Grammar book
Grammar
42. Genitiu saxó
Genitiu saxó
El genitiu saxó (Saxon genitive) s'usa en anglès principalment per a destacar la possessió i per a parlar de relacions —de parentiu, d'amistat, laborals o professionals, etc.— entre les persones. Com mostra la taula que tot seguit presentarem, hi ha una relació directa entre els adjectius i pronoms possessius i el genitiu saxó. Recordem que els pronoms possessius anglesos —i, com veiem ara, el genitiu saxó— es fan servir per a evitar la repetició d'un nom, quan se sobreentén de què es parla, i aquest ús s'anomena «independent possessive».
| ús | adjectiu o pronom personal | genitiu saxó (nom propi) | genitiu saxó (nom comú) |
| adjectiu atributiu | my bag la meva bossa |
Joan's bag la bossa d'en Joan |
the doctor's bag la bossa del metge |
| adjectiu predicatiu | the bag is mine la bossa és meva |
the bag is Joan's la bossa és d'en Joan |
the bag is the doctor's la bossa és del metge |
| «independent possessive» | mine is here la meva és aquí |
Joan's is here la d'en Joan és aquí |
the doctor's is here |
Pel que fa a la morfologia i pronunciació del genitiu saxó és important distingir entre noms propis i noms comuns. Estudiarem primer aquells.
Noms propis
El genitiu saxó generalment es forma afegint el sufix 's («apòstrof + s») al nom propi, encara que, en el cas que el nom propi acabi en s, es pot escriure el sufix amb l'apòstrof sol.
| Pronunciació del genitiu saxó ('s) |
| /əz/ (/éz/ en anglès britànic), afegint-hi una síl·laba, si el nom termina en un so sibilant: |
| /z/ si el nom termina en so sonor no sibilant: |
| /s/ si el nom termina en so sord no sibilant: |
Quan el sufix d'un nom propi terminat en s s'escriu amb l'apòstrof sol, és molt important recordar que cal pronunciar la síl·laba addicional.
Noms comuns
El genitiu saxó dels noms comuns es forma amb l'addició de la flexió «apòstrof + s» al substantiu singular (p.e.: the boy's mother la mare del noi) i de l'apòstrof simple als substantius plurals terminats en -s (p.e.: the boys' mothers les mares dels nois). Hi ha dos punts importants que cal tenir en compte:
— El genitiu saxó d'un nom comú plural terminat en -s es pronuncia exactament igual que el de la forma singular; és a dir, boy's (del noi) i boys' (dels nois) es pronuncien igual: /boiz/. Observem que això és el contrari del que passa amb els noms propis terminats en -s, en els quals la pronúncia del genitiu saxó es distingeix de la del nom (p.e.:, James /tjeimz/ i James's (James') /tjeim·zəz/).
— L'article que precedeix un nom comú determinat no se suprimeix quan es forma el genitiu saxó. És a dir, de la mateixa manera que la bibliotecària es tradueix en anglès per the librarian —com que es tracta d'una bibliotecària determinada, l'article la es tradueix per the—, el cotxe de la bibliotecària es tradueix per the librarian's car.
Exemples:
1) Tots els col·legues de la meva mare hi estan d'acord.
All my mother's co-workers (br. workmates) agree.
2) On són els llibres dels teus amics?
Where are your friends' books?
3) El cotxe del meu cap és aparcat aquí fora.
My boss's car is parked outside.
4) La filla del carnisser es diu Louisa.
The butcher's daughter is named Louisa.