Morfologia : Declinació / Conjugació
Morfologia : Declinació / Conjugació
● Futur perfet d'INDicatiu
● Futur perfet d'INDicatiu
Es construeix a partir del tema de perfet. A continuació, porta un morfema modal-temporal -eri- seguit de les desinències personal. Cal parar atenció a la 1a persona del singular, que pren la desinència –o (en lloc de –m) i que ha perdut la –i- final del morfema temporal.
En suma, el plusquamperfet d’indicatiu es forma de la següent manera:
tema de perfectum + eri + desinències personals:
|
Atenció: tema + -ero -s -t -mus -tis -nt |
La conjugació sencera del futur perfet d'indicatiu per als quatre verbs que fem servir com a models regulars, així com per al verb sum (recordem: regular en els temps de perfectum) és:
FUTUR PERFET D’INDICATIU ACTIU |
|||||
|
AMO (1) hauré estimat |
HABEO (2) hauré tingut |
DVCO (3) hauré portat |
AVDIO (4) hauré escoltat |
SVM hauré estat |
Ego |
amauĕro |
habuĕro |
duxĕro |
audiuĕro |
fuĕro |
Tu |
amauĕris |
habuĕris |
duxĕris |
audiuĕris |
fuĕris |
Ille / illa |
amauĕrit |
habuĕrit |
duxĕrit |
audiuĕrit |
fuĕrit |
Nos |
amauerĭmus |
habuerĭmus |
duxerĭmus |
audiuerĭmus |
fuerĭmus |
Vos |
amauerĭtis |
habuerĭtis |
duxerĭtis |
audiuerĭtis |
fuerĭtis |
Illi / illae |
amauĕrint |
habuĕrint |
duxĕrint |
audiuĕrint |
fuĕrint |
Remarca sobre pronunciació: totes les formes d'aquest temps verbal són esdrúixoles.