Compendi de sintaxi i morfologia llatina

El mot cum pot ser tant una preposició com una conjunció.

A) Quan és preposició regeix cas ablatiu i es tradueix per la preposició catalana 'amb'. Normalment constituirà un CC de companyia, instrument o mode.

Exemple: Cum amico ad domum ueni ("Vaig venir a casa amb un amic").

B) Quan és conjunció (subordinant), pot tenir els següents valors:

1. Amb el verb en mode indicatiu:

• Valor temporal ('quan').

Ex.: Cum Caesar uenit,... ("Quan va arribar Cèsar,...").

2. Amb el verb en mode subjuntiu:

• 2.1. Valor causal (ja què, perquè, com que, atès que, etc.) ^[1]. El trobarem només amb verb en present o perfet de subjuntiu.

Ex.: Cum Caesar ueniat, ... ("Com que arriba Cèsar,...").

• 2.2. Valor temporal-causal o 'cum històric'. Només apareix amb verbs en imperfet o plusquamperfet de subjuntiu. Introdueix una oració subordinada adverbial que és alhora temporal i casual. Ni en català ni en castellà disposem de cap conjunció que reuneixi aquests dos valors; quan volem traduir una subordinada de cum històric, tenim dues opcions:

a) La més simple i recomanable: no traduir la conjunció cum i convertir la subordinada amb una oració de gerundi: gerundi simple si el verb és imperfet de subjuntiu, gerundi compost en cas que sigui plusquamperfet de subjuntiu ^[2].

Ex.: Cum Caesar ueniret, ...  ("Arribant Caesar,...").

       Cum Caesar uenisset,... ("Havent arribat Cèsar,...").

b) Privilegiant un dels dos valors: el temporal o el causal. Aquesta solució passa per la interpretació del traductor, que tria, segons el context, quin considera el valor subordinant principal. 

Ex. Cum Caesar uenisset,... . Podríem traduir aquesta subordinada de cum històric:

• • • "Quan Cèsar va arribar,..." (si considerem que prima el valor temporal).
    • "Com que Cèsar va arribar,..." (si volem donar prioritat al valor causal).

Cal ser conscients, tanmateix, que amb la tria s'està empobrint el sentit de la subordinada en llatí, ja que es descarta un dels dos valors. A orelles d'un llatinoparlant, aquesta subordinada s'entendria "Quan i com que Cèsar va arribar,..." (quan = temporal; com que = causal).

• 2.3. Valor concessiu ('encara que, malgrat que,' etc.). No és gaire habitual. Les subordinades adversatives sovint són fàcils d'identificar perquè a l'oració principal apareix l'adverbi tamen.

Ex.: Cum sis fortis, tamen non uinces ("Encara que siguis fort, tanmateix no venceràs").