La dansa

El ballet cortesà va tenir el seu punt culminant durant el regnat de Lluís XIV, el rei Sol, que va fundar el primer ballet professional: l’Académie Royale de Danse (1672). Aquesta institució va fer possible dues novetats: l'admissió de dones i la professionalització de la dansa (els ballarins cobraven per ballar).

Al començament només ballaven homes que es disfressaven per a fer papers femenins. Les ballarines no van aparèixer a escena fins al 1681 en el ballet Le triomphe de l'amour.

El ballet té 5 posicions específiques de peus i els seus corresponents de braços, que són la base de quasi totes les passes possibles. Aquestes posicions es conserven des de l’aparició de la tècnica, introduïda per Pierre Beuchamps a França en el segle XVII.

El ballet es va convertir en una disciplina artística reglada que es va anar adaptant als canvis estètics i polítics. La dansa reina de la cort, va ser el minuet.

El mestre de dansa Pierre Beauchamps va crear un sistema tècnic precís i el seu deixeble Feuillet el va materialitzar en el tractat Choréographie ou Art de noter la danse (1700).

La dansa va formar part de l’òpera, de la comèdia-ballet (destacables les de Molière), però també del ballet de cour (on ballava el mateix rei Lluís XIV). Va obtenir tot el protagonisme en l’òpera-ballet, ja que els elements de l’òpera se supeditaven a la dansa.

Es ballava amb vestits de la cort, perruques, sabates de taló i màscares. Això no facilitava ni la velocitat, ni l’elevació ni l’expressió. El gran reformador de la dansa serà J. G. Noverre (1727- 1810).

Tot i que el ballet es va professionalitzar, la dansa va continuar formant part del complex món social de la cort.

The Art of Baroque dance

Baroque dance. La Pavane des Saisons