Anterior
Següent

2. Grammaire

2.6. Els adjectius possessius

L'adjectif possessif serveix per indicar la pertinença, és a dir, per dir a qui pertany un objecte o una qualitat:

Les formes són:

Masculin
singulier

Féminin
singulier

Pluriel

Traducció al català

mon

ma

mes

el meu, la meva,/ els meus, les meves

ton

ta

tes

El teu, la teva, /els

teus, les teves

son

sa

ses

El seu, la seva /els seus, les seves

(d’ell o d’ella)

notre

notre

nos

El nostre, la nostra/ els nostres, les nostres

votre

votre

vos

El vostre, la vostra, / els/les vostres)

leur

leur

leurs

Els seu/, la seva / els seus, les seves (d’ells o d’elles)

Segons la persona o persones que posseeix l'objecte i la quantitat d'objectes posseïts, s'utilitza la forma corresponent (com en català i castellà).

Ves amb compte !

a) Davant de nom femení començat en vocal o H muda, s'utilitza la forma "mon, ton, son":

Exemples:

  • la meva història > mon histoire
  • la teva amiga> ton  amie
  • la seva opinion > son opinion

b) Les formes "leur" i "leurs"

Quan el posseïdor de 3a persona és singular, és a dir, ell o ella, s’utilitzen les formes : son / sa / ses
Ex. Voilà Jacques. Philippe est son ami (Vet aquí Jacques. Philippe és el seu amic (d’ell, de Jacques)

Cal assenyalar que si el posseïdor, és a dir, la persona (o persones) que posseeix l'objecte són "ell o ella" o "ells o elles" (la 3a persona del plural), cal utilitzar la forma "leur / leurs".

Exemples:

  • Ils / Elles ont un livre (Ells / Elles tenen un llibre > El seu llibre (d'ells o d'elles) > en francès direm:  Leur livre 
  • Ils / Elles ont des livres (Elles / Elles tenen llibres > Els seus llibres (d'ells o d'elle > en francès direm : Leurs livres
Anterior
Següent