Anterior
Següent

SECCIÓ 20

OR SUB COMPL (o SUBST)

 

En llatí hi ha tres tipus de subordinades substantives o completives: 

  • d'infinitiu.
  • introduïdes per conjunció
  • interrogatives indirectes


Totes elles es comporten igual: funcionen normalment com a subjecte o complement directe del verb de l'oració principal.

1. Completives d'infinitiu (concertat o no concertat). Repassa el capítol 13. INFINITIU del llibre moodle  Compendi de morfologia i sintaxi llatina (a la secció Recursos de la matèria).


2. Completives introduïdes per conjunció. Les principals conjuncions són ut / ne ('que / que no”) i quod  ('que, el fet que'). N’hi ha alguna conjunció més (quominus i quin), però no plantegen cap problema, perquè només tenen aquest valor completiu. En canvi, quod i ut poden tenir uns altres valors. 

  • Quod, quan és una conjunció completiva [1] porta generalment el verb en indicatiu. Es tradueix 'que' o 'el fet que'. Vegem-ne un exemple:

Praetereo   quod     manu sua   eum   occiderat

  1 sg pres ind     cj        Abl sg       Ac sg   3 sg plusq ind

(V)                       (CC)       (CD)          (V)

                  _________   _____________________________________

Principal           Sub. substantiva completiva (CD)


Traducció: “Passo per alt/ ometo el fet que l'havia matat amb la seva pròpia mà”.



  • La conjunció ut, és la principal conjunció completiva del llatí clàssic (l'equivalent català és la conjunció 'que'). Perquè tingui aquest valor completiu, el verb de l'oració que encapçala ha d’estar en subjuntiu (mode verbal que no necessàriament hem de respectar en la traducció). Ne ('que no') és l'equivalent negatiu de la conjunció ut quan té valor completiu.


Recorda que els valors d'ut ('que') i del seu equivalent negatiu ne ('que no') s’intercanvien quan el predicat de l'oració principal és un verb o expressió de temor:

Timeo ne hostes veniant (= 'temo que vinguin els enemics')

Timeo ut pater veniat (= temo que no vingui el pare)


3. Interrogatives indirectes. Les oracions subordinades substantives interrogatives indirectes funcionen com a subjecte o complement directe del verb de l'oració principal, exactament igual que les proposicions subordinades d’infinitiu o les completives introduïdes per conjunció. D’altra banda, es classifiquen de la mateixa manera que les interrogatives directes: poden ser simples (totals o parcials) o dobles. Per a cadascuna d'aquestes tipologies s’empren les mateixes conjuncions, pronoms i adverbis que en les interrogatives directes. Recorda que aquestes oracions obligatòriament porten en llatí el verb en subjuntiu, encara que en català (i en castellà igualment) cal traduir-lo normalment en indicatiu. Repassa el capítol 2.7. Subordinades substantives interrogatives indirectes del llibre moodle  Apunts de llengua llatina (LA2B2 ) [3].

Per ampliar les explicacions d'aquesta pàgina, pots entrar a la web Hesperia Latina i, a l'apartat de sintaxi, clicar primer sobre l'oració composta i, tot seguit, entrar en els tres apartats de les subordinades substantives.


 

[1]  Quod també pot ser una forma del pronom relatiu qui quae quod (nom. o ac. neutre singular) o una conjunció que introdueixi una subordinada circumstancial causal.

[2] Vt és la partícula més polisèmica del llatí. A banda de funcionar com a conjunció completiva, també pot introduir diversos tipus de subordinades circumstancials.

[3] Les interrogatives indirectes s'han estudiat al segon lliurament d'aquest bloc 2 de llatí II.

 

Anterior
Següent