Précédent
Suivant

SECCIÓ 11

OR SUB COMPL INT DIR

Oracions subordinades completives (o substantives) interrogatives directes

La interrogativa directa és una oració simple que vehicula una pregunta. El verb d'aquestes oracions sol anar en mode indicatiu; s'usa el subjuntiu només en els casos que es vulgui expressar un cert dubte en la qüestió.


Tipologia

Les interrogatives s'organitzen en dos grans tipus: simples i dobles (o disjuntives). Al seu torn, les simples poden ser totals o parcials.

  • Interrogativa simple parcial. Es fa una pregunta que no afecta la totalitat de l'oració, sinó tan sols un element de l'oració. Sobre aquest element es pregunta per mitjà d'un pronom, adverbi o determinant interrogatiu. Exemples: "Qui ve a casa?" , "Què vols menjar?",  "Com ho has fet?",  "En quin lloc amagues les claus?". [1]

  • Interrogativa simple total. Es fa una pregunta que afecta la totalitat de l'oració. Un exemple en català seria "Vols venir al cinema?". La resposta que demana aquest tipus d'interrogatives és sí o no.

  • Interrogatives dobles o disjuntives. Fan triar entre dues opcions que s'exclouen. Per exemple: "Véns o no véns?", "Vols aigua o vi?", "Ho farà l'un o l'altre?".


En llatí

  • Interrogatives simples parcials. Els interrogatius que més habitualment trobarem en llatí en les simples parcials són:
    • Els determinants / pronoms:
      • Quis / qui  quae / qua  quid / quod ('qui?, quina?, què o quina cosa?'). Tens la seva declinació aquí.
      • Vter utra utrum ('quin dels dos?, quina de les dues?, quina de totes dues coses?').
      • Qualis quale ('quin?, de quina mena?').
      • Quantus -a -um ('quant?, com de gran?').
      • Qvot ('quants?').

    • Els adverbis:
      • de lloc: ubi ('on?'), unde ('d'on?, des d'on?'), quo ('cap a on?'), qua ('per on?').
      • de temps: quando ('quan?').
      • de causa: cur, quare ('per què?').
      • de manera: quomodo ('com?').

  • Interrogatives simples totals. Solen dur alguna partícula que les identifica, com ara:
    • -ne (enclític). S'usa quan no se sap del cert si la resposta serà positiva o negativa. Es pot traduir al català pel que de reforç interrogatiu. Exemple: Venisne? ("Que véns?").
    • Nonne. S'utilitza quan s'espera una resposta afirmativa. Es pot traduir per 'oi que', 'no és cert que', etc. Exemple: Nonne Caesar a Bruto occisus est? ("Oi que / no és cert que Cèsar va ser assassinat per Brutus?").
    • Num. Es fa servir quan s'espera una resposta negativa. Es pot traduir per 'és que', 'que potser', 'potser'. Exemple: Num iuuentus insanis est? ("És que és boig, el jovent?").

  • Interrogatives dobles o disjuntives. Solen anar introduïdes per partícules correlatives:
    • Vtrum ... an... ('que potser... o...?').
    • -ne... an...('que potser... o...?').
    • Ø... an... ('... o ...?')
    • Vtrum... necne / annon  ('que potser... o no...?').  


Exemples:

Vtrum est uerum an est falsum? ("Que potser és vertader, o és fals?"). 

Vtrum uir ille iuuenis an senex est? ("Aquell home, és jove o vell?").

NOTES:

[1] Observa, als exemples, com certament la interrogació recau sobre un únic element de l'oració: a "Qui ve a casa?"  la interrogació incideix sobre el subjecte i s'expressa per mitjà del pronom interrogatiu "qui"; a "Què vols menjar?" es pregunta pel CD per mitjà del pronom "què"; a "Com ho has fet?"  la interrogació es focalitza en un CC de manera expressat per l'adverbi interrogatiu "com"; finalment, a "En quin lloc amagues les claus?" es pregunta per un CCL amb el determinant interrogatiu "quin".

Précédent
Suivant