4. La dansa en el Barroc. La professionalització del ballet

El ballet cortesà va tenir el seu punt culminant durant el regnat de Lluís XIV, el rei Sol, que va fundar el primer ballet professional: l’Académie Royale de Danse (1672). Aquesta institució va fer possible dues novetats: l'admissió de dones i la professionalització de la dansa (els ballarins cobraven per ballar).

Al començament només ballaven homes que es disfressaven per a fer papers femenins. Les ballarines no van aparèixer a escena fins al 1681 en el ballet Le triomphe de l'amour.

El ballet té 5 posicions específiques de peus i els seus corresponents de braços, que són la base de quasi totes les passes possibles. Aquestes posicions es conserven des de l’aparició de la tècnica, introduïda per Pierre Beuchamps a França en el segle XVII.

El ballet es va convertir en una disciplina artística reglada que es va anar adaptant als canvis estètics i polítics. La dansa reina de la cort, va ser el minuet.

El mestre de dansa Pierre Beauchamps va crear un sistema tècnic precís i el seu deixeble Feuillet el va materialitzar en el tractat Choréographie ou Art de noter la danse (1700).

ballet de courLa dansa va formar part de l’òpera, de la comèdia-ballet (destacables les de Molière), però també del ballet de cour (on ballava el mateix rei Lluís XIV). Va obtenir tot el protagonisme en l’òpera-ballet, ja que els elements de l’òpera se supeditaven a la dansa.

Es ballava amb vestits de la cort, perruques, sabates de taló i màscares. Això no facilitava ni la velocitat, ni l’elevació ni l’expressió. El gran reformador de la dansa serà J. G. Noverre (1727- 1810).

Tot i que el ballet es va professionalitzar, la dansa va continuar formant part del complex món social de la cort.



The Art of Baroque dance


Baroque dance. La Pavane des Saisons