Signes d'expressió, dinàmica i repetició i frasseig
Signes d'expressió, dinàmica i repetició i frasseig
La intensitat. Matissos dinàmics
Dinàmica de transició
La dinàmica de transició
fa referència al fet que la intensitat d'un o més sons pot ser augmentada o
disminuïda de forma paulatina.
Augment de la intensitat |
|||
---|---|---|---|
Nom | Abreviació | Signe | Significat |
Crescendo | cresc. | Increment progressivu de la intensitat. | |
Accrescendo | accresc. | Increment progressivu de la intensitat. | |
Aumentando | aum. | Increment progressivu de la intensitat. | |
Rinforzando | rf., rfz., rinf. o rinforz. | Reforçant el so progressivament. |
Disminució de la intensitat | |||
---|---|---|---|
Nom |
Abreviació | Signe | Significat |
Decrescendo | decresc. | Disminució progressiva de la intensitat. |
|
Diminuendo | dim. | Disminució progressiva de la intensitat. | |
Smorzando | smorz. | Deixar que el so s'apagui a poc a poc. |
|
Morendo | mor. | Deixar que el so mori ralentiçant-se | |
Calando | cal. | Ralentiçar molt i reduïr el so. |
|
Perdendosi | perd. | Deixar que el so es perdi. | |
Stinguendo | sting. | Deixar que el so s'extingeixi. |
Característics de la dinàmica de transició no ho són tant certs nivells d'intensitat específics com les transicions entre ells: l'augment o la disminució gradual del volum musical . En la notació musical aquest augment o disminució s'expressa mitjançant els termes crescendo i decrescendo (de vegades diminuendo ) o mitjançant els reguladors:
Dinamica de graus
La dinàmica de graus es construeix mitjançant la contraposició entre els conceptes de suau i fort , la qual cosa s'expressa mitjançant les paraules italianes piano i forte respectivament . Hi ha almenys vuit graduacions o indicacions de dinàmica , començant des del so més suau fins al so més fort . Per exemple , pianissimo , piano , fortissimo , etc . Així mateix, els diferents graus d'intensitat poden matisar mitjançant altres termes com piu , menors , etc.
Els accents també formen part dels signes dinàmics, indicant que una nota en particular s'ha de fer amb una intensitat major.
Per tal de precisar en la notació els conceptes "fort" i "suau" amb més claredat, s'han introduït les següents variants terminològiques i les seves abreviacions corresponents:
Nom | Abreviació | Significat |
---|---|---|
Pianississimo | Més fluix. | |
Pianissimo | Molt fluix. | |
Piano | Fluix. | |
Mezzopiano | Mig fluix. Literalment, és la meitat de suau que el piano | |
Mezzoforte | Mig fort. Literalment, és la meitat de forte. És més comú l'ús de mezzo-piano. Nota: si no apareix algun indicador de dinàmica, mezzo-forte s'assumeix com a dinàmica imperant per defecte. | |
Forte | Fort. | |
Fortissimo | Molt fort. | |
Fortississimo | Més fort. Tot i que algunes partitures, particularmente de l'època contemporània, han arribat a una indicació més extrema, amb més de 3 p ó f. Verdi va arribar a les 4 p i Txhaikovski fins a les 5 p.8 No es fan servir habitualment per ser impracticables, tot i que teòricament possibles. | |
Sforzando | o o | Reforçar de cop el so. |
Piano forte | Fluix i després fort. | |
Forte piano | Fort i després fluix. | |
Meno piano | Menys fluix. | |
Meno forte | Menys fort. | |
Più piano | Més fluix. | |
Più forte | Més fort. | |
Piano subito | Sobtadament fluix. | |
Forte subito | Sobtadament fort. | |
Sotto voce | Murmurant | |
Mezza voce | A mitjà veu. Actualment poc emprat. | |
Poco forte | Una mica forte. Actualment poc emprat. |