Fonts L1

1. Font: Carta de felicitació de Fernando VII a Napoleó desde la seva residència forçada a França

"Señor (...) Doy muy sinceramente (...) a Vuestra Majestad Imperial y Real la enhorabuena de la satisfacción de ver instalado a su querido hermano el rey José en el trono de España. Habiendo sido siempre objeto de todos nuestros deseos la felicidad de la generosa nación que habita en tan dilatado terreno, no podemos ver a la cabeza de ella un monarca más digno ni más propio por sus virtudes para asegurársela, ni dejar de participar al mismo tiempo el grande consuelo que nos da esta circunstancia"

Fernando (futur F.VII).
Valençay 22 de junio de 1808

2. Font: Textos absolutistes

Font 1

"Declaro que el meu estat d’ànim és no solament no jurar ni accedir a aquesta Constitució ni a cap decret de les Corts (...) sinó de declarar aquella Constitució i aquells decrets nuls i de cap valor ni efecte, ara, ni en cap temps, com si aquests actes no haguessin esdevingut mai (...)

I com que qui volgués sostenir-los (..) atemptaria contra les prerrogatives de la meva sobirania (...) declaro reu de lesa majestat qui hi gosés o ho intentés, i que com a tal, se li imposi la pena de la vida (...)"
Reial Decret de 4 de maig de 1814.

Font 2:
“La monarquia absoluta (…) és una obra de la raó i de la intel·ligència; està subordinada a la llei divina, a la justícia i ales regles fonamentals de l’Estat; va ser establerta pel dret de conquesta o per la submissió voluntària dels primers homes que van elegir els seus reis (...) Ha calgut que el poder sobirà fos absolut per prescriure als súbdits tot allò que procura l’interès comú i obligar a l’obediència els que s’hi neguen..
El desig que hem de demanar (...) és que es procedeixi a celebrar Corts amb la solemnitat i en a forma en què es van celebrar les antigues (...) que siguin suspesos els efectes de la Constitució i els decrets dictats a Cadis, i que les noves Corts prenguin en consideració la seva nul·litat (...)
Manifest dels Perses, abril 1814

Portada del Manifiesto de los Persas entregat a Fernando VII a su regreso a España. 1814.

3. Font: Tarragona i la guerra d'ocupació francesa

"Tarragona lliurada a les seves pròpies forces, faria una resistència heroica fins al final de juny de 1811, quan, guanyada a l’assalt fou víctima de la brutalitat dels conqueridors, que es venjarien de la resistència amb assassinats – es calcula que més de cinc mil persones foren sacrificades -, violacions, robatoris i destruccions.

Suchet (el general Louis-Gabriel) acabaria aquesta campanya de conquesta amb la presa i destrucció del Monestir de Montserrat.

Al final del 1811 es podia considerar acabada l’ocupació francesa de Catalunya, cosa que explica que al començament de 1812 es procedís a una mena d’integració de fet del conjunt de les terres catalanes dins de l’Imperi napoleònic"

Autor: Josep Fontana.
Publicació: Barcelona, data: 2004
Llibre i editorial: Història de Catalunya Edicions 62
Edició: 9a edició.

4. Font: Assalt a Tarragona

Assalt a Tarragona

“El cinquè assalt encara més vigorós que els anteriors [...], ha produït una horrible matança amb escasses pèrdues de la nostra part. El terrible escarment que en la meva darrera comunicació a V.A. ja preveia  que s’hauria de fer, ha tingut lloc i ressonarà per molt temps a Espanya.
Quatre mil homes han restat morts a la ciutat i dels deu o dotze mil que han intentat escapar saltant les muralles, més de mil han estat morts a ganivetades o s’han ofegat”

“Comunicació oficial del general Louis-Gabriel Suchet al príncep Berthier”
Tarragona 29 de juny 1811

5. Font: Memòries del general francès Baron de Marbot. Campanyes de Napoleó a la Península Ibèrica

Com a militar, jo havia decidit combatre homes que atacaven a l'exèrcit francès. No obstant això, en el meu interior, no podia evitar reconèixer que la nostra causa era dolenta, i que als espanyols els assistia la raó a l'intentar rebutjar a uns estrangers que, després d'haver-se presentat a casa com a amics, volien destronar als seus sobirans i apoderar-se del Regne per la força.
Aquesta guerra em semblava, doncs, impia; però jo era soldat i no podia negar-me a marxar sense ser titllat de covard. La major part de l'exèrcit francès pensava com jo i, malgrat tot, obeïa de la mateixa manera. "
Memòries del general francès Baron de Marbot.
Campanyes de Napoleó a la Península Ibèrica (1808-1814)

6. Font: Dades alfabetització 1860-1877

7. Font: Analfabets a Catalunya 1887

Homes i dones analfabets 1887

Font: Història de la Catalunya Contemporània.
Manel Risques (Ed.).Ed Pòrtic. BCN 2006