IMMUNOLOGIA

De vegades hi ha respostes immunitàries exagerades davant molècules del tot innòcues o gairebé, que provoquen fenòmens inflamatoris capaços de produir lesions als teixits.Aquestes reaccions excessives s’anomenen reaccions d’hipersensibilitat.

Les característiques d’una reacció d’hipersensibilitat són:

• No són protectores per a l’organisme.

• Produeixen lesions als teixits i, en els casos més greus,un xoc anafilàctic.

• Són específiques contra un antigen concret.

• Es produeix una reacció contra un antigen que és gairebé inofensiu per a la població en general (àcars, antibiòtics, espores de fongs...).

• N’hi ha de diferents tipus (I, II, III i IV), segons les cèl·lules implicades i el mecanisme d’acció. Les més comunes són les hipersensibilitats de tipus I, més conegudes com a al·lèrgies.

Al·lèrgies (hipersensibilitat de tipus I)

• Els antígens s’anomenen al·lergògens (àcars,pol·len, aliments,pèls...).

• Hi estan implicats els mastòcits (cèl·lula), la IgE (immunoglobulina-anticòs)  i la histamina (substància alliberada pels mastòcits)

 • Els efectes es posen de manifest en el segon contacte amb l’al·lergogen (en el primer es formen els anticossos específics ) .

• Els efectes de la histamina sobre els teixits són els següents: – contracció de la musculatura llisa (constricció de les vies respiratòries), – dilatació dels capil·lars sanguinis (vermellor, escalfor), – inflamació del teixit.

• Es pot tractar amb antihistamínics mentre es produeix la reacció; preventivament, amb una exposició progressiva a

l’antigen per crear tolerància (vacunació), i també evitant l’exposició a l’al·lergogen.

L'al·lergen, en un primer contacte,  provoca que els limfòcits B , transformats en cèl. ·lules plasmàtiques, elaborin anticossos de tipus Ig E. En un segon contacte, els mastòcits en produir-se la unió de l'antigen amb l'anticòs, alliberen histamina i altres substàncies responsables de la reacció al·lèrgica.