10. Síncopes i contratemps

Una síncope és l'efecte produït per la prolongació del so d'una nota ubicada en la part dèbil o semiforta d'un compàs sobre una altra d'intensitat igual o major. La síncope és utilitzada ocasionalment en molts gèneres musicals, i és part fonamental del ritme en estils com el jazz i la música afroamericana. És també part de la majoria de la música contemporània, sovint interpretada mitjançant l'accentuació del segon temps (i quart, si el compàs és de quatre temps) en instruments de base rítmica o harmònica (baix, bateria).

El contratemps és l'efecte musical consistent a fer sonar una nota després de la caiguda de la pulsació, sempre que a la caiguda d'aquesta s'hagi esdevingut un silenci o pausa, i que aquest so no es prolongui fins més enllà de la caiguda de la pulsació següent. L'efecte del contratemps és produir una irregularitat en el ritme.

En cas contrari, d'allargar-se fins més enllà d'aquest punt, es tractaria d'una síncope.