Compendi de sintaxi i morfologia llatina

• Subordinades substantives o completives.
• Subordinades adjectives.
• Subordinades adverbials o circumstancials.
  
  

Adona't que per a dues de les tres categories hi ha una doble nomenclatura: el segon nom remet a aspectes funcionals de les oracions subordinades. En canvi, el primer nom descriu el tipus de subordinada equiparant-lo a una determinada categoria gramatical (substantiu, adjectiu o adverbi).

Subordinades substantives o completives

Tradicionalment s'han definit com aquelles oracions subordinades que equivalen a un substantiu (o, per ser més precisos, a un element nominal). Certament, una manera d'identificar-les passa per substituir-les, més que per un nom, per un pronom. Fixa't en la següent sèrie d'exemples:

(1)    a. L'Hèctor vol que vinguis.

b. A la Neus li molesta que arribis tan tard.

c. L'Hèctor vol venir a la festa.

d. A la Neus li agrada arribar sempre d'hora a les reunions.

e. El Marc pregunta si l'esperarem demà.

f. El Marc demana què vols per sopar.

De cadascuna de les quatre frases n'hem subratllat l'oració subordinada. Fixa't com en tots sis casos la subordinada substantiva es pot substituir per un pronom com ara això.

(2)    a. L'Hèctor vol que vinguis = L'Hèctor vol això.

b. A la Neus li molesta que arribis tan tard = A la Neus li molesta això.

c. L'Hèctor vol venir a la festa  = L'Hèctor vol això.

d. A la Neus li agrada arribar sempre d'hora a les reunions = A la Neus no li agrada això.

e. El Marc pregunta si l'esperarem demà = El Marc pregunta això.

f. El Marc demana què vols per sopar =  El Marc demana això.

D'altra banda, les oracions subordinades substantives o completives, en la mesura que equivalen a un nom, duen a terme les funcions pròpies del nom. Aquestes són, principalment, la funció de subjecte o de complement directe del verb de l'oració principal. Si reprenem els exemples, la subordinada substantiva fa de subjecte a les frases b i d, i de CD a totes les altres.

Un suggeriment: si et costa identificar la funció sintàctica que realitza una oració subordinada substantiva, sovint és útil substituir-la pel pronom això i, aleshores, buscar la funció sintàctica que fa aquest pronom respecte al verb principal. Exemple: El Marc pregunta què vols per sopar =  El Marc pregunta això; i això s'identifica clarament com el CD del verb preguntar ^[1].

Subordinades adjectives

Totes les subordinades adjectives són oracions de relatiu, és a dir, van introduïdes per un pronom o adverbi relatiu ^[2]. No aprofundirem en aquest tipus d'oracions, atès que ja van ser explicades in extenso a la matèria Llatí I bloc 1. 

Subordinades adverbials o circumstancials

Hom sol definir-les com aquelles oracions subordinades que equivalen a un adverbi i realitzen una funció característica de l'adverbi: l'expressió d'una circumstància associada a l'acció verbal. De fet, s'organitzen en categories que equivalen en bona mesura als diversos tipus de complements circumstancials. Com tenim complements circumstancials de temps, lloc, causa, finalitat, etc., igualment hi ha oracions subordinades adverbials o circumstancials de temps, lloc, causal, finalitat...

Els principals tipus d'oracions subordinades adverbials o circumstancials són ^[3]:

• Temporal. Expressa temps (es pot substituir per un adverbi de temps). Ex: Et contestaré quan pugui.
• Local. Expressa lloc (es pot substituir per un adverbi locatiu). Ex: Vindré on hàgiu quedat vosaltres.
• Modal o de manera. Expressa manera. Ex: En tot moment va actuar com d'ell s'esperava.
• Final. Expressa finalitat. Ex: Ho faig perquè m'ho agraeixin.
• Causal. Expressa causa o motiu. Ex: T'ho dic perquè t'estimo.
• Concessiva. Expressa una concessió. Ex: Encara que no hagis vingut, t'hem tingut molt present.
• Consecutiva. Expressa una conseqüència. Ex: L'odiava tant que va haver de matar-ho.
• Comparativa. Vehicula una comparació. Plovia com si fos el Diluvi universal.
• Condicional. Expressa una condició real o irreal. Si t'esperes una estona, veuràs com es fa de nit.
  
  

---

NOTES:

[1] Pots cerciorar-te convertint l'oració a passiva i comprovant que el pronom que en activa fa de CD passa a ser el subjecte de la frase passiva: El Marc pregunta això (activa) > Això és preguntat pel Marc (passiva).

[2] Els pronoms relatius més usats en català són el / la qual, els / les quals i els pronoms qui, que i què (aquest tres últims, quan equivalen a alguna forma de la sèrie el qual..). En llatí, el pronom relatiu llargament més emprat és qui quae quod.

[3] Les subordinades adverbials es poden classificar en pròpies i impròpies. Les pròpies són les tres primeres del llistat (temporals, locals i de manera) i es poden substituir per un adverbi de temps (Et contestaré quan pugui = Et contestaré aleshores), de lloc (vindré on hàgiu quedat vosaltres = vindré allí) o de manera (En tot moment va actuar com d'ell s'esperava = En tot moment va actuar així). És important no confondre les subordinades adverbials pròpies amb les subordinades de relatiu l'antecedent del qual sigui un mot que significa temps, lloc o manera. Fixa't en els següents parells d'exemples:

(3) a. Et contestaré quan pugui (quan  és una conjunció temporal → la subordinada és adverbial temporal)

     b. Et contestaré en el moment que em vingui bé (que fa funció sintàctica de CCT del verb de la subordinada i té un antecedent en l'oració principal [moment] = es tracta d'una subordinada de relatiu).

(4) a. Vindré on hàgiu quedat vosaltres (on és una conjunció locativa → la subordinada és adverbial local).

     b. Vindré al lloc on hàgiu quedat vosaltres (on fa funció sintàctica de CCL del verb de la subordinada i té un antecedent en l'oració principal [lloc] = es tracta d'una subordinada de relatiu).

(5) a. En tot moment va actuar com d'ell s'esperava (com és una conjunció que introdueix una subordinada adverbial de manera).

     b. En tot moment va actuar de la manera com d'ell s'esperava   (com fa funció sintàctica de CCM del verb de la subordinada  i té un antecedent en l'oració principal [manera] = es tracta d'una subordinada de relatiu).