IMMUNOLOGIA

Immunodeficiències
Una immunodeficiència és la incapacitat, per part del sistema immunitari, de produir una resposta eficient contra agents infectius, a causa d’una disminució o mal funcionament de les cèl·lules immunitàries, dels anticossos o bé del sistema de proteïnes del complement.
Tipus d’immunodeficiències
• Primària o congènita:
– És inherent a l’organisme.
– Es produeix per causes genètiques o de desenvolupament del sistema immunitari.
– Es detecta per una successió d’infeccions repetitives causades per microorganismes oportunistes, que normalment no produeixen la malaltia a la població general.
– Poden afectar els limfòcits, les immunoglobulines o les proteïnes del complement.
– Es tracten amb antibiòtics, mitjançant el subministrament d’immunoglobulines, l’aïllament en espais estèrils (nens
bombolla) o el trasplantament de medul·la òssia, segons la gravetat del cas.
• Secundària o adquirida:
– Es desenvolupa al llarg de la vida.
– És deguda a una causa externa a l’organisme, com:
   Malnutrició, per exemple, per manca de ferro.
   Alguns tipus de càncer, com la leucèmia o el limfoma de Hodgkin.
   Alguns fàrmacs, com els que es fan servir per a les malalties autoimmunes i per evitar
el rebuig dels trasplantaments.
  L’estrès, ja que hi ha una relació molt estreta del sistema immunitari amb els sistemes
nerviós i endocrí.
  I n feccions víri q u e s , la més deva s t a d o ra de les quals és la sida (síndrome d’immu n o-
d e ficiència adquiri d a ) , p roduïda pel virus V I H , que infecta específicament els limfòcits T C D 4 .
La sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida)
La sida és la immunodeficiència secundària amb més impacte actualment (més de 40 milions de persones infectades), causada pel virus VIH (virus d’immunodeficiència humana),que presenta les característiques següents:
• Està format per una coberta de proteïnes i lípids,R NA i un enzim:la transcriptasa inversa.
• És un retrovirus: el seu material genètic és l’RNA.
• Parasita específicament els limfòcits T col·laboradors CD4.
• Es transmet per transferència de líquids corporals infectats.
• Té una gran capacitat per mutar i per crear resistències als fàrmacs.

• Mecanisme d’acció:
– Insereix el seu material genètic (prèviament transformat en DNA gràcies a la transcriptasa inversa) al nucli dels limfòcits T CD4.
– L’organisme detecta el virus i crea anticossos contra ell (la persona passa a ser seropositiva).
– El virus es multiplica i produeix la destrucció dels limfòcits.
– Es distribueix per tot el cos i provoca la disminució de la resposta immunitària global, de manera que afavoreix la instauració d’infeccions oportunistes (pneumònies, herpes...) i càncers (sarcoma de Kaposi), que poden acabar causant la mort.
• Tractament i dificultats per eradicar la malaltia:
– Actualment no té cura, però alguns fàrmacs (antiretrovirals) en fan més lenta la reproducció, i augmenten l’esperança de vida dels malalts. Molts països del Tercer Món no hi tenen accés.
– Els virus muten els seus antígens de superfície, de manera que dificulten la possibilitat de desenvolupar una vacuna efectiva contra la malaltia.
– Les línies d’actuació principals són l’educació sobre prevenció de conductes de risc, l’accés als medicaments i la síntesi d’una vacuna.