Anterior
Següent

SECCIÓ 17

OR SUB COMPL d'INF concertat

Oracions subordinades completives (o substantives) d'infinitiu concertat

El llatí coneixia dues classes d'oracions d'infinitiu: concertades i no concertades. L'infinitiu no concertat és aquell que està subordinat a un verb principal i duu un subjecte diferent al d'aquest verb. En canvi, l'infinitiu  concertat és aquell que no té un subjecte propi [1]. 



L'infinitiu concertat ens és el més familiar i simple d'entendre, ja que és l'únic que coneixen el català i el castellà. Aquest infinitiu, juntament amb els seus complements verbals, constitueix una oració subordinada substantiva que depèn d'una oració principal. Amb relació al verb de l'oració principal, l'oració d'infinitiu normalment n'és el subjecte o complement directe.

  • Pot ser el subjecte del verb copulatiu, d'un verb impersonals com ara oportet ('convé') o d'expressions impersonals amb el verb copulatiu i un atribut:
    • Opportet templum deae Mineruae aedificare = 'Convé construir un temple per a la deessa Minerva'.
    • Turpe est amicum prodere = 'És infame trair un amic'.

  •  Pot fer de complement directe de verbs transitius com ara creure, pensar, saber, voler, poder, dir, ordenar, sentir, etc.:
    • Caesar dixit apud Hispanos uenire = 'Cèsar ha dit que ve a Hispània'.

  • També pot fer d'atribut d'un verb copulatiu, sobretot si el subjecte del verb copulatiu és un altre infinitiu:
    • Amare est amore mori = 'Amar és morir d'amor' [2].



Anàlisi de les oracions dels exemples:



Opportet   templum   deae   Mineruae   aedificare

 3 sg pres ind             Ac sg                             Dat sg                            inf pres act 

          (V)                    (CD)                                (CI)                                     (V) 

                                 ------------------------------------------------------------------------------------

                                  oració sub. substantiva d'infinitiu concertat  (funció: subjecte) 



Turpe    est    amicum   prodere

Nom sg      3 sg pres          Ac sg            inf pres act

  (Atr)              (V)                (CD)                   (V)

                                     ----------------------------------------- 

                                     or. sub. subst. d'inf. concertat  

                                     (funció: subjecte) 


   

Caesar    dixit    apud   Hispanos   uenire 

 Nom sg         3 sg perf ind        prep +   Ac pl                        inf pres act 

  (Subj)                  (V)                            (CCL)                            (V)

                                          --------------------------------------------------------    

  or. sub. subst. d'inf. concertat  (funció: CD)


Amare    est     amore      mori 

inf pres act    3 sg pres         Abl sg             inf pres pass

  (Subj)             (V)               (CCC)                   (V)

                                        ------------------------------------ 

                                        or. sub. subst. d'inf. concertat 

                                                      (funció: atribut)

NOTES:

[1] Per tant, amb l'infinitiu concert pot succeir que:

  • o el seu subjecte és el mateix que el del verb de l'oració principal (per exemple, en una oració com En Joan volia cantar una cançó, el subjecte de l'infinitiu cantar coincideix amb el subjecte del verb voler: en tots dos casos és en Joan).
  • o que tingui un subjecte impersonal (per exemple, en l'oració Convé no prendre massa temps, l'infinitiu prendre té subjecte impersonal).

[2] Mori és l'infinitiu present passiu d'un verb deponent de la 3a conjugació (morior); per tant, tot i que la forma sigui passiva, el seu significat (i traducció) ha de ser en activa: mori = 'morir'.

Anterior
Següent