Compendi de sintaxi i morfologia llatina

El participi absolut és una estructura sintàctica que no forma part de l'oració principal, sinó que constitueix una clàusula independent ^[1] amb la qual s'expressa alguna circumstància que afecta al verb de l'oració principal. Equival, per tant, a una oració subordinada adverbial. 

En llatí, un participi absolut ha de contenir obligatòriament aquests dos constituents:

• Un participi (de present o perfet) en cas ablatiu.
• Un nom en ablatiu amb el qual concerta el participi en cas, nombre i gènere. Aquest nom fa la funció sintàctica de subjecte del participi.

A banda d'aquests dos formats necessaris, un participi absolut pot incloure altres complements sigui verbals (referits, per tant, al participi) sigui nominals (en aquest cas, seleccionats pel nom/subjecte) ^[2].

Traducció del participi absolut

Es poden distingir dos tipus de clàusules de participi absolut, segons si el participi és de present o de perfet:

• Quan el participi és de present, es pot traduir:

a) Per un gerundi simple + substantiu (subjecte agent) ^[3].

b) Per una subordinada adverbial temporal que expressi simultaneïtat.

 
Exemples:      

a) Regnante Romulo, ... Traducció: "Regnant Ròmul,..."

b) Regnante Romulo, ... Traducció: "Mentre regna ^[4] Ròmul"...

• Quan el participi és de perfet, la manera més simple de traduir-lo és per un participi + substantiu (subjecte pacient) ^[5].

Exemple:

• • Vrbe capta, ... Traducció: "Conquerida la ciutat,...." ^[6]

        

---

NOTES:

[1] Absolutus en llatí vol dir 'deslligat', i fa al·lusió a aquesta independència de la clàusula participial en relació a l'oració principal.

[2] S'entendrà més fàcilment a partir d'un exemple en català. A la frase Conquerida la ciutat, tots els habitants van ser reduïts a l'esclavatge, la clàusula Conquerida la ciutat és un participi absolut. Comprovem, en primer lloc, que certament es tracta d'una estructura sintàcticament independent de l'oració principal. També és evident que expressa una circumstància que afecta a l'acció del verb principal (fixa't que podríem substituir la clàusula participial per una subordinada adverbial: Conquerida la ciutat = "un cop conquerida la ciutat", etc.). Pel que fa a l'estructura sintàctica interna del participi absolut, hi són presents els dos formants bàsics: un participi (conquerida) i un substantiu que li fa de subjecte (la ciutat; en aquest cas, subjecte pacient, donat que el participi de perfet  pertany a la veu passiva). Finalment, a aquests formants mínims es podrien afegir uns altres: complements verbals del participi (Conquerida la ciutat de nit pels enemics; de nit seria CC de temps i pels enemics complement agent) i complements nominals del substantiu ciutat (Conquerida la ciutat dels colons; dels colons és CN de ciutat).

[3] Com que aquest participi pertany a la veu activa, el nom en ablatiu que l'acompanya li fa de subjecte agent. Repara en l'exemple que aportem: Ròmul és qui fa l'acció de regnar; per tant, n'és el subjecte agent.

[4] El participi de present no obliga a fer servir en la subordinada un verb en temps present, sinó un temps que sigui contemporani al de l'oració principal. És a dir, un mateix participi de present es traduiria per verbs verbals diferents segons quin sigui el temps del verb de l'oració principal. Per exemple: "Quan arriba Ròmul, el poble l'aclama" (arriba està en present igual que el verb aclama); "Quan arribava Ròmul, el poble l'aclamava" (en aquest cas, tots dos temps són pretèrit imperfet d'indicatiu).

[5] Fixa't que, en aquest cas, el subjecte de la construcció absoluta és pacient, ja que el participi de perfet pertany a la veu passiva. A l'exemple: la ciutat rep l'acció de ser capturada, i no pas la duu a terme.

[6] També es pot traduir per un gerundi perfet passiu ("Havent estat conquerida la ciutat") o per una subordinada adverbial temporal que expressi anterioritat i el verb de la qual estigui en veu passiva ("Quan va ser/ havia estat / hagué estat conquerida la ciutat"). Amb tot, et recomanem la traducció "Conquerida la ciutat" que, de fet, una estructura de participi absolut en català.