1. Verbs

Verbs

Aquí trobaràs les explicacions de les diferents formes verbals i els seus usos.

2. To be

To be

 To be (=ser o estar) (àudio)

A diferència dels altres verbs, el verb to be no usa l'infinitiu en el present, sinó que té tres formes especials, am, are i is.

  Formes

Usos

El verb  to be es tradueix per “ser”, “estar”

Per exemple: I am French and I am tired. (=Sóc francès i estic cansat).

                      I'm from France. (=Sóc de França).

                      I’m sad. (=Estic trist).

Ampliació to be: 1 i 2 (amb so)

Ampliació respostes breus: 1 i 2   

Exercicis

3. There is/ There was /There are /There were

There is/ There was /There are /There were

FORMES:

(Si vols saber més sobre respostes breus pots anar a l'apartat 1.10 Short answers)

USOS:

En català, la forma “hi ha” (expressa tant el singular com el plural) del verb “haver-hi”; en anglès; en canvi, hi ha una forma pel singular (there is, there's) i una altra pel plural (there are). La forma “hi havia”  en el passat, també té una forma per al singular (there was) i una altra per al plural (there were).

Exemples:

There's is a ball in the park. (=Hi ha una pilota al parc)

There isn't a ball in the garden. (=No hi ha una pilota al jardí)

Is there a man in the hall? Yes, there is. / No, there isn't. (=Hi ha un home a l'entrada? Sí / No)

There are ten children in the house. (=Hi ha 10 nens a la casa)

There aren't five boys in the class. (=No hi ha 5 nois a la classe)

Are there three girls in the corridor? (=Hi ha tres noies al passadís?)

There was a ball in the park. (=Hi havia una pilota al parc.)

There wasn't a ball in the garden. (=No hi havia una pilota al jardí.)

Was there a man in the hall? (=Hi havia un home a l'entrada?) Yes, there was. (=Sí.) / No, there wasn't. (=No.)

Nota: Recordeu que l'article indefinit no té plural en anglès (a = un/una). Quan volem expressar que hi ha uns o unes (substantius plurals) en les formes negativa i interrogativa es fa servir any i en la forma afirmativa es fa servir some.

There aren't any judo classes today. (=No hi ha cap classe de judo avui / o / No hi ha classes de judo avui.)

Are there any posters on his bedroom walls? (=Hi ha alguns pòsters a la paret de la seva habitació? / o /  Hi ha pòsters a la paret de la seva habitació?)

There are some books on the table. (=Hi ha alguns llibres a la taula /o/ hi ha llibres a la taula.)

Ampliació 1, 2 i 3 (inclou ús de some i any)

Exercises

4. Tenir: "have" /"have got"

Tenir: "have" /"have got"

En anglès hi ha dues maneres de dir “tenir”. El significat és el mateix però l’estructura és diferent.

En anglès britànic és més comú “have got”

En anglès americà és més comú “have”

Formes

Com traduïm les dues formes?

Com traduïm la resposta breu?

Tot i que fem servir l'auxiliar, aquest auxiliar porta implícit el significat del verb a qui acompanya.

 (Si vols saber més sobre respostes breus pots anar a l'apartat 1.10 Short answers)

Altres significats?

 “Have” pot tenir altres significats. Per exemple, prendre o fer.

To have breakfast (=esmorzar), to have lunch (=dinar), to have dinner (=sopar).

To have a shower (=dutxar-se), to have a nap (=fer la migdiada)

Ampliació have

Ampliació have got versus have (1) i (2)

5. Present simple

Present simple

FORMES:

6. Present continuous

Present continuous

Formes

Ampliació 1 i 2 (amb so)

Exercicis

7. Past simple

Past simple

FORMES

(Si vols saber més sobre respostes breus pots anar a l'apartat 1.10 Short answers).

