Anterior
Següent

SECCIÓ 11

Adjectius/pronoms indefinits


1. El principal pronom/determinant indefinit del llatí és quis quae/qua, quid/quod, 'algú; algun, etc.'. Es declina igual que el pronom relatiu menys en el nominatiu singular dels tres gèneres:

  • Nom. sg. masc. quis.
  • Nom. sg. fem. té dues formes: quae ( = pronom relatiu) o qua.
  • Nom. sg. neutre. S'empra quid quan és pronom ('alguna cosa') i quod quan és determinant.

    

   
PRONOM/DETERMINANT INDEFINIT

 QVIS  QUAE/QVA  QVID/QVOD

Arrel: qu- / cu-
  Singular  Plural
 Masc.  Fem.   Neutre  Masc.   Fem.   Neutre 
 Nom.   quis  quae/qua  quid / quod qui  quae   quae 
 Ac.   quem   quam  quid / quod   quos   quas  quae 
 Gen.  cuius quorum   quarum    quorum 
 Dat.  cui quibus
 Abl.  quo qua quo quibus



2. Força recurrent és també l'indefinit uter utra utrum, 'un dels dos'; l'un o l'altre'. Es declina com un adjectiu de tres terminacions del tipus pulcher -chra -chrum menys en els casos genitiu i datiu singular de tots tres gèneres, on pren les desinències pròpies de la flexió pronominal:

  • Gen. sg. utrius.
  • Dat. sg. utri.

3. Compostos de quis quae/qua quid/quod. Tots ells es formen seguint un mateix patró: un element que roman invariable al llarg de tota la flexió + el pronom/determinant quis:

    • Aliquis/aliqui, aliqua, aliquod/ aliquid, 'algú, alguna cosa; algun..'
    • Quisquam  quaequam [1] quidquam, 'algú, alguna cosa; algun..'
    • Quidam quaedam quiddam/quoddam, 'cert home, certa dona, certa cosa'. [2]
    • Quisque quaeque quidque/quodque,  'tothom que, tot allò que'.

4. Compostos d'uter utra utrum. El més emprat és el compost amb la partícula enclítica -que (que roman invariable al llarg de tota la flexió): uterque utraque utrumque, 'l'un i l'altre, ambdós'.

5. Altres indefinits: 

  • Alius alia aliud , 'un altre, una altra cosa'.
  • Alter altera alterum, 'l'altre" (això és, el segon d'una enumeració). 
  • Neuter neutra neutrum, 'cap dels dos'.
  • Ceterus cetera ceterum, 'altre' (amb el sentit de 'restant'). S’utilitza sobretot en plural: ceteri, 'els restants' = 'la resta, els altres"; et cetera, ''i les coses restants, i les altres coses'. 
  • Omnis -e, 'tot, tota, tot allò; tot'. Es un adjectiu de la segona classe (tipus fortis -e).
  • Totus tota totum, 'tot sencer'.
  • Vnus -a -um. Aquest numeral fa d'indefinit quan significa 'un, un de sol'.
  • Vllus ulla ullum, 'algú, alguna cosa; algun'. 
  • Nullus nulla nullum, 'ningú, res; cap'.
  • Nemo,  'ningú' (pronom). Originàriament format sobre les paraules ne homo, s’usa sempre com a pronom, mai com adjectiu, i només té tres formes en singular: nominatiu, acusatiu i datiu (nemo, neminem, nemini, respectivament) i cap en plural.
  • Nihil , '(no) res, cap cosa',. És pronom i només té aquesta forma, emprada com a nominatiu i acusatiu singular del gènere neutre.



NOTES:

[1] Aquesta forma és d'ús força inusual. Normalment s'empra el nom. sg. masculí quisquam també per al femení.

[2] Tal com vam veure que succeïa amb el pronom / determinant idem, la -m final de les desinències d'acusatiu singular o genitiu plural esdevenen -n en entrar en contacte amb la consonant dental d:  quendam (ac. sg. masc.), quandam (ac. sg. fem.), quorundam (gen. pl. masc. i neutre) i quarundam (gen. pl. fem.).

Anterior
Següent