LA CONJUGACIÓ MIXTA. La gramàtica llatina tradicional sol referir-se a una cinquena conjugació, anomenada mixta. A efectes pràctics, el paradigma de la mixta és el mateix que el dels verbs de la 4a conjugació en tos els temps excepte l'imperfet de subjuntiu i l'infinitiu de present actius.

Pròpiament, però, són verbs pertanyents a la 3a conjugació. Són fàcilment identificables per la 1a forma de l'enunciat (1a sing. pres. ind.): mentre que en la resta de verbs de la 3a conjugació aquesta forma acaba en consonant + vocal o (duco, rego, lego, etc.), en els verbs de la mixta, la 1a pers. sing. del present finalitza en -io (capio, rapio, iacio, etc.).

Un exemple seria el verb capio (enunciat: capio cepi captum 3: 'agafar; infinitiu pres. act.: capere; imperfet de subj. act.: caperem, -es -et...).

 
La manera més simple d’identificar la conjugació d’un verb llatí és buscant-lo en un diccionari o lèxic. Al final de l’enunciat sempre apareix un número de l’1-4 que n’indica la conjugació.