Metabolisme, 2
Requisits de compleció
1. Esquema general metabolisme
L'esquema mostra les principals
vies catabòliques (de degradació ) i anabòliques (de síntesi) que
s'esdevenen a les cèl·lules animals.
Important:
Les fletxes que van cap abaix indiquen catabolisme (degradació) i moltes vegades el nom de les vies acaba en -lisi;
les fletxes que van cap amunt indiquen anabolisme (construcció) i el nom de les vies sol acabar en -gènesi.
També cal que diferenciar les vies que tenen lloc al citosol i les que tenen lloc als mitocondris.El mitocondri és l'orgànul que es troba aquí dintre del requadre amb doble línia. Totes les vies que tenen lloc al mitocondri necessiten oxigen, per tant, són aeròbies.
El catabolisme consisteix en una reducció; segons quina molècula accepta els hidrògens es distingeixen dos tipus de catabolisme: La fermentació i la respiració.
En la fermentació la substància que es redueix és sempre orgànica. En canvi, en la respiració la substància que es redueix és un compost inorgànic, per exemple oxigen, ió nitrat, ió sulfat... Si és l’oxigen s’anomena respiració aeròbica.
En la respiració aeròbica quan l'oxigen es redueix per mitjà l'acceptació dels hidrògens es forma aigua.
Les fletxes que van cap abaix indiquen catabolisme (degradació) i moltes vegades el nom de les vies acaba en -lisi;
les fletxes que van cap amunt indiquen anabolisme (construcció) i el nom de les vies sol acabar en -gènesi.
També cal que diferenciar les vies que tenen lloc al citosol i les que tenen lloc als mitocondris.El mitocondri és l'orgànul que es troba aquí dintre del requadre amb doble línia. Totes les vies que tenen lloc al mitocondri necessiten oxigen, per tant, són aeròbies.
El catabolisme consisteix en una reducció; segons quina molècula accepta els hidrògens es distingeixen dos tipus de catabolisme: La fermentació i la respiració.
En la fermentació la substància que es redueix és sempre orgànica. En canvi, en la respiració la substància que es redueix és un compost inorgànic, per exemple oxigen, ió nitrat, ió sulfat... Si és l’oxigen s’anomena respiració aeròbica.
En la respiració aeròbica quan l'oxigen es redueix per mitjà l'acceptació dels hidrògens es forma aigua.
1ª FASE: DIGESTIÓ
Els polisacàrids i els disacàrids es transformen en monosacàrids com ara la glucosa, la fructosa i la galactosa. El glicogen del fetge i múscul es transforma en glucosa (1); Els triglicèrids (greixos) es transformen en àcids grassos (5) i les proteïnes en aminoàcids (9).
2ª FASE: CATABOLISME de la glucosa
El catabolisme de la glucosa té les següents fases:
- Glicòlisi (transformació de la glucosa en dues molècules d’àcid pirúvic).
- Descarboxilació de l’àcid pirúvic.
- Cicle de Krebs.
- Cadena respiratòria o fosforilació oxidativa. En la degradació total per respiració d’una molècula de glucosa es consumeix oxigen i s’obtenen com a productes finals diòxid de carboni, aigua i energia en forma d’ATP.
És la ruta metabòlica constituïda per una seqüència lineal de reaccions que condueixen al trencament de la molècula de glucosa en dues d’àcid pirúvic. Aquesta fase del catabolisme glucídic es realitza en el citosol i és anaeròbica.
La glicòlisi és un procés que poden realitzar totes les cèl·lules. Totes aquestes reaccions comencen amb una molècula de glucosa i acaben amb dues d’àcid pirúvic. El balanç net del procés són 2 ATP i 2 NADH.
DE L’ÀCID PIRÚVIC A ACETIL CO-A
L’àcid pirúvic entra a la matriu del mitocondri i perd un carboni en forma de CO2, s’oxida i es converteix en una molècula d’àcid acètic, alhora que una molècula de NAD+ es redueix i es converteix en NADH + H+. Tot seguit l’acetil s’uneix a una molècula anomenada coenzim A i forma Acetil CoA. És d’aquesta manera que entrarà en el cicle de Krebs.