Compendi de sintaxi i morfologia llatina

1. Tota oració transitiva en veu activa (almenys aquelles d'estructura canònica) compta amb un subjecte agent (que duu a terme l'acció verbal) i un complement directe pacient (és a dir, que rep l'acció verbal). Per exemple:

(1)   (a) Els convidats cacen unes guineus.

(b) Un gos mossega l'home.

Tant els convidats com un gos són els subjectes agents de les seves oracions, perquè fan respectivament les accions de caçar i de mossegar. Igualment, unes guineus i l'home són els complements directes, car indiquen els individus que són directament afectats per l'acció de caçar i mossegar. Aquí tens l'anàlisi sintàctica de totes dues oracions:

Els convidats    cacen    unes guineus.

(Subj. agent)           (V)         (CD-pacient)

 Un gos    mossega      el policia.

(Subj. ag.)          (V)           (CD-pacient)

2. Aquesta estructura transitiva activa té el seu revers en la veu passiva. Això vol dir:

• La veu passiva permet construir oracions amb un subjecte pacient, el qual rep l'acció enlloc de dur-la a terme.
• En una oració passiva, el participant que fa l'acció verbal pot ser indicat per un complement agent (en català sempre ve introduït per la preposició per).

Parem esment en les dues oracions següents:

(2)   (a) Unes guineus són caçades pels convidats.

(b) El policia és mossegat per un gos.

Si comparem aquestes oracions amb els seus correlats en veu activa, ens adonem que:

• El complement directe de la veu activa es converteix en subjecte pacient en la veu passiva. 
• El subjecte de la veu activa es converteix en un complement agent en la veu passiva ^[1].
  
  
  

Unes guineus    són caçades    pels convidats.

(Subj. pacient)         (V passiu)               (C Agent)

    El policia        és mossegat     per un gos.

(Subj. pacient)                 (V)               (C. Agent)

• La tercera transformació es produeix en la morfologia del verb. En català, castellà i tantes altres llengües, les formes verbals de la veu passiva es construeixen amb una perífrasi formada pel verb ser + participi ^[2]. Als dos propers capítols, veurem que, en llatí, els temps verbals de la veu passiva no es formen exactament de la mateixa manera com ho fem en català.
  
  

NOTES

[1] Val a dir que no totes les oracions passives han de dur complement agent. Es poden produir oracions com ara Unes guineus són caçades, sense fer explícit quin és l'agent de l'acció. De fet, el complement agent és un adjunt del verb passiu: la seva presència no és sempre necessària.

[2]  En aquesta perífrasi, és la forma del verb ser la que ens informa de la persona, temps i mode en què està conjugat el verb passiu. Per exemple: la forma passiva sóc portat està en primera persona singular del present d'indicatiu, igual que el verb sóc; la forma seràs estimada està en segona persona del futur simple d'indicatiu, ja que aquesta és la descripció morfològica del verb seràs; etc.