Regles per formar el past simple del verbs regulars			Verbs irregulars
La majoria afegeixen -ed	return > returned		Un grup de verbs formen el passat i el participi de forma irregular. NO segueixen la regla general de formació de la terminació afirmativa, però el funcionament de les frases interrogatives i negatives és exactament el mateix que la dels verbs regulars. Tot i que de moment només ens interessa el passat simple (segona columna), la llista de verbs irregulars apareix així:
Els acabats en -e només afegeixen la -d	arrive > arrived notice > noticed		Forma base                Passat                       Participi                     Català
Els acabats en consonant +-y canvien la -y per una -i i afegeixen -ed	carry > carried study > studied		be                              was/were                    been                         ser / estar break                          broke                         broken                       trencar do                               did                             done                          fer drink                           drank                          drunk                         beure go                               went                          gone                          anar have                           had                            had                           tenir .... llista de verbs irregulars (amb so) Nota:  to + forma base = infinitiu   Exemple: to go = anar
Els que acaben en consonant + vocal + consonant doblen la consonant final i afegeixen -ed	travel > travelled admit > admitted
Si el verb té una sola síl·laba i acaba en vocal més consonant, es duplica la consonant final abans d’afegir-hi -ed	plan > planned spot > spotted

Pronunciació

Aquí pots veure les tres possibilitats de pronunciació: / id/ or / t/ or / d/

USOS

El past simple es fa servir: per parlar de fets o d’accions que s’han completat en el passat. Exemples: We arrived at twelve o’clock. (=Hi vam arribar a les dotze). Mozart started to write music at the age of five. (=Mozart va començar a compondre quan tenia cinc anys). What time did they finish their homework? (=A quina hora van acabar de fer els deures?) per referir-se a coses que es van esdevenir repetidament en el passat. Exemple: We went to France every summer in the 1990s. (=Als anys 90, anàvem a França cada estiu). per descriure estats del passat. Exemples: I lived in London for five years. (=Durant cinc anys vaig viure a Londres). She was in Italy in 2010. (=Ella va estar a Itàlia l'any 2010).

Ampliació 1 i 2 (amb so)

Exercicis

8. Past continuous

Past continuous

Formes

Ampliació (amb so)

Exercicis

9. Used to / be used to / get used to

Used to / be used to / get used to

USED TO

FORMES

USOS

• Accions habituals que es repeteixen el passat.

Exemple:  When I was a child, my mother used to tell me short stories. (=Quan era petit, la mare m'explicava contes.)

• Per contrastar un costum o una situació del passat amb una altra del present. Fem servir used to per expressar que aquest costum o aquesta situació ja no s’esdevé en el present.

Exemple:  She used to go to our college. (She doesn’t go to our college now). (=Anava al nostre col·legi, però ara ja no hi va).

• Hàbits o costums que es tenien en el passat.

Exemple:   I used to smoke, but now I don't smoke at all. (=Fumava, però ara ja no.)

BE USED TO / GET USED TO

FORMES

• be used to es forma amb be + used to + -ing  (=Estar acostumat a)

Exemple:  They are used to getting up early. (=Estan acostumats a llevar-se d'hora.)

• get used to es forma fent servir get + used to + -ing (=acostumar-se a )

Exemple:  She got used to walking everywhere. (=Es va acostumar a caminar per tot arreu.)

USOS

• BE USED TO & GET USED TO poden fer-se servir en els diferents temps verbals, però  "USED TO" mai no varia.

Exercicis

10. Present perfect / Present perfect continuous

Present perfect / Present perfect continuous

FORMES

Com es forma el Past Participle? 

Els participis regulars es formen afegint a l'infinitu: -ed

Els participis irregulars s'han d'estudiar. Si cliqueu aquí trobareu una llista dels participis irregulars més importants. Un participi és irregular quan no es forma afegint -ed a l'infinitiu. P. ex. El participi del verb to eat és eaten

Alguns exemples de participis irregulars:

to be            been

to drink        drunk

to go            gone

to drive        driven

USOS

A diferència del temps català pretèrit indefinit (exs.: Ho he fet, L'hem vista, etc.), el present perfect pot expressar accions i estats que comencen en el passat i que duren fins ara, és a dir, accions i estats que el català expressa en el present. Exemples :We have been here for an hour (=Som aquí des de fa una hora), He has had this car since 1994 (=Té aquest cotxe des de 1994), I have known her since she was born (=La conec des que va néixer) i Lately I have felt a little funny (=Últimament em trobo una mica estrany).

