15. Conditionals

Conditionals

Les oracions condicionals (conditional sentences) són aquelles que expressen una acció que té lloc només si es dóna la condició expressada a la oració condicional.

En anglès, com en català, les oracions condicionals consten de dues parts clarament diferenciades:

If you study hard,              you will pass your exams.

oració subordinada (condició)              oració principal (resultat)

(=Si estudies molt,                 aprovaràs els exàmens.)

La primera oració (que expressa la condició) està introduïda generalment per la paraula if (Cat: si…) La segona oració (resultat) expressa allò que passarà si la condició es compleix. La idea és: aprovaràs els exàmens només si estudies molt; si no estudies molt, no aprovaràs els exàmens.

Com veurem, el temps verbal d’una oració ha d’anar lligat amb el temps verbal de l’altra oració.

Pel que fa a l’estructura, tingueu en compte el següent:

1) L’ordre de les dues oracions es pot canviar sense alterar el significat. L’única diferència és l’ús de la coma que separa les oracions:

a) If you study hard, you will pass your exams (oracions separades per una coma)

b) You will pass your exams if you study hard (sense coma)

En català, passa exactament el mateix:

a) (=Si estudies molt, aprovaràs els exàmens).

b) (=Aprovaràs els exàmens si estudies molt).

2) Quan l'oració condicional és negativa, és bastant comú utilitzar la conjunció unless (amb el verb en la forma positiva) en comptes de if:

a) If you don't come, I'll go alone

Si no véns, hi aniré sol.

b) Unless you come, I'll go alone

Si no véns hi aniré sol / A menys que vinguis, hi aniré sol.

3) Hi ha quatre tipus d’oracions condicionals, que es distingeixen tant en l’estructura com en el seu significat. Aquests quatre tipus són els següents:

Zero conditional o Conditional 0

First conditional o Conditional 1

Second conditional o Conditional 2

Third conditional o Conditional 3

Anem ara a veure aquests quatre tipus amb més detall:

Zero conditional

Aquest tipus de condicional s’utilitza sobretot per a expressar veritats universals, fets científics. De forma similar, indica una acció que passa sempre igual cada vegada que es compleix la condició.

L’estructura és la següent:

IF + S + (PRESENT SIMPLE) + … , S + (PRESENT SIMPLE) + …

Exemples:

a) If it rains, the garden gets wet.

(=Si plou, el jardí es mulla).

b) If you throw a stone into the water, it sinks.

(=Si tires una pedra a l’aigua, s’enfonsa).

c) If she gets up too early, she is in a bad mood.

(=Si (ella) es lleva massa d’hora, està de mal humor).

d) If I eat pizza, I have a stomach ache.

(=Si menjo pizza, em fa mal la panxa).

FIRST CONDITIONAL

Aquest tipus de condicional expressa una condició real, és a dir, que és possible que es compleixi. Aquesta percepció depèn sovint del subjecte o de les circumstàncies. Aquest tipus de condicional sempre es refereix al futur.

Hi ha dues estructures possibles:

1) If + S. + (present simple) + …. , S. + will + infinitiu + …

2) If + S. + (present simple) + … , S. + (can/must/should/may/might) + infinitiu + ...

[L’ús del verbs modals de l'estructura 2) és possible perquè aquests verbs es refereixen al futur]

Exemples:

a) If you come, you will see the film.

(=Si véns, veuràs la pel.lícula.)

b) If he doesn’t take the umbrella, he will get wet.

(=Si no agafa el paraigua, es mullarà.)

c) If you take the car, I may come with you

(=Si agafes el cotxe, és possible que vingui amb tu.)

d) If Stella phones, you mustn’t tell her my secret

(=Si truca Stella, no li has de dir el meu secret.)

e) If I go to the party, I can’t see you

(=Si vaig a la festa, no et podré veure.)

SECOND CONDITIONAL

Aquest tipus de condicional expressa una condició irreal, llunyana, hipotètica. El resultat es considera poc probable que tingui lloc perquè la condició no és probable que es compleixi. També es refereix a situacions hipotètiques que és impossible que tinguin lloc. Aquestes oracions condicionals es refereixen al futur.

