Les avantguardes i la literatura de preguerra

Joan Puig i Ferreter neix a la Selva del Camp (el Baix Camp) el 5 de febrer de 1882. Fill natural d'un terratinent ric, passa la infantesa i l'adolescència amb la seva mare a casa d'uns oncles, perquè el seu pare no el reconeix mai. A Reus, estudia el batxillerat i s'integra en el cercle literari de J. Aladern. Es trasllada a Barcelona el 1901, on inicia estudis de farmàcia, que abandona, i exerceix diversos oficis, alhora que s'introdueix en el sector més anarquitzant del modernisme.  El 1903 marxa a França, on passa més d'un any en una situació de vagabundeig i misèria. L'origen familiar irregular i l'experiència en terres franceses es reflecteixen insistentment en la seva producció literària, que inicia en retornar a Barcelona, l'any 1904. [Font: https://www.escriptors.cat/autors/puigiferreterj/pagina.php?id_sec=2443]

L’obra literària d’aquest autor, que començà amb la dedicació a la poesia i, posteriorment, al teatre, la clou un prolífic conreu de la narrativa, que es basa, al més sovint, en la pròpia experiència vital de l’autor: fill natural, estudia el batxillerat a Reus, on entra en relació amb l’anomenat “grup de Reus” –Josep Aladern, Plàcid Vidal, Hortensi Güell, Antoni Isern-. Un cop a Barcelona, es relacionà amb ambients anarquitzants i col·laborà en publicacions periòdiques, feina que reprengué després de la seva estada a França de 1902 a 1904. Fou redactor de moltes publicacions, entre elles “La Vanguardia”, “La Publicitat”, “L’Opinió”, “La Humanitat”. D’altra banda, va ser director literari d’Edicions Proa des del moment de la seva fundació (1928), i des d’aquesta plataforma va contribuir al llançament d’escriptors catalans i a la difusió a Catalunya d’autors estrangers.

            A partir d’algun intent escadusser, Puig i Ferreter es defineix com a novel·lista el 1925 amb L’home que tenia més d’una vida. A Servitud (1926) presenta el món del periodisme que ell coneixia tant d’a prop descrit amb un regust amarg, de manera semblant a com ho feia Prudenci Bertrana a L’impenitent. El 1928 publica Els tres al·lucinats i Vida interior d’un escriptor. L’any següent guanya el Premi Crexells amb El cercle màgic i, una mica després, publica una de les seves millors novel·les Camins de França (1934), extensa novel·la on projecta les seves experiències franceses.La farsa i la quimera (1936) és ja un antecedent del cicle novel·lesc fonamental de Puig i Ferreter. El pelegrí apassionat, escrit de 1938 a 1952 i publicat des d’aquest any fins al 1977 en 12 volums. Es tracta d’un dels cicles novel·lístics més ambiciosos de la literatura catalana del segle XX, i d’una obra atapeïda d’elements autobiogràfics on l’autor, d’altra banda, sintetitza temàticament i tècnica la seva producció anterior. Puig i Ferreter enfila el seu temps passat, a la manera proustiana. El descabdellament de la història de Janet Masdeu, contrafigura de l’autor, ha de ser una cosa entre Cervantes, Dostojevski i Proust, segons desideràtum de Puig i Ferreter. Caldria encara afegir-hi, com a font literària la de Stendhal. En darrer terme, l’autor pretén confeccionar un ampli retaule de la Catalunya del seu temps, on els personatges que apareixen duen un nom figurat.