Anterior
Següent

SECCIÓ 13

Participi present


Tant el català com el castellà han perdut aquest participi [1]. En canvi, en llatí, es podia construir el participi present de pràcticament tots els verbs amb flexió en la veu activa.


Formalment, el participi de present era un adjectiu d'una terminacions de tipus parisil·làbic. Segueix, doncs, la flexió d'un adjectiu com prudens -ntis . Com a exemple, tot seguit tens la flexió sencera del participi de present actiu amans -ntis, del verb amo (1a conjugació).



  

 PARTICIPI DE PRESENT ACTIU

Enunciat: amans-ntis, 'que estima' (part. pres. d'amo, 1)

Base: amant-
 Singular
Masc./fem.   Neutre
 Nominatiu            amans         
 Vocatiu  amans 
 acusatiu amantem     amans       
 Genitiu  amantis
 Datiu amanti
 Ablatiu                                                   amanti (o amante)
 Plural
Masc./fem.  Neutre 
 Nominatiu  amantes  amantia
 Vocatiu  amantes  amantia
 Acusatiu  amantes amantia
 Genitiu  amantium
 Datiu        amantĭbus       
 Ablatiu amantĭbus

Els participis de present de les quatre conjugacions regulars es formen de la següent manera:
  • 1a i 2a conjugació: tema de present + -ns -ntis.
  • 3a i 4a conjugació: tema de present + e + -ns -ntis.


Consegüentment, els enunciats dels participis dels verbs que fem servir com a models per a la conjugació regular són:

  

ENUNCIAT DELS PARTICIPI DE PRESENT ACTIU: CONJUGACIÓ REGULAR


AMO (1)


Tema de present: ama-

 

HABEO (2)


Tema de present: habe-

DVCO (3)


Tema de present: duc-

AVDIO (4)

CAPIO (3a mixta)

Tema de present: audi-

amans

amantis

habens

habentis 

ducens

ducentis

audiens

audientis



La manera més senzilla de flexionar un participi de present actiu és: 

a) Identificar la base lexemàtica del present (és a dir: de la primera forma de l’enunciat, tot el que hi ha abans de l’última consonant).

b) Veure a quina conjugació pertany el verb.

c) Afegir a la base les terminacions del participi (en lletra negreta a la taula de dalt) que li correspon per la seva conjugació. Recorda que a la taula tens només les dues formes l'enunciat: nominatiu i genitiu singular. Les terminacions per a la resta de casos les trobaràs a la primera taula d'aquest capítol (declinació d'amans -ntis), de nou en negreta [2].



NOTES:

[1] Alguns antics participis de present llatins es conserven en català i castellà, convertits en adjectius. Per exemple, del participi de present del verb amo procedeix l'adjectiu català amant i el castellà amante. De tota manera, aquests dos mots, funcionalment, ja no són pròpiament participis. Hem vist que el participi es caracteritza pel fet que pot dur els mateixes complements que el verb del qual prové. Doncs bé: ni en castellà ni en català amante / amant poden dur un complement directe verbal. En llatí, al sintagma Homo amans matrem, el substantiu matrem (en acusatiu) fa de CD del participi amans (que concerta amb homo). Per contra, aquesta estructura no és gramatical ni en castellà (*Un hombre amante a su madre) ni en català (*Un home amant la mare). Veurem més endavant que, quan es vol traduir al castellà o al català aquests participis de present del llatí, cal substituir-los per oracions de relatiu: Un hombre que ama a su madre / Un home que estima la mare.

[2] Així, per exemple, declinarem l'ac. sg. masc. / fem. habentem, ducentem, audientem; el dat. sg. habenti, ducenti, audienti; etc.

Anterior
Següent