• Exercises : Present Perfect (Positive form)
  
• Exercises : Present Perfect (Negative form)
  
• Exercises : Present Perfect (Questions)
  
• Exercises : Present Perfect Continuous (Positive and Negative)
  
• Exercises : Present Perfect Continuous (Questions) 
  
• Theory and more exercises : Present Perfect
  
• Theory and more exercises : Present Perfect Continuous
  

11. Short answers

Short answers

Short answers

Contestar simplement "sí" o "no" sona maleducat en anglès.

La resposta breu és una manera educada de respondre "sí" o "no".

Formes

• Ampliació 1 
• Ampliació 2
• Exercise 1 (Present Tense - Positive and Negative)
• Exercise 2 (Past Tense - Positive and Negative)
• Exercise 3  (Formes i temps diversos - Positive and negative)

12. Past perfect / Past perfect continuous

Past perfect / Past perfect continuous

FORMES

USOS

El past perfect es fa servir:

• per parlar d’accions o situacions que es van esdevenir en el passat, amb anterioritat a unes altres també passades.

Exemples:   When we arrived at Sue's house, she had left. (=Quan vaig arribar a la casa de Sue, ella havia marxat.) 

                    I had already left before he arrived. (= Quan ell va arribar, jo ja havia marxat .)

• per referir-se a accions o situacions que es van esdevenir amb anterioritat a un moment concret del passat.

 Exemple:   My dad had bought the car a month before my birthday. (=El meu pare havia comprat el cotxe un mes abans del meu aniversari).

• Amb l’expressió it was the first/ second/ third time.

Exemple:    It was the second time I'd visited Morocco. (=Era la segona vegada que visitava el Marroc.)

• Quan dues accions tenen lloc gairebé simultàniament en el passat, ambdues van en past continuous.
  

Exemple:   My parents were listening to music while I was cooking lunch. (=Els meus pares escoltaven música mentre jo estava cuinant).

FOR I SINCE 

• Fem servir for i since amb el past perfect per indicar la durada d’una acció o un estat en el passat. For fa referència a la durada de l’acció o l’estat, sense concretar el moment en què va començar.

Exemples:  I’d been there for five days when Joseph arrived. (=Ja feia cinc dies que hi era quan va arribar el Joseph).

                 She’d worked there since the previous winter. (= Hi treballava des de l’hivern passat).

• Exercise: Past Perfect (Positive and Negative)
  
• Exercise: Past Perfect (Questions)
  
• Exercise: Past Perfect Continuous (Positive)
  
• Exercise: Past Perfect Continuous (Negative)
  
• Exercise: Past Perfect Continuous (Questions)
  
• Theory and exercises: Past Perfect Continuous 
  

13. Future

Future

EXPRESSIÓ DEL FUTUR

En anglès no existeix una forma determinada per a expressar el futur, sinó que s’utilitzen diverses formes. Aquestes formes expressen percepcions diferents de les accions futures. Les formes que veurem aquí són les següents:

A – Futur amb will

B – Futur amb be going to

A- WILL

Forma

B- BE GOING TO

Forma

• Ampliació 1
  
• Ampliació 2 (amb àudio)
  

Exercises:

• Exercise: Future (will)
  
• Exercise: Future (will)
  
• Exercise: Future (going to)
  

14. Modal verbs

Modal verbs

ELS VERBS MODALS

Els modals formen una classe especial de verbs que comparteixen algunes característiques amb els verbs auxiliars (be, have i do).

Les característiques més importants dels verbs modals són:

1. No tenen un significat propi, sinó que només tenen sentit quan van amb un altre verb que els acompanya. Aquest altre verb sempre es posa en infinitiu (sense to).

