La crònica de Desclot està dedicada bàsicament a la narració de les gestes del regnat de Pere el Gran, fill i successor de Jaume I. De totes maneres, s’inicia amb el casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó, Alfons I, Pere el Catòlic i Jaume I. En aquests primers capítols hi ha la primera interpolació de la crònica: la llegenda del comte de Barcelona i l’emperadriu d’Alemanya, llegenda de gran difusió a tot Europa i que va arribar, sofrint una sèrie de canvis, fins al segle XIX. La resta de la crònica està ocupada per l’extensa relació dels esdeveniments del regnat de Pere el Gran, que representen ben bé due sterceres parts del llibre. La crònica acaba amb la mort de Pere el Gran (1285).
Desclot traça el retrat de Pere el Gran amb trets propis dels herois cavallerescos. Ell és el veritable protagonista de la crònica i els seus temes principals són l’inici de la intervenció de la casa reial catalano-aragonesa a Itàlia, la invasió de Catalunya pels francesos i el seu alliberament per part de Pere el Gran.
Ignorem la data en què va ser redactada la crònica de Desclot. Segons Coll i Alentorn, Desclot degué començar a escriure la seva crònica sota l’estímul de la conquesta de Sicília; la inasió francesa degué interrompre la seva tasca, que devia tornar a ser represa un cop mort el rie, cap al 1286-1288.
Fins ara no es tenen notícies de l’home Bernat Desclot. Pel que es desprèn de la crònica, devia ser un personatge de cúria, probablement del Rosselló i amb relacions amb el regne de València que tenia accés als arxius reials. Cal tenir present que a la segona meitat del segle XIII l’ús del cognom era encara vacil·lant i hom podria pensar si l’autor signà la seva crònica amb un cognom diferent del propi. Basant-se en aquesta hipòtesi, Coll i Alentorn ha proposat d’identificar-lo amb Bernat Escrivà, figura de relleu de la cort del rei Pere i que procedia d’un casal del Rosselló anomenat “Es Clot”.
Desclot es mostra conscient de l’alta significació històrica i política de Pere el Gran. Sovint no pot evitar d’entusiasmar-se pel monarca i en parla en to panegíric. Aquest to s’explica perquè la finalitat de la crònica no és altra que glorificar un monarca que ell veu amb les dimensions d’un heroi d’epopeia. Al moment de la mort del rei, Desclot diu:
Entretant saberen les males novelles per la terra, que el noble rei en Pere d’Aragó era mort, e menaren gran dol e gran plor cavallers, e burgesos, e ciutadans e altres hòmens de viles, de la mort d’aquell senyor damunt dit; e plangueren-lo més que anc rei que fos en Espanya. Ne fou tan plant que no poria ésser dit ni comptat lo dol e el desconfort que romàs en la terra.
