Apunts de llengua del Lliurament 1
2. Indefinits
1. El principal pronom/determinant indefinit del llatí és quis quae/qua, quid/quod, 'algú; algun, etc.'. Es declina igual que el pronom relatiu menys en el nominatiu singular dels tres gèneres:
- Nom. sg. masc. quis.
- Nom. sg. fem. té dues formes: quae ( = pronom relatiu) o qua.
- Nom. sg. neutre. S'empra quid quan és pronom ('alguna cosa') i quod quan és determinant.
QVIS QUAE/QVA QVID/QVOD Arrel: qu- / cu- |
||||||
Singular | Plural | |||||
Masc. | Fem. | Neutre | Masc. | Fem. | Neutre | |
Nom. | quis | quae/qua | quid / quod | qui | quae | quae |
Ac. | quem | quam | quid / quod | quos | quas | quae |
Gen. | cuius | quorum | quarum | quorum | ||
Dat. | cui | quibus | ||||
Abl. | quo | qua | quo | quibus |
2. Força recurrent és també l'indefinit uter utra utrum, 'un dels dos'; l'un o l'altre'. Es declina com un adjectiu de tres terminacions del tipus pulcher -chra -chrum menys en els casos genitiu i datiu singular de tots tres gèneres, on pren les desinències pròpies de la flexió pronominal:
- Gen. sg. utrius.
- Dat. sg. utri.
3. Compostos de quis quae/qua quid/quod. Tots ells es formen seguint un mateix patró: un element que roman invariable al llarg de tota la flexió + el pronom/determinant quis:
-
- Aliquis/aliqui, aliqua, aliquod/ aliquid, 'algú, alguna cosa; algun..'
- Quisquam quaequam [1] quidquam, 'algú, alguna cosa; algun..'
- Quidam quaedam quiddam/quoddam, 'cert home, certa dona, certa cosa'. [2]
- Quisque quaeque quidque/quodque, 'tothom que, tot allò que'.
4. Compostos d'uter utra utrum. El més emprat és el compost amb la partícula enclítica -que (que roman invariable al llarg de tota la flexió): uterque utraque utrumque, 'l'un i l'altre, ambdós'.
5. Altres indefinits:
- Alius alia aliud , 'un altre, una altra cosa'.
- Alter altera alterum, 'l'altre" (això és, el segon d'una enumeració).
- Neuter neutra neutrum, 'cap dels dos'.
- Ceterus cetera ceterum, 'altre' (amb el sentit de 'restant'). S’utilitza sobretot en plural: ceteri, 'els restants' = 'la resta, els altres"; et cetera, ''i les coses restants, i les altres coses'.
- Omnis -e, 'tot, tota, tot allò; tot'. Es un adjectiu de la segona classe (tipus fortis -e).
- Totus tota totum, 'tot sencer'.
- Vnus -a -um. Aquest numeral fa d'indefinit quan significa 'un, un de sol'.
- Vllus ulla ullum, 'algú, alguna cosa; algun'.
- Nullus nulla nullum, 'ningú, res; cap'.
- Nemo, 'ningú' (pronom). Originàriament format sobre les paraules ne homo, s’usa sempre com a pronom, mai com adjectiu, i només té tres formes en singular: nominatiu, acusatiu i datiu (nemo, neminem, nemini, respectivament) i cap en plural.
- Nihil , '(no) res, cap cosa',. És pronom i només té aquesta forma, emprada com a nominatiu i acusatiu singular del gènere neutre.
NOTES:
[1] Aquesta forma és d'ús força inusual. Normalment s'empra el nom. sg. masculí quisquam també per al femení.
[2] Tal com vam veure que succeïa amb el pronom / determinant idem, la -m final de les desinències d'acusatiu singular o genitiu plural esdevenen -n en entrar en contacte amb la consonant dental d: quendam (ac. sg. masc.), quandam (ac. sg. fem.), quorundam (gen. pl. masc. i neutre) i quarundam (gen. pl. fem.).