2. Només tenen una forma, que serveix tant per a referir-se al present com al futur. Només el verb can té una forma pel passat (could). Per expressar aquests verbs en formes verbals que no tenen (per exemple, en infinitiu, present perfect, etc.), cal utilitzar expressions alternatives amb el mateix significat (algunes d’aquestes formes apareixen al quadre de sota).

3. No afegeixen mai la –s pròpia de la 3ª persona del singular en present.

4. Formen la negació i la interrogació igual que els verbs auxiliars. És a dir, en la forma negativa s’afegeix not al verb; en la forma interrogativa, es fa la inversió de subjecte i verb.

Els verbs modals més utilitzats són els següents:

Ampliació modals

Exercises

15. Conditionals

Conditionals

Les oracions condicionals (conditional sentences) són aquelles que expressen una acció que té lloc només si es dóna la condició expressada a la oració condicional.

En anglès, com en català, les oracions condicionals consten de dues parts clarament diferenciades:

If you study hard,              you will pass your exams.

oració subordinada (condició)              oració principal (resultat)

(=Si estudies molt,                 aprovaràs els exàmens.)

La primera oració (que expressa la condició) està introduïda generalment per la paraula if (Cat: si…) La segona oració (resultat) expressa allò que passarà si la condició es compleix. La idea és: aprovaràs els exàmens només si estudies molt; si no estudies molt, no aprovaràs els exàmens.

Com veurem, el temps verbal d’una oració ha d’anar lligat amb el temps verbal de l’altra oració.

Pel que fa a l’estructura, tingueu en compte el següent:

1) L’ordre de les dues oracions es pot canviar sense alterar el significat. L’única diferència és l’ús de la coma que separa les oracions:

a) If you study hard, you will pass your exams (oracions separades per una coma)

b) You will pass your exams if you study hard (sense coma)

En català, passa exactament el mateix:

a) (=Si estudies molt, aprovaràs els exàmens).

b) (=Aprovaràs els exàmens si estudies molt).

2) Quan l'oració condicional és negativa, és bastant comú utilitzar la conjunció unless (amb el verb en la forma positiva) en comptes de if:

3) Hi ha quatre tipus d’oracions condicionals, que es distingeixen tant en l’estructura com en el seu significat. Aquests quatre tipus són els següents:

Zero conditional o Conditional 0

First conditional o Conditional 1

Second conditional o Conditional 2

Third conditional o Conditional 3

Anem ara a veure aquests quatre tipus amb més detall:

Zero conditional

Aquest tipus de condicional s’utilitza sobretot per a expressar veritats universals, fets científics. De forma similar, indica una acció que passa sempre igual cada vegada que es compleix la condició.

L’estructura és la següent:

Exemples:

FIRST CONDITIONAL

Aquest tipus de condicional expressa una condició real, és a dir, que és possible que es compleixi. Aquesta percepció depèn sovint del subjecte o de les circumstàncies. Aquest tipus de condicional sempre es refereix al futur.

Hi ha dues estructures possibles:

1) If + S. + (present simple) + …. , S. + will + infinitiu + …

2) If + S. + (present simple) + … , S. + (can/must/should/may/might) + infinitiu + ...

[L’ús del verbs modals de l'estructura 2) és possible perquè aquests verbs es refereixen al futur]

Exemples:

SECOND CONDITIONAL

Aquest tipus de condicional expressa una condició irreal, llunyana, hipotètica. El resultat es considera poc probable que tingui lloc perquè la condició no és probable que es compleixi. També es refereix a situacions hipotètiques que és impossible que tinguin lloc. Aquestes oracions condicionals es refereixen al futur.

L’estructura és la següent:

IF + S + (PAST SIMPLE) + …. , S + WOULD/COULD + INFINITIU + …

El verb modal would s’utilitza exclusivament a les oracions condicionals del segon tipus. Could és un verb modal en passat i, per això, es pot utilitzar en aquestes oracions en comptes de would.

