SECCIÓ 17

L'Infinitiu

El llatí clàssic compta amb sis infinitius: present, perfet i futur de la veu activa i passiva. Presentem les formes de tots sis infinitius, encara que els infinitius de futur no els hauràs d'estudiar.


 Infinitius (veu activa)
conjug. 

 present 

(estimar

 perfet 

(haver estimat

 futur 

(anar a estimar)

 1a 

 2a

 3a

 4a

 sum

 amāre

 habēre

 ducĕre

 audīre

 esse

 amauīsse

 habuīsse

 duxīsse

 audiuīssse 

 fuīsse 

  amatūrum -am -um esse o fuisse 

 habitūrum -am -um esse o fuisse

 ductūrum -am -um esse o fuisse

 auditūrum -am -um esse o fuisse

 


Observacions
:
  • Infinitiu de present actiu. Presenta terminacions diferents per a les quatre conjugacions. Els verbs de la conjugació mixta segueixen el model de la 3a conjugació.
  • Infinitiu de perfet actiu. Es forma amb el tema de perfectumīsse [1].


 Infinitius (veu passiva)
conjug. 

 present

(ser estimat)  

 perfet 

(haver estat estimat)

 futur 

(haver de ser estimar)

 1a 

 2a

 3a

 4a

 

amāri

 habēri

 duci

 audīri

 

 amātum -am -um esse o fuisse 

 habĭtum -am -um esse o fuisse

 ductum -am -um esse o fuisse

 audītum -am -um esse o fuisse

 amandum -am -um esse o fuisse 

 habendum -am -um esse o fuisse

 ducendum -am -um esse o fuisse

 audiendum -am -um esse o fuisse 


Observacions
:
  • Infinitiu de present passiu. Totes les conjugacions menys la tercera, es forma com l'infinitiu de present actiu però canviat la terminació -re per -ri. Molta atenció als infinitius de la 3a conjugació (i de la mixta), que prenen com a desinència apenes una -i.
  • Infinitiu de perfet passiu. Com totes les formes de perfectum de la veu passiva, aquest infinitiu també es construeix amb una perífrasi verbal: participi de perfet passiu + esse o fuisse [2].
  • Infinitiu de futur passiu també es pot formar amb el participi de perfet en -um + l'infinitiu iri (amātum iri). Recorda, però, que aquest temps no l'has d'estudiar.


NOTES:
[1] Fixa't en la semblança de l'infinitiu de present actiu i el perfet de subjuntiu actiu, i de l'infinitiu de perfet actiu amb el plusquamperfet d'indicatiu actiu. 
[2] El participi anirà sempre en acusatiu singular (-um -am- um) o plural (-os -as -a), ja que ha de concordar en un eventual subjecte en acusatiu (més endavant aprofundirem en aquesta qüestió). La perífrasi es completa amb l'infinitu del verb sum bé en present (esse - aquesta opció és la més freqüent) bé en perfet (fuisse).