amb cura.
A part d’estar ben resolt cal presentar-lo correctament.
Per a què un dibuix sigui fàcilment interpretable, al marge de convencions a nivell gràfic, també cal respectar normes a nivell de com escrivim la informació que no podem dibuixar.
|
| La Norma UNE (Una Norma Española) en defineix totes les característiques. |
El text present en un dibuix:
- guardarà un format uniforme
- sempre s’escriurà amb majúscules.
Cal fer un esforç per a què el text s’entengui amb claredat i per tant s’ha d’evitar escriure amb la cal·ligrafia pròpia de cadascú.
Un exemple de com no s'ha de retolar:
Les lletres sempre cal què:
- Estiguin en majúscules. Cal evitar escriure amb la pròpia cal·ligrafia ja que moltes vegades és difícilment comprensible i embruta la presentació del dibuix.
- Tinguin una mida proporcionada a la importància de l’element retolat (no és el mateix el nom de l’activitat que un centre o les dades del dibuixant en el cas d’un exercici de Dibuix Tècnic).
- Estiguin ben estructurades respectant l’espai entre lletres
- Estiguin escrites amb la mateixa tècnica que s’ha emprat per a fer la resta del dibuix. No s’ha de barrejar mai tinta i llapis i, en el supòsit de retolar en tinta, fer-ho sempre amb color negre.
- Estiguin ben alineades.
Al vostre abast, trobareu diferents recursos per a retolar correctament:
El procediment és
senzill:
Prenent com a guia un regle, desplacem horitzontalment la plantilla per a fer coincidir la lletra corresponent amb la posició correcta.
L’anomenat “normògraf” o Leroy, està constituït per una franja de plàstic amb lletres gravades en la superfície.
El traçat a llapis o tinta es realitza mitjançant un petit pantògraf anomenant traçador o “aranya”.
Les lletres es dibuixen amb una plometa especial (un estilògraf) que, guiada a través de les perforacions, va dibuixant sobre el paper.
Avui en dia, però, amb l’avenç de tecnologia, el traçat a mà de plànols i dibuixos, ha deixat pas als programes de deliniació per ordinador o CAD què, en la seva interfície, incorporen editors de text per a introduir paraules en els dibuixos.
De tota manera, deixant a un costat recursos i estris a vegades molt costosos i fora de l’abast del dibuixant no professional, existeixen tècniques que us permetran assolir una bona qualitat de retolació per als vostre dibuixos.
Com hem
vist, la normalització estableix els paràmetres per a retolar amb
propietat.
No obstant, sovint, davant de dibuixos que no requereixen estàndards tant rigorosos
com podria ser un plànol, ens trobem que cal introduir text per a
identificar elements del dibuix.
En aquests casos, l’estudiant, tendeix a escriure de qualsevol manera sense atendre a les necessitats comunicatives i de rigor que exigeix qualsevol producció de dibuix Tècnic. És per això que us proposem una manera senzilla i molt eficaç d'aconseguir que els vostres exercicis estiguin retolats amb propietat.
A continuació us presentem un “truc” molt fàcil, però eficaç, per a controlar les lletres del vostre dibuix:
Com indica el seu nom es tracta de definir el regle com a guia per a estructurar el text.
- Situem el regle coincidint amb la part de baix on volem ubicar el text.
- Escrivim amb cura.
Tot i que l’exemple està fet en lletra d’impremta, és aplicable a les majúscules.
Recordeu que al dibuix
tècnic, la precisió i la polidesa dels traçats són fonamentals i, per
aquest motiu, cal tenir cura de tots els elements que en composen les
seves produccions... i el text en forma una part molt important!