Apunts de llengua llatina (LA2B2)
1. LLIURAMENT 1
1.5. Verbs irregulars (3): eo i els seus compostos
Verb eo
És un verb de la tercera conjugació el significat del qual és 'anar'. El seu enunciat és eo iui / ii itum [1]. Les irregularitats es troben només en els temps d'infectum. L'arrel d'aquest tema era originàriament una vocal i que es converteix en e quan va seguida d'una vocal. Il·lustrem-ho amb les formes del present d'indicatiu (marquem en negreta l'arrel):
Verb eo Present d'indicatiu |
|
1a sg | eo |
2a sg | is |
3a sg | it |
1a pl | imus |
2a pl | itis |
3a pl | eunt |
Busca i estudia la conjugació sencera d'aquest verb al web Hesperia latina. La ruta d'accés és la següent: Gramàtica > Morfologia > Verbal > Verbs irregulars: eo.
Verbs compostos a partir d'eo
Hi ha un reguitzell de verbs llatins formats per un preverbi de lloc + eo. Per exemple:
- Abĕo abii abĭtum (< ab + eo, 'anar-se'n').
- Adĕo adii adiĭum (< ad + eo, 'anar cap a, acudir').
- Circumĕo circumii / circumīui circumĭtum (< circum + eo, 'anar al voltant, rodejar').
- Exĕo exii / exīui exĭtum (< ex + eo, 'sortir').
- Perĕo perii / perīui perĭtum (< per + eo, 'perir, morir').
- Transĕo transii / transīui transĭtum (trans + eo, ' anar o passar a través de, travessar').
NOTES:
[1] Fixa't que aquest verb té dues arrels de perfectum, que es poden fer servir indistintament: iu- / i-.