Exemples:

Observeu un detall de l’exemple c) Com és sabut, les formes del passat del verb to be (ser/estar) són les següents:

I/he/she/it WAS

you/we/they WERE

En canvi, hem posat la forma were amb el subjecte I. La raó d'això és que a les oracions condicionals del segon tipus, la forma del passat del verb to be s'expressa sempre amb were. En realitat, la forma verbal d'aquest tipus d'oracions condicionals no és el past simple, sinó un temps anomenat conditional (fixeu-vos com en català hem d'expressar el verb en la forma del condicional i no en la del passat). En l'anglès actual, però, les formes del past simple i del conditional són idèntiques, excepte en el cas del verb to be, que encara reté la forma condicional were.

THIRD CONDITIONAL

Aquest tipus de condicional es refereix només al passat i expressa una acció que no s’ha produït perquè no es va complir la condició indicada.

L’estructura és aquesta:

Exemples:

COMPARACIÓ DE LES FORMES DEL CONDICIONAL

Podem expressar diverses idees diferents jugant amb les diverses formes del condicional. Comparem, per exemple, les següents oracions:

a) If it rains, I stay at home (conditional 0) La idea és: cada vegada que plou, jo em quedo a casa. És a dir, és una condició que quan es compleix sempre produeix el mateix resultat.

b) If it rains tonight, I will stay at home (conditional 1) Aquesta oració es refereix al futur (tonight = aquesta nit). Vol dir que jo veig com a probable que plogui, (probablement perquè el cel està ple de núvols), i expresso el que és segur que faré si efectivament plou.

c) If it rained tonight, I would stay at home (conditional 2) Aquesta oració també es refereix al futur. Aquí, però, no veig probable que plogui, possiblement perquè en aquests moments està fent sol. La possibilitat hi és, però no és probable que passi. Per tant, jo expresso el que faria en el cas que plogués, però el més segur és que no plogui.

d) If it had rained last night, I would have stayed at home (conditional 3) Aquesta oració es refereix al passat (last night = ahir a la nit). La realitat és que ahir a la nit no va ploure i, per tant, jo no em vaig quedar a casa.

Hi ha casos en què només és possible utilitzar un tipus determinat d'oracions condicionals.

Els fets científics només es poden expressar amb el conditional 0 perquè no existeix la possibilitat que no es compleixi la condició:

Els fets hipotètics només es poden expressar amb el conditional 2, ja que és impossible que es compleixi la condició:

• Ampliació condicionals
  
• Exercises : 1st, 2nd and 3rd Conditional
  

16. Passive voice

Passive voice

LA VEU PASSIVA

La veu passiva és una forma verbal que es contraposa a la veu activa. Aquí teniu un exemple de cada:

Veu activa: Mike wins the final every year. (=Mike guanya la final cada any.)

Veu passiva: The final is won by Mike every year. (= La final és guanyada per Mike cada any.)

Formació de la veu passiva

La veu passiva dels verbs es forma de la següent manera:

VERB AUXILIAR 'TO BE' (conjugat) + PARTICIPI DEL VERB

Cal que tingueu en compte el següent:

1. El verb to be ha d'estar conjugat en el temps necessari segons el context i, com sempre, ha de concordar amb el subjecte. Recordeu que el verb to be té formes diferents en present i en passat (am, is, are, en present i was, were, en passat) El participi és irregular: been.
   
   
2. El participi del verb és una forma invariable. El participi dels verbs regulars sempre acaba en -ed (exemple: open > opened); el participi dels verbs irregulars, en canvi, té una forma diferent per a cada verb (exemple: buy > bought). Aquestes formes irregulars cal saber-les de memòria (les formes irregulars dels participis les trobareu a la tercera columna de les llistes de verbs irregulars).
   
   
3. Només els verbs transitius (buy, paint, speak, give, etc.) poden expressar-se en la veu passiva. Els verbs intransitius (run, arrive, live, die, etc.), en canvi, no es poden expressar en la veu passiva.
   
