Imprimeix el llibre sencerImprimeix el llibre sencer

Apunts de llengua del Lliurament 1

lloc: Cursos IOC - Batxillerat
Curs: Llatí II (Bloc 1) ~ gener 2020
Llibre: Apunts de llengua del Lliurament 1
Imprès per: Usuari convidat
Data: dilluns, 20 de maig 2024, 15:13

Taula de continguts

1. Repàs de Llatí I


Cal que repassis els continguts de llengua estudiats a Llatí I. Sumàriament, aquests són:

  • Les cinc declinacions del substantiu.
  • Flexió de les tres classes d'adjectius.
  • Conjugació dels temps del mode indicatiu en veu activa (verbs regulars i sum).
  • Flexió pronominal: numerals, demostratius i d'identitat, anafòrics, personals i relatiu.



Tota aquesta teoria la tens resumida a Repàs de Llatí I (declinacions i conjugacions). Pots accedir a aquest llibre moodle bé clicant sobre l'enllaç (títol en blau), bé cercant-lo dins l'apartat Recursos de la matèria.

2. Indefinits


1. El principal pronom/determinant indefinit del llatí és quis quae/qua, quid/quod, 'algú; algun, etc.'. Es declina igual que el pronom relatiu menys en el nominatiu singular dels tres gèneres:

  • Nom. sg. masc. quis.
  • Nom. sg. fem. té dues formes: quae ( = pronom relatiu) o qua.
  • Nom. sg. neutre. S'empra quid quan és pronom ('alguna cosa') i quod quan és determinant.

    

   
PRONOM/DETERMINANT INDEFINIT

 QVIS  QUAE/QVA  QVID/QVOD

Arrel: qu- / cu-
  Singular  Plural
 Masc.  Fem.   Neutre  Masc.   Fem.   Neutre 
 Nom.   quis  quae/qua  quid / quod qui  quae   quae 
 Ac.   quem   quam  quid / quod   quos   quas  quae 
 Gen.  cuius quorum   quarum    quorum 
 Dat.  cui quibus
 Abl.  quo qua quo quibus



2. Força recurrent és també l'indefinit uter utra utrum, 'un dels dos'; l'un o l'altre'. Es declina com un adjectiu de tres terminacions del tipus pulcher -chra -chrum menys en els casos genitiu i datiu singular de tots tres gèneres, on pren les desinències pròpies de la flexió pronominal:

  • Gen. sg. utrius.
  • Dat. sg. utri.

3. Compostos de quis quae/qua quid/quod. Tots ells es formen seguint un mateix patró: un element que roman invariable al llarg de tota la flexió + el pronom/determinant quis:

    • Aliquis/aliqui, aliqua, aliquod/ aliquid, 'algú, alguna cosa; algun..'
    • Quisquam  quaequam [1] quidquam, 'algú, alguna cosa; algun..'
    • Quidam quaedam quiddam/quoddam, 'cert home, certa dona, certa cosa'. [2]
    • Quisque quaeque quidque/quodque,  'tothom que, tot allò que'.

4. Compostos d'uter utra utrum. El més emprat és el compost amb la partícula enclítica -que (que roman invariable al llarg de tota la flexió): uterque utraque utrumque, 'l'un i l'altre, ambdós'.

5. Altres indefinits: 

  • Alius alia aliud , 'un altre, una altra cosa'.
  • Alter altera alterum, 'l'altre" (això és, el segon d'una enumeració). 
  • Neuter neutra neutrum, 'cap dels dos'.
  • Ceterus cetera ceterum, 'altre' (amb el sentit de 'restant'). S’utilitza sobretot en plural: ceteri, 'els restants' = 'la resta, els altres"; et cetera, ''i les coses restants, i les altres coses'. 
  • Omnis -e, 'tot, tota, tot allò; tot'. Es un adjectiu de la segona classe (tipus fortis -e).
  • Totus tota totum, 'tot sencer'.
  • Vnus -a -um. Aquest numeral fa d'indefinit quan significa 'un, un de sol'.
  • Vllus ulla ullum, 'algú, alguna cosa; algun'. 
  • Nullus nulla nullum, 'ningú, res; cap'.
  • Nemo,  'ningú' (pronom). Originàriament format sobre les paraules ne homo, s’usa sempre com a pronom, mai com adjectiu, i només té tres formes en singular: nominatiu, acusatiu i datiu (nemo, neminem, nemini, respectivament) i cap en plural.
  • Nihil , '(no) res, cap cosa',. És pronom i només té aquesta forma, emprada com a nominatiu i acusatiu singular del gènere neutre.



