Anterior
Següent

SECCIÓ 19

Usos i valors de ut i ne com a adverbis i com a conjucions



Els valors de la conjunció ut (i de la seva forma negativa ne) [1] en llatí són els següents:

1. Amb el verb en mode indicatiu:

  • 1.1. Comparativa ('com, tal com, així com', etc.).

  • 1.2.Temporal, amb sentit d'immediatesa ('tan bon punt, quan', etc.) [2].


2. Amb el verb en subjuntiu: 
 
    • 2.1. Completiva ('que') [3]. Forma negativa: ne.

    • 2.2. Final ('perquè / a fi que' + subjt.; 'per/ a fi de' + inf.). Forma negativa: ne.

    • 2.3.Consecutiva ('que, de manera que'). Forma negativa: ut non.

Les subordinades consecutives expressen una conseqüència d'allò que s'afirma en l'oració principal, en la qual sol aparèixer una partícula (adverbi o determinant) qüantificadora o d'intensitat com ara sic, ita, tantus, talis, tam, etc. 

    • 2.4. Concessiva ('encara que, malgrat que, tot i que'). Forma negativa: ut non.

 No és gaire freqüent. S'identifica perquè a l'oració principal apareix l'adverbi tamen [4].


Exemples d'usos subordinants d'ut:

1.1. Temporal: Vt hostes nostros milites uiderunt, fugerunt ("Quan / tan bon punt els enemics van veure els nostres soldats, van fugir").

1.2. Comparativa: Ita fecit ut tu uoluisti ("Així ho vaig fer, com tu ho vas voler").

2.1. Completiva: Volo ut mihi respondeas ("Vull que em responguis").

2.1. Completiva negativa: Volo ne mihi respondeas ("Vull que no em responguis").

2.2. Final: Tibi do pecuniam ut ovem emam ("Et dono diners perquè compris una ovella").

2.3. Consecutiva: Quis est tam demens ut sua uoluntate maereat? ("Qui és tan boig que pateixi per la seva pròpia voluntat").

2.4. Concessiva: Vt desint uires, tamen uoluntas exstit ("Encara que faltin els formes, tanmateix queda la voluntat").

NOTES

[1] La conjunció compta amb una forma reforçada uti. Recorda, a més, que ut no sempre és una conjunció, sinó que de vegades funciona com adverbi de manera o com adverbi interrogatiu o exclamatiu. 

[2] També trobem locucions conjuntives temporals formades per ut i un adverbi que el reforça: ut primum, simut ut, statim ut... ('tan bon punt').

[3] Les subordinades completives introduïdes per ut (o ne) solen dependre d'oracions principals el verb de les quals expressen un desig, una ordre o l'eventualitat que s'esdevingui alguna cosa (per exemple: uolo, 'voler'; iubeo, 'ordenar'; rogo, 'pregar'; fit, accidit, 'esdevenir-se, succeir'; oportet, 'convenir'; licet, 'és permès, es pot'; necessse est, 'és necessari', etc.).

[4] Tot sovint convé no traduir aquest adverbi, per tal de fer més lleugera l'expressió en català. Així,  l'oració de l'exemple 2.4., es pot traduir "Encara que faltin les forces, queda la voluntat".

Anterior
Següent