   
4. Alguns verb transitius tampoc s'utilitzen en la veu passiva. Normalment es tracta de verbs que no indiquen accions, com have (tenir), fit (anar bé), resemble (semblar), lack (mancar), etc.

En el quadre següent teniu diverses formes del verb irregular buy (comprar) i les seves corresponents formes en veu passiva. Totes les formes estan en la tercera persona del singular:

Ús de la veu passiva

Normalment s'utilitza la veu passiva en comptes de la veu activa en els següents casos:

1. Quan el subjecte (és a dir, el qui o el què fa l'acció del verb) és impersonal, desconegut, massa obvi o simplement no ens interessa especificar:
   

   The pyramids were built around 1000 AD.	(=Les piràmides es van construir cap el 1000 AC.)
   The exams have not been corrected yet.	(=Els exàmens encara no s'han corregit.)
   English is spoken in many places.	(=L'anglès es parla a molts llocs.)
   I was told the news yesterday.	(=Em van donar la notícia ahir.)

   Fixeu-vos que normalment en català no s'utilitza la veu passiva, sinó una forma impersonal del verb.

   
   
   
   1. Quan ens interessa emfatitzar l'acció més que no pas la persona o cosa que realitza l'acció:
      
      

      The house was destroyed by the storm.	(=La casa va ser destruïda per la tempesta.)
      This photo was taken by my father.	(=Aquesta foto va ser presa pel meu pare.)
      I think the 'Liga' will be won by Barça.	(=Crec que la lliga serà guanyada pel Barça.)
      The window has been broken by Jimmy.	(=La finestra ha estat trencada pel Jimmy.)

   2. Quan el subjecte és molt llarg:

      I was surprised by your decision to give up swimming and take up smoking.

      (=Em va sorprendre la teva decisió de deixar la natació i començar a fumar.)

      En anglès, aquesta frase resulta més natural que no pas utilitzar la veu activa i dir:

      Your decision to give up swimming and take up smoking surprised me.

Estructura de l'oració en veu passiva

Una oració en veu passiva consta normalment dels següents elements:

En les oracions passives, qui fa l'acció del verb no és el subjecte (com a les oracions actives), sinó l'anomenat 'agent' o 'complement agent'. Aquest sempre s'introdueix amb la preposició 'by' (= per).

Quan la persona o cosa que fa l'acció del verb és desconeguda o impersonal, l'oració passiva no porta l'agent:

Com passar de la veu activa a la veu passiva

Només es poden passar a la veu passiva les oracions amb un verb transitiu, és a dir, les que porten un complement directe. Vegeu-ne un exemple:

Els canvis produïts són els següents:

1. 1. El subjecte de la veu activa passa a ser el complement agent de la veu passiva. El complement agent indica la persona o cosa que realitza l'acció del verb en la veu passiva, funció que en la veu activa fa el subjecte. El complement agent sempre va introduït per la preposició by. Quan el subjecte de la veu activa és indefinit (people, someone, somebody, etc.) o bé és un pronom personal (I, you, he, etc.) no s'acostuma a posar el complement agent a la veu passiva.
      
      
   2.  El complement directe de la veu activa passa a ser el subjecte de la veu passiva.
      
      
   3. El verb passa de la forma activa a la forma passiva. És molt important no canviar el temps verbal. Si a la veu activa el verb està en present perfect, a la veu passiva també s'ha d'expressar el verb to be en present perfect. Recordeu que el participi és invariable.
      
      
   4. Els altres elements de l'oració, com els complements de lloc, de temps, etc, no canvien de forma ni de posició al passar a la veu passiva.

Exercises

Ampliació veu passiva

17. Verb+ gerund/infinitive

Verb+ gerund/infinitive

USES OF THE GERUND

El gerundi (-ing form) es fa servir:

• Després de les preposicions.

Exemples:  He is not good at playing basket. (=No és bo jugant al futbol.)

                  I start work after reading the newspaper. (=Començo a treballar després de llegir el diari.)

• Després de certs verbs.

