Anterior
Següent

1. Les quatre grans cròniques

1.4. Crònica de Pere el Cerimoniós

Crònica de Pere el Cerimoniós (entre 1375 i 1383)

La Crònica de Pere el Cerimoniós va ser concebuda sota l’estímul de la de Jaume I. Comença amb un pròleg del propi rei, redactat entre 1369 i 1375 i segueixen set “llibres” o apartats que van des del naixement del rei fins a l’any 1382. Els més importants són el tercer i el quart, dedicats a la reincorporació del regne de Mallorca i dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, i a la guerra de la Unió, o sia contra la noblesa aragonesa rebel. Un dels objectius que va impulsar el rei a escriure aquesta crònica va ser, precisament, l’interès d’afermar la monarquia, tot nodnant-li prestigi entre la burgesia i el poble, estaments en els quals el rei volia recolzar-se, al marge de la nobelsa descontenta i revoltada. L’altre motiu important que va impulsar el rei a escriure la crònica ja ha estat esmentat: la voluntat de deixar un testimoni que justifiqués la seva actuació.

Tot i que aquesta crònica és una mena d’enfilall de documents, no per això deixa d’haver-hi moments en què es desborda el sentiment nacional que també es troba a les altres cròniques. És molt conegut aquest fragment posat en boca de Pere III, a la tornada de Saragossa, i a les portes de Fraga:

-Senyor, veets aquell lloc? 
E Nós li diguem: -Hoc. 
-Doncs, de Catalunya és. 
E nós, en aquella hora, diguem: 
-O terra beneita, poblada de lleialtat! Beneït sia nostre senyor Déu, que ens ha lleixat eixir de la terra rebel e malvada!

[Aragó: referència a les lluites amb els nobles de la Unió]

Anterior
Següent