3. La dansa en el Renaixement

La dansa com a espectacle neix a les corts italianes del Quattrocento, inspirada en les danses socials de l’època.

Les corts italianes i franceses desenvolupen la dansa gràcies al mecenatge, els mestres de dansa i els músics que van crear un ampli repertori de danses. Aquestes van proliferar en celebracions i festivitats.

La dansa era un dels requisits imprescindibles per a ser un bon cortesà (així ho destaca Baldassare Castiglione en el seu llibre Il cortesano). A les corts existia la figura del “mestre de dansa”, que ensenyava i guiava les danses en les festes de palau.

tractat de dansaS'han conservat manuscrits amb les músiques i passes d’aquestes danses:
- El primer tractat és De arte saltendi et choreas ducendi (L’art de dansar i dirigir conjunts), de Domenico de Piacenza o Doménico da Ferrara (1450-1504).
- De practica su arte tripudii (Pràctica o art de la dansa), de Guglielmo Ebreo
- Libro dell’arte di danzare, d'Antonio Cornazzano
- El Manuscrit de Borgonya (finals del segle XV)
- Orchésographie (1588), de Thoinot Arbeau.
- Il ballarino (1577?), de Marco Fabrizio Caroso.
- La Grazia d’amore (1602), de Cesare Negri.



El ballet de cour va ser un ball organitzat al voltant d’una acció dramàtica i amb finalitat propagandística. En un principi els ballarins eren els mateixos cortesans i les danses eren les danses socials que es ballaven a la cort, ordenades com a espectacle (pavana, gallarda, alemanda, gavota, xacona, passacaglia, sarabanda, canàries…).

El primer ballet de cour del qual es conserva la partitura completa va ser escrit per a les noces d’Enric III i Margarida de Lorena a França (1572). Va ser creat per un coreògraf italià per ordre de Caterina de Mèdici (esposa d’Enric II) per amenitzar el matrimoni del seu fill. Era la primera vegada que uns ballarins actuaven sotmesos a una coreografia.

El Ballet Còmic de la Reina (1581) es va estrenar davant d’uns 10.000 convidats, va durar unes sis hores i va costar molts diners a la monarquia francesa, però li va donar prestigi i durant els 300 anys següents França va ser el centre del ballet.