NOTES:

[1] Aquesta forma és d'ús força inusual. Normalment s'empra el nom. sg. masculí quisquam també per al femení.

[2] Tal com vam veure que succeïa amb el pronom / determinant idem, la -m final de les desinències d'acusatiu singular o genitiu plural esdevenen -n en entrar en contacte amb la consonant dental d:  quendam (ac. sg. masc.), quandam (ac. sg. fem.), quorundam (gen. pl. masc. i neutre) i quarundam (gen. pl. fem.).

3. Interrogatius


1. El  pronom / determinant interrogatiu més important és quis/qui quae/qua quid/quod, 'qui?, quina?, quina cosa?/què?', etc'.  Té la mateixa arrel que el relatiu i es declina pràcticament igual que ell; només se'n diferencia en el nominatiu singular, que admet dues formes per a cada gènere: 

    • Nom. sg. masc.: quis / qui.
    • Nom. sg. fem.: quae / qua.
    • Nom. sg. neutre: quid / quod. [1]

    

   
PRONOM/DETERMINANT INTERROGATIU 

QVIS/QVI   QUAE/QVA   QVID/QVOD

Arrel: qu- / cu-
  Singular  Plural
 Masc.  Fem.   Neutre  Masc.   Fem.   Neutre 
 Nom.  quis / qui   quae / qua  quid / quod qui  quae   quae 
 Ac.   quem   quam  quid / quod   quos   quas  quae 
 Gen.  cuius quorum   quarum    quorum 
 Dat.  cui quibus
 Abl.  quo qua quo quibus



Uns altres interrogatius que si més no t'han de sonar, són:

  • Vter utra utrum, 'quin dels dos?, quina de totes dues coses?'

La seva flexió no planteja problema: ja l'hem vist en el capítol precedent (indefinits) [2].

  • Qualis quale, 'quin? de quina mena o classe?'

Es declina com un adjectiu de la segona classe (tipus fortis -e).

  • Quantus quanta quantum, 'com de gran? quant?'

Es declina en tots els casos com un adjectiu del primer grup, tipus bonus -a -um.

  • Quot, 'quants?' És un mot indeclinable.

NOTES

[1] Fixa't que declina exactament igual que l'indefinit quis, amb l'única diferència que l'interrogatiu admet també qui com a forma per al nominatiu singular masculí.

[2]  Segueix el paradigma dels adjectius de tres terminacions del tipus pulcher -chra -chrum, excepte en el genitiu i el datiu singular, que prenen les terminacions –ius i –i respectivament (utrius, utri) típiques del sistema pronominal del llatí.

4. Exclamatius


Alguns interrogatius s'usen també com a exclamatius:

  • Qualis quale, 'quin!' de quina classe o condició!'

Es declina com un adjectiu de la segona classe (tipus fortis -e).
Exemple: Qualis artifex pereo! (Quin gran artista mor amb mi!).

  • Quantus quanta quantum, 'que gran! quant!'

Es declina en tots els casos com un adjectiu de la primera classe, tipus bonus -a -um.
Exemple: Quantus labor! (Quanta feina!).

  • Quot, 'quants!'

És indeclinable.

Exemple: Quot feminae! (Quantes dones!).

  • També es pot fer servir com a exclamatiu qui quae quod, que es tradueix per 'quin! quina!', etc.