L’estructura és la següent:

IF + S + (PAST SIMPLE) + …. , S + WOULD/COULD + INFINITIU + …

El verb modal would s’utilitza exclusivament a les oracions condicionals del segon tipus. Could és un verb modal en passat i, per això, es pot utilitzar en aquestes oracions en comptes de would.

Exemples:

a) If I had time, I would go out more

(=Si tingués temps, sortiria més.)

b) If you weren’t so late, we could go

(=Si no arribessis tan tard, podríem anar-hi.)

c) If I were you, I wouldn’t do it.

(=Si jo fos tu, no ho faria. (=jo de tu no ho faria.)

    

Observeu un detall de l’exemple c) Com és sabut, les formes del passat del verb to be (ser/estar) són les següents:

I/he/she/it WAS

you/we/they WERE

En canvi, hem posat la forma were amb el subjecte I. La raó d'això és que a les oracions condicionals del segon tipus, la forma del passat del verb to be s'expressa sempre amb were. En realitat, la forma verbal d'aquest tipus d'oracions condicionals no és el past simple, sinó un temps anomenat conditional (fixeu-vos com en català hem d'expressar el verb en la forma del condicional i no en la del passat). En l'anglès actual, però, les formes del past simple i del conditional són idèntiques, excepte en el cas del verb to be, que encara reté la forma condicional were.

THIRD CONDITIONAL

Aquest tipus de condicional es refereix només al passat i expressa una acció que no s’ha produït perquè no es va complir la condició indicada.

L’estructura és aquesta:

IF + S + (PAST PERFECT) + … ,S. + WOULD/COULD + HAVE + PARTICIPI DEL VERB + …

Exemples:

a) If I hadn’t been so demanding, she wouldn’t have left me.

 (=Si no hagués estat tan exigent, ella no m’hauria deixat.)

b) If I had studied more, I would have passed the exams.

(=Si hagués estudiat més, hauria aprovat els exàmens.)

c) If I hadn’t missed the train, I could have arrived on time.

(=Si no hagués perdut el tren, hauria pogut arribar a temps.)

COMPARACIÓ DE LES FORMES DEL CONDICIONAL

Podem expressar diverses idees diferents jugant amb les diverses formes del condicional. Comparem, per exemple, les següents oracions:

a) If it rains, I stay at home (conditional 0) La idea és: cada vegada que plou, jo em quedo a casa. És a dir, és una condició que quan es compleix sempre produeix el mateix resultat.

b) If it rains tonight, I will stay at home (conditional 1) Aquesta oració es refereix al futur (tonight = aquesta nit). Vol dir que jo veig com a probable que plogui, (probablement perquè el cel està ple de núvols), i expresso el que és segur que faré si efectivament plou.

c) If it rained tonight, I would stay at home (conditional 2) Aquesta oració també es refereix al futur. Aquí, però, no veig probable que plogui, possiblement perquè en aquests moments està fent sol. La possibilitat hi és, però no és probable que passi. Per tant, jo expresso el que faria en el cas que plogués, però el més segur és que no plogui.

d) If it had rained last night, I would have stayed at home (conditional 3) Aquesta oració es refereix al passat (last night = ahir a la nit). La realitat és que ahir a la nit no va ploure i, per tant, jo no em vaig quedar a casa.

Hi ha casos en què només és possible utilitzar un tipus determinat d'oracions condicionals.

Els fets científics només es poden expressar amb el conditional 0 perquè no existeix la possibilitat que no es compleixi la condició:

a) If water reaches 100º, it boils.

(=Si l'aigua arriba als 100º, bull.)

b) If you drop a stone, it falls

(=Si deixes anar una pedra, cau.)

Els fets hipotètics només es poden expressar amb el conditional 2, ja que és impossible que es compleixi la condició:

a) If you were a man, you would think differently.

(=Si fossis un home, pensaries d'una altra manera.)

b) If I were younger, I would go out more.

(=Si fos més jove, sortiria més.)