Compendi de sintaxi i morfologia llatina

• La primera es detecta només d'observar el seu enunciat: té una arrel diferent per als temps d'infectum (fer-), per als de perfectum (tul-) i per a les formes que es construeixen a partir del tema de supí (lat-).
  
  
• Presenta irregularitats en la flexió (terminacions) en alguns dels temps d'infectum: present d'indicatiu actiu i pretèrit imperfet de subjuntiu (veu activa i passiva), i els imperatiu de present i de futur actiu. A la taula següent, recollim la flexió d'aquests temps, marcant en negreta les formes irregulars. Incloem les formes de l'imperatiu futur actiu, encara que aquest temps no s'estudia al batxillerat (és a dir, no cal que te l'aprenguis).

Observacions:

• • Les irregularitats en el present d'indicatiu consisteixen en la manca de la vocal que sol situar-se entre l'arrel i la desinència en els verbs de la 3a conjugació (compara duc-i-s ≠ fer-s).
  • La irregularitat en l'imperfet de subjuntiu ve donada per la manca de la mateixa vocal de recolzament, en aquest cas a l'inici del morfema temporal-modal -re- (compara duc-ĕ-re-m ≠ fer-re-m).
  • En el present d'imperatiu actiu, a la 2a pers. pl. hi manca de nou la vocal eufònica davant de la desinència personal -te (compara duc-ĭ-te ≠ fer-te), mentre que la 2a pers. sg. ha perdut la vocal final de la desinència (compara duc-e ≠ fer).