En llatí clàssic, aquest temps verbal no era massa homogeni en la seva morfologia: els seus morfemes eren força diferents en els verbs de les dues primeres conjugacions i en els de les altres conjugacions:

• Per a la primera i segona conjugació, el morfema temporal-modal és –bi-, per bé que la 1a pers. del singular s'hi troba –bo (amb la desinència ja integrada) i 3a pers. pl. és en -bu-.
  
  
• En canvi, per a la tercera i quarta conjugació, el morfema temporal-modal que es feia servir en el llatí clàssic era -a- en la primera persona del singular (seguit de la desinència personal -m) i -e- en totes les altres persones.
  

   

  FUTUR IMPERFET D’INDICATIU ACTIU
  	AMO (1) Jo estimaré	HABEO (2) Jo tindré	DVCO (3) Jo portaré	AVDIO (4) Jo escoltaré	SVM Jo seré / estaré
  Ego	amābo	habēbo	ducam	audiam	ero
  Tu	amābis	habēbis	ducas	audias	eris
  Ille / illa	amābit	habēbit	ducat	audiat	erit
  Nos	amabĭmus	habebĭmus	ducēmus	audiēmus	erĭmus
  Vos	amabĭtis	habebĭtis	ducētis	audiētis	erĭtis
  Illi / illae	amābunt	habēbunt	ducent	audient	erunt

  
   

Recordem que existeix una 3a conjució mixta, que en a aquest temps de bell nou seguirà els paradigmes de la 4a conj. Per exemple, capio fa el futur en capiam, capies, capiet...

Com conjugar l'imperfet d'indicatiu?

El  que has de fer és:

a) identificar “l'arrel de present” (de la primera forma de l’enunciat, tot el que hi ha abans de l’última consonant).

b) veure a quina conjugació pertany el verb

c) ajuntar a l'arrel la terminació (al quadre de dalt, en lletra negreta) que li correspon per la seva conjugació.