Dubtes més freqüents

• En general, cada cadena de caràcters entre dos espais és una paraula. Les tablulacions, els salts de línia i els salts de paràgraf també són límits de paraula.
• Les paraules amb guions o amb guionets sempre visibles, com ara "pit-roig", "pèl-blanc" o "importació/exportació", compten cadascuna com una sola paraula.
• Les paraules poden ser una combinació de lletres, nombres i caràcters especials. Per tant, el text següent compta com quatre paraules: abc123 1,23 "$" http://www.exemple.com.

Aquest text d'exemple, segons aquest còmput, té 78 paraules

"La Perla 29 torna a declarar el seu amor a Irlanda. Ahir, mentre assistia a l’estrena d’Els cors purs al Romea, recordava que en aquest mateix teatre vaig veure fa anys La presa, de Conor McPherson, una obra que a molts de nosaltres ens va descobrir el teatre irlandès contemporani. Es tracta d’un teatre de la quietud, en què les coses passen tant com se’ns narren. Els personatges en tenen prou amb ser-hi i explicar la seva vida."

I aquest altre 371

"Des de la nostra responsabilitat professional i ciutadana, ens sembla del tot imprescindible i urgent que la població, les institucions i tota la societat civil sigui conscient que un dels àmbits que han d’ajudar a apuntalar i sostenir amb més força el nostre país és la cultura escrita, la literatura, tot el bagatge artístic, ideològic i humanístic que és patrimoni de tots els catalans.

La literatura ha estat bandejada, en els darrers anys, menyspreada i infravalorada. Sens dubte, tant el pes de les lleis del mercat sobre una societat que històricament ha desenvolupat uns hàbits de lectura precaris, com la pèrdua de valor simbòlic de la literatura i la cultura en general, han ajudat a provocar aquesta situació.

En el camp de l’ensenyament, observem alarmats una tendència a la residualització de la literatura. Ara mateix, es volen reduir les hores de llengua i literatura del batxillerat, precisament quan es tracta de consolidar la formació de l’alumnat per accedir als estudis superiors. I, a més, es desvirtua i entrebanca la possibilitat de centrar un curs d’aquest nivell en els continguts literaris, tal com contempla el currículum, amb l’objectiu inconfessable de prioritzar el treball lingüístic per superar la prova de selectivitat.

Davant l’acció depredadora dels governs espanyols, la seva ignorància i desdeny, esperàvem dels nostres governants una actitud més compromesa en la defensa del coneixement de la nostra literatura. I, alhora, no volem deixar d’alertar del descrèdit i banalització en què pot caure el saber literari si s’adopten discursos pedagògics en què es predica que el professorat no hauria de transmetre coneixements. A vegades, fins i tot, les decisions salvatges imposades per Madrid han servit d’excusa per arraconar més i més uns coneixements que, és clar, poden fer que els ciutadans pensin, raonin, adquireixin sentit crític i aspirin a deixar de ser simples súbdits.

Perquè és de cínics plorar, plànyer-se i omplir-se la boca dient que es defensa la llengua pròpia, mentre es redueix a gairebé no res la seva literatura, que és la forma de cultura viva que fa possible la vitalitat d’un idioma.

Un país autènticament nou i lliure no pot admetre aquestes actituds cíniques que s’escuden rere un suposat utilitarisme que és la disfressa actual de la barbàrie del neoliberalisme."