2. Font: Textos absolutistes

Font 1

"Declaro que el meu estat d’ànim és no solament no jurar ni accedir a aquesta Constitució ni a cap decret de les Corts (...) sinó de declarar aquella Constitució i aquells decrets nuls i de cap valor ni efecte, ara, ni en cap temps, com si aquests actes no haguessin esdevingut mai (...)

I com que qui volgués sostenir-los (..) atemptaria contra les prerrogatives de la meva sobirania (...) declaro reu de lesa majestat qui hi gosés o ho intentés, i que com a tal, se li imposi la pena de la vida (...)"
Reial Decret de 4 de maig de 1814.

Font 2:
“La monarquia absoluta (…) és una obra de la raó i de la intel·ligència; està subordinada a la llei divina, a la justícia i ales regles fonamentals de l’Estat; va ser establerta pel dret de conquesta o per la submissió voluntària dels primers homes que van elegir els seus reis (...) Ha calgut que el poder sobirà fos absolut per prescriure als súbdits tot allò que procura l’interès comú i obligar a l’obediència els que s’hi neguen..
El desig que hem de demanar (...) és que es procedeixi a celebrar Corts amb la solemnitat i en a forma en què es van celebrar les antigues (...) que siguin suspesos els efectes de la Constitució i els decrets dictats a Cadis, i que les noves Corts prenguin en consideració la seva nul·litat (...)
Manifest dels Perses, abril 1814

Portada del Manifiesto de los Persas entregado a Fernando VII a su regreso a España. 1814. Publicado en El Comercio en 1871.

Portada del Manifiesto de los Persas entregat a Fernando VII a su regreso a España. 1814.