Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany

2. Capítols 6-7. Primera joventut. Correspon al període 1914-1919.

- Biografia de Carmina Torres (Carola): és adoptada per la família Reinal i entra a formar part de la burgesia civilitzada del Modernisme i Noucentisme. Rep una educació i es mostren les seves qualitats d'oratòria i intel·lectuals sota el mestratge de la senyora Reinal.  Tot i així, a partir de la censura i poder que Reinal vol exercir sobre ella,sobre amb qui li convé casar-se (Agustí Turull consideren que no interessa), Carmina Torres/Carola s'adona que és una acollida que ella no té res, menys que la minyona. I marxa per anar a servir en una casa en què els homes la persegueixen i, finalment, convertir-se en prostituta. és la primera vegada que Llorença/Carola sent que domina les regnes de la seva vida.

- Anàlisi de la realitat: El feminisme conservador de principis de segle XX. La senyora Reinal està inspirada en Francesca de Bonnemaison que va obrir la primera escola per a la dona l'any 1910. La fotografia mostra una de les aules en què les màquines d'escriure i les de cosir mostren que les alumnes podien triar entre un i altre ensenyament. Capmany aprofita l'ocasió per fer paròdies de textos i de les dones que feien poesia carrinclona amb el retrat de Julita Tià (pàgs. 162-163). Més positiva és el de Maria Albiol, que mor aviat. La caricatura que d'aquest ambient fa Capmany ha condicionat durant anys la visió que se n'ha tingut. En contrast: què pensa de la prostitució; ser una "dona pública" (pàg. 210-211); la presenta com un ofici més sempre que ella pugui decidir sobre els clients i els termes de la relació. Un aspecte que es troba pròxim al llibre de Virginie Despentes (Teoria King kong, 2008), manifest-autobiogràfic que ha tingut molt de ressò en els últims anys.

- Referències a la I Guerra Mundial: la Gran guerra i l'homenatge a l'alcalde de Barcelona Rius i Taulet.

3. Capítols 8-11. Joventut i 2. Correspon al període 1920-1936.

- La biografia de Carola: prostitució, amistançada  de l'Esteve Plans i Combalia. Naixement de la seva filla Rosa i casament. Entrada a la burgesia catalana. Tots aquest aspectes ofereixen temes candents per tractar: està a favor de la prostitució? La dona hi troba la seva llibertat? El món de les "querides", molt usual en aquells anys i que remarca la vida sexual dels homes acomodats, reconeguda i acceptada socialment: el matrimoni per una banda i el sexe per un altre. Carola aconsegueix, però, primer tenir la seva filla en solitari i posar-li els seus noms: Rosa Milà Milà. I, després, entrar i ser reconeguda a través del casament. La vida matrimonial sols li produeix avorriment i tedi.

La història de violència i gelosia amb Esteve Plans contrasta amb la relació amb el doctor Subietas (cap. 10). Lorenza la Magnífica té més pretendents que l'Esteve. Mostra com les "dones públiques" poden ser rpeteses per mols homes. Ella sempre manté les distàncies i governa la seva vida.

- Anàlisi de la realitat: s'explica la vida social dels grans cafès de Barcelona i les cases de prostitució. Es destaca la dictadura de Primo de Rivera a través del crim del carrer Escudellers que va tenir molt ressò a la premsa. Es va fer veure que la tanguista Lola Bernabeu, classificada de "dona de la vida"  s'havia suïcidat perquè hi estava implicat el fill del Capità General (pàg. 275). L'arribada de la II República. S'explicita el lema que es va fer comú al carrer: "Visca Macià, mori Cambó" (pàg. 299) (cap. 11) així com la creació del partit d'ultradreta "Partido de Unión Patriótica" (282) al qual pertany la família Plans.