SECCIÓ 13

Sintaxi del participi - participi concertat

A nivell funcional, anomenarem concertat tot participi que concerti en cas, nombre i gènere amb un substantiu el qual realitza una funció sintàctica pròpia dins una oració [1]


Pel que fa a la seva traducció, difereix segons si es tracta d'un participi de present o de perfet:

  • Participi de present concertat
    • Normalment, la traducció més correcta i més simple és per una oració de relatiu en veu activa:

Aeneas tres ceruos litore errantes prospicit.

Traducció: "Eneas veu tres cèrvols que vaguen per la platja" [2].

    • Algunes vegades pot funcionar bé si traduïm el participi per un gerundi:

Venit ad me hic homo clamans.

Traducció: "Aquell home va venir cridant-me" [3].


  • Participi de perfet concertat: el més senzill sempre és traduir-lo per un participi català [4]:

Aeneas tres ceruos litore relictos prospicit.

Traducció: "Eneas veu tres cèrvols abandonats a la platja" [5].


NOTES:

[1] Una manera més senzilla de definir el participi concertat és per exclusió: en direm concertat de tot participi que ni està substantivat ni és absolut.

[2] Anàlisi de l'oració llatina: Aeneas (nom. sg., funció: Subj. de prospicit), prospicit (3a pers. sg. del present d'indicatiu del verb prospicio, 'veu'), ceruos (ac. pl. masc., funció: CD de prospicit). El CD ceruos és complementat pel participi de present concertat errantes (ac. pl. masc., igual que ceruos), 'que vaguen, que van errants'. Finalment, i per mor de la seva naturalesa verbal, aquest participi té al seu torn un complement circumstancial de lloc, que precisa l'indret on el cérvols vaguen: in litore (prep. + abl. sg.; 'a la platja'). L'anàlisi seria òptima si hom precisés que errantes és un complement predicatiu de ceruos; de tota manera, aquest detall (que val també per als participis dels dos  exemples posteriors) és, per ara, obviable.

[3] Anàlisi de l'oració llatina: El verb principal és uenit (3a pers. sg perfet d'indicatiu del verb uenio, 'va venir') i té un complement circumstancial de direcció (ad me, prep. + ac. del pronom personal de 1a pers. del singular; 'a mi, cap a mí'). El subjecte de uenit és el sintagma format pel demostratiu hic i el substantiu homo (tots dos mots són nom. sg. masculí). Aquest subjecte és complementat per un participi concertat, clamans (nom. sg. masc. del part. pres. actiu del verb clamo; 'que crida, cridant'). 

[4] De vegades també es pot traduir per una oració de relatiu en veu passiva i temps perfet. Així, l'oració que tot seguit aportem com exemple, també es traduiria "Eneas veu tres cérvols que han estat abandonats a la platja". Tot amb tot, et recomanem triar sempre l'opció més simple i traduir el p.p.p llatí per un participi català.

[5] Anàlisi de l'oració llatina: Aeneas (nom. sg., funció: Subj. de prospicit), prospicit (3a pers. sg. del present d'indicatiu del verb prospicio, 'veu'), ceruos (ac. pl. masc. , funció: CD de prospicit). El CD ceruos és complementat pel participi de passat  concertat relictos (ac. pl. masc., com ceruos), 'deixats, abandonats'. De nou, el participi té un complement propi: in litore (prep. + abl. sg., funció: CCL; 'a la platja').