La novel·la cavalleresca: Tirant lo Blanc

Mantenim en aquest llibre, per coherència cronològica, tots els continguts relacionats amb Joanot Martorell i Tirant lo Blanc. 

Atès que Tirant lo Blanc: episodis amorosos és una de les dues lectures obligatòries del curs, trobareu aquests mateixos continguts a la secció Lectures obligatòries.

Les tasques associades a la lectura les trobareu a cadascun dels cinc lliuraments.

Duració: 2 min 20 s

Els llibres de cavalleria, les cançons de gesta i les narracions cortesanes, amb els seus elements meravellosos, la figura sobrehumana de l'heroi i amb accions situades en terres exòtiques representen una constant al llarg de l'Edat Mitjana. Per tant, l'amor i la guerra com a temes literaris dins el món de la cavalleria no representen cap novetat dins el Segle d'Or de la literatura catalana. Amb tot, les novel·les cavalleresques escrites durant aquest segle XV -Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa- són les més importants i significatives de la literatura catalana i europea.

L'autor de la primera és Joanot Martorell (1414-1468), la segona és anònima, se'n desconeix l'autoria.

Tirant lo Blanc narra - d'una manera absolutament realista i humana- les aventures del cavaller Tirant, des de la seva joventut abans de ser cavaller a Anglaterra, fins després de la seva mort que va tenir lloc a Grècia. S'hi destaquen una sèrie de valors i actituds que, d'alguna manera són el reflex dels que vivien a la València del segle XV. Així, la manera de fer retòrica dels cavallers, l'humor, la ironia, la sensualitat, l'erotisme, el sexe i, en definitiva les ganes de viure es manifesten d'una manera desimbolta i natural al llarg de la novel·la.

Tirant lo Blanc suposa l’abandonament gairebé definitiu dels ideals medievals (religió, cavalleria) i l’apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor). Els fets que s’hi narren s’expliquen mitjançant la lògica i la raó i no a través de la fe i els seus misteris. Hi ha, a la novel·la, sensualitat i erotisme fruit d’una filosofia d’exaltació de la vida.

Curial e Güelfa explica les aventures d'un jove llombard, de classe humil, que aprèn les virtuts i els valors que ha de tenir tot bon cavaller. Ho aconsegueix gràcies a la protecció i l'amor d'una dama, Güelfa -germana del marquès de Montferrat.

Ambdues novel·les cavalleresques representen un signe de modernitat, d'acord amb una nova manera de ser i de pensar, els ideals medievals relacionats amb el teocentrisme, queden arraconats, i donen pas a l'heroi humà, que riu i plora, raona i té desitjos, és valent, etc. Són novel·les de caràcter realista, més adaptades a l'època i a llocs coneguts i concrets, en definitiva més versemblants.