Exemple: Quod proelium! (Quina batalla!)

5. Oració interrogativa directa



La interrogativa directa és una oració simple que vehicula una pregunta. El verb d'aquestes oracions sol anar en mode indicatiu; s'usa el subjuntiu només en els casos que es vulgui expressar un cert dubte en la qüestió.


Tipologia

Les interrogatives s'organitzen en dos grans tipus: simples i dobles (o disjuntives). Al seu torn, les simples poden ser totals o parcials.

  • Interrogativa simple parcial. Es fa una pregunta que no afecta la totalitat de l'oració, sinó tan sols un element de l'oració. Sobre aquest element es pregunta per mitjà d'un pronom, adverbi o determinant interrogatiu. Exemples: "Qui ve a casa?" , "Què vols menjar?",  "Com ho has fet?",  "En quin lloc amagues les claus?". [1]

  • Interrogativa simple total. Es fa una pregunta que afecta la totalitat de l'oració. Un exemple en català seria "Vols venir al cinema?". La resposta que demana aquest tipus d'interrogatives és sí o no.

  • Interrogatives dobles o disjuntives. Fan triar entre dues opcions que s'exclouen. Per exemple: "Véns o no véns?", "Vols aigua o vi?", "Ho farà l'un o l'altre?".


En llatí

  • Interrogatives simples parcials. Els interrogatius que més habitualment trobarem en llatí en les simples parcials són:
    • Els determinants / pronoms:
      • Quis / qui  quae / qua  quid / quod ('qui?, quina?, què o quina cosa?'). Tens la seva declinació aquí.
      • Vter utra utrum ('quin dels dos?, quina de les dues?, quina de totes dues coses?').
      • Qualis quale ('quin?, de quina mena?').
      • Quantus -a -um ('quant?, com de gran?').
      • Qvot ('quants?').

    • Els adverbis:
      • de lloc: ubi ('on?'), unde ('d'on?, des d'on?'), quo ('cap a on?'), qua ('per on?').
      • de temps: quando ('quan?').
      • de causa: cur, quare ('per què?').
      • de manera: quomodo ('com?').

  • Interrogatives simples totals. Solen dur alguna partícula que les identifica, com ara:
    • -ne (enclític). S'usa quan no se sap del cert si la resposta serà positiva o negativa. Es pot traduir al català pel que de reforç interrogatiu. Exemple: Venisne? ("Que véns?").
    • Nonne. S'utilitza quan s'espera una resposta afirmativa. Es pot traduir per 'oi que', 'no és cert que', etc. Exemple: Nonne Caesar a Bruto occisus est? ("Oi que / no és cert que Cèsar va ser assassinat per Brutus?").
    • Num. Es fa servir quan s'espera una resposta negativa. Es pot traduir per 'és que', 'que potser', 'potser'. Exemple: Num iuuentus insanis est? ("És que és boig, el jovent?").

  • Interrogatives dobles o disjuntives. Solen anar introduïdes per partícules correlatives:
    • Vtrum ... an... ('que potser... o...?').
    • -ne... an...('que potser... o...?').
    • Ø... an... ('... o ...?')
    • Vtrum... necne / annon  ('que potser... o no...?').  


Exemples:

Vtrum est uerum an est falsum? ("Que potser és vertader, o és fals?"). 

Vtrum uir ille iuuenis an senex est? ("Aquell home, és jove o vell?").

NOTES:

[1] Observa, als exemples, com certament la interrogació recau sobre un únic element de l'oració: a "Qui ve a casa?"  la interrogació incideix sobre el subjecte i s'expressa per mitjà del pronom interrogatiu "qui"; a "Què vols menjar?" es pregunta pel CD per mitjà del pronom "què"; a "Com ho has fet?"  la interrogació es focalitza en un CC de manera expressat per l'adverbi interrogatiu "com"; finalment, a "En quin lloc amagues les claus?" es pregunta per un CCL amb el determinant interrogatiu "quin".