IMMUNOLOGIA

Les malalties autoimmunes presenten les característiques següents:

• Es produeix una errada en un mecanisme bàsic de la immu n i t a t : la distinció entre allò que és propi i allò que no és p ro p i .
• L’organisme perd la tolerància respecte als antígens propis (autotolerància).
• El sistema immunitari crea autoanticossos (anticossos capaços de reaccionar contra molècules pròpies com si fossin agents estranys), que provoquen lesions en els teixits.
No se sap amb certesa com es desencadena la pèrdua d’autotolerància, quina n’és la causa, però pot tenir a veure amb diversos factors:
• La no-supressió de limfòcits autoreactius per part del tim (perquè els antígens contra els quals reaccionen no han estat detectats com a propis) durant el desenvolupament.
• El contacte amb un antigen exterior (per exemple, un antigen víric) semblant a un de propi, que també serà destruït quan es desencadeni la resposta immunitària (reaccions creuades).
• Errades en les proteïnes d’histocompatibilitat (MHC) de les cobertes cel·lulars.
• Factors genètics, hormonals...
Les malalties autoimmunes es poden classificar segons l’òrgan que afecten. Les més importants són les que s’exposen:
                                               lloc afectat
tiroïditis de Hashimoto          glàndula tiroide
lupus eritematós sistèmic     pell, ronyons, articulacions o vasos sanguinis (fins i tot el DNA de les cèl·lules)
diabetis juvenil                      illots pancreàtics productors d’insulina
artritis reumatoide                 teixit conjuntiu
malaltia d’Addison                 glàndules suprarenals
psoriasi                                  pell
esclerosi múltiple                   teixit cerebral i medul·la espinal
anèmia hemolítica                 glòbuls vermells

Els fàrmacs antiinflamatoris i immunosupressors són el tractament per a aquestes malalties.