Exemples:  She doesn't mind waiting. (=No li fa res esperar.)

                  I enjoy dancing.  (=M'agrada ballar.)

• Com a substantiu, sobretot quan és el subjecte d’una frase o
  d’una oració quan parlem d'accions en general.

Exemples:  Smoking is bad for you. (=Fumar és dolent per a vostè.)

                  My favourite hobby is painting.  (=El meu hobby és la pintura.)

• Quan el subjecte del gerundi és diferent del de l'oració principal, l'indiquem amb un pronom personal objecte (me, him, her, them, etc.) o un adjectiu possessiu (my, your, his, her, our, etc.).
  

Exemples:  It's not use teaching him how to drive. He doesn't want to learn. (=No serveix de res ensenyar-li a conduir. Ell no vol aprendre.)

                  John resents my working so hard. (=El John porta malament que jo treballi tant.)

USES OF THE INFINITIVE

Fem servir l'infinitiu sense to:

• Després de noms.

Exemples:  The study suggests a new way to help pessimistic people. (=L'informe suggereix noves maneres d'ajudar els pessimistes.)

                   She reached a decision to look for a new job. (=Va  arribar a la decisió de buscar una feina.)

• Després d'adjectius.

Exemples:  It's wrong to look down when you feel sad. (= Està malament mirar cap avall quan estàs trist.)

                  He is young to drive.  (=És jove per conduir.)

• Després d'alguns verbs:  afford, be about, agree, appear, arrange, choose, decide, hope, manage, plan, prepare, promise, refuse, turn out.
  

Aquests són alguns dels que van amb gerundi o infinitiu:

VERBS + GERUND OR INFINITIVE

Alguns verbs poden anar amb gerundi o amb infinitiu, i pot haver-hi:

• poca variació en el significat. Alguns exemples en són: begin, hate, like, love, prefer, start.

Exemples:  I love learning languages. / I love to learn languages. (=M’encanta aprendre idiomes.)

                   They should start to have some fun. / They should start having some fun. (=Haurien de començar a passar-s'ho bé.)

• variació en el significat. Alguns exemples en són: forget, remember, stop, try.

                    forget + infinitiu = oblidar-se de fer una cosa en el futur.
                    forget + gerundi = oblidar-se d’alguna cosa que ha passat.

Exemples:  She always *forgets to call me. (=Sempre s’oblida de telefonar-me.)
                   She’ll never *forget meeting him. (=Mai oblidarà el dia que el va conèixer.)      

                   remember + infinitiu = recordar-se de fer una cosa en el futur.
                   remember + gerundi = recordar un fet passat.

Exemples:  Please remember to post the letter! (=Recorda’t d’enviar la carta!)
                   I remember posting the letter last week. (=Recordo haver enviat la carta la setmana passada.)

                   stop + infinitiu (= parar per fer alguna cosa)
                   stop + gerundi  (= parar una acció)

Exemples:  He stopped to talk to me at school. (=Es va parar a parlar amb mi a l’institut.)
                   He stopped talking to me after we rowed. (=Va deixar de parlar-me quan ens vam barallar.)

                   try + infinitiu  (= intentar fer una cosa (i normalment no reeixir-hi))
                   try + gerundi (= provar alguna cosa)

Exemples:  I tried to run, but I was too tired. (=Vaig intentar córrer, però estava massa cansada.)
                   I tried running in order to get fit. (=Vaig provar a córrer per tal d'aprimar-me.)

Exercicis nivell 1

Exercicis nivell 2

18. Articles, pronoms, adverbis, adjectius

Articles, pronoms, adverbis, adjectius

Aquí trobaràs explicacions pel que fa al funcionament dels articles, els pronoms, els adverbis i els adjectius.

19. Què són els determinants?

Què són els determinants?

Són paraules en anglès com "the, a, my, either, some, this, every, enough, several, his..." que precedeixen al nom. No són adjectius.

the book / this webpage / enough coffee / some beer / my friend
every day / several weeks later

Hi ha dos grups de determinants:

1. Per identificar coses. Podem dir si és conegut o desconegut; a quina cosa es refereix, si estem parlant d'alguna cosa
    específica o en general etc.

   - Els articles: a / an / the
   - Els possessius: my / your / his / her / its / our / your / their / one s / whose
   - Els demostratius: this / these / that / those

Les paraules d'aquest grup no van juntes.

2. Per Indicar la quantitat d'alguna cosa de la qual estem parlant. La majoria d'aquest grup són 'quantifiers' (quantificadors).

some / any / no
each / every / either / neither
much / many / more / most / a little / less / fewer / a few / enough / several
all / both / half
one / two / three... etc.
what / whatever / which / whichever

Les paraules d'aquest grup sí que poden anar juntes en ocasions.

* Pots trobar exercicis en els respectius punts gramaticals relatius als diferents 'determiners'.

20. Articles: the, a, an

Articles: the, a, an

Els articles

Els articles són les paraules que acompanyen els noms. En català i castellà els articles determinen el gènere i el número dels substantius, però en anglès els articles no distingeixen ni gènere ni número. Hi ha dues classes d'articles:

1) Definits  (ó determinats)

2) Indefinits (ó indeterminats)

El següent quadre mostra els articles en anglès:

Article definit

L’article definit the té la mateixa forma en masculí, femení, singular i plural :

L'article definit s'utilitza de forma general per a referir-se a un nom o noms que són coneguts per les persones que estan parlant. Per aquest motiu, s'utilitza en els següents casos:

a) Quan sabem de qui o de què estem parlant perquè hi ha una referència prèvia o perquè el context ja indica a qui o què ens referim:

b) Amb noms propis de mars, oceans, muntanyes o rius perquè només n'hi ha un amb aquest nom:

c) Davant d'adjectius substantivitzats per a referir-se a tot un conjunt amb les mateixes característiques:

Per una altra banda, l'article the NO s'utilitza en aquests casos:

a) Generalment, davant de noms en plural amb un sentit genèric.

b) Amb noms d'esports i activitats:

c) Davant de noms de persones precedides d’un títol:

d) Davant de mesos i estacions de l’any:

e) Davant de noms de menjars generals:

f) Davant de les paraules next (el proper) i last (l’últim, el passat):

Article indefinit

L’article indefinit a pren la forma an davant de vocal o h muda:

Però,en canvi, diem: a unit, a university, etc. perquè la vocal 'u' es pronuncia com a una semi-consonant, és a dir, com una 'y'.

L'article a/an s'utilitza quan ens referim a una cosa per primera vegada o quan ens referim a alguna cosa de forma indeterminada.

A diferència del català, també s'utilitza davant de noms d'oficis:

L'article indefinit no s'utilitza mai davant de noms en plural o de noms incomptables. En aquests casos, cal utilitzar some o any:

Ampliació nom i article

21. Quantificadors: much, many, a lot of, a little, a few, some, any

Quantificadors: much, many, a lot of, a little, a few, some, any

"Much","many", i "a lot of" indiquen una quantitat gran d'alguna cosa.

P.ex. "I have a lot of friends " (=Tinc molts amics).

Fixa't en les següents frases:

En la pregunta i en la resposta negativa fem servir:

much per a paraules incomptables (money, bread, water...)

many per paraules comptables, és a dir que tenen plural (students, desks, windows...)

En la resposta afirmativa fem servir a lot, a lot of, lots tant pels comptables com pels incomptables, en l'anglès parlat i l'escrit informal. En anglès escrit formal és preferible fer servir much i many.

Little/ a little es fan servir per les paraules incomptables i signifiquen poc. Si dic a little vol dir que tinc una opinió positiva sobre la quantitat i si dic little vol dir que tinc una opinió negativa.

Few/ a few es fan servir per les paraules comptables i signifiquen poc. Si dic a few vol dir que tinc una opinió positiva sobre la quantitat i si dic few vol dir que tinc una opinió negativa.

Exercises 

Ampliació