Història de Grècia
4. ÈPOCA ARCAICA
4.3. Els règims oligàrquics en l'origen de les polis
En l'època arcaica es culmina un procés iniciat en els segles de l'edat fosca: les monarquies, hereves del vell sistema micènic, van anar afeblint-se cada cop més i van ser substituïdes per sistemes de govern oligàrquics. Quan es configuren les polis, aquests nous estats ja no són governats per reis, sinó per nissagues de famílies riques i poderoses capaces de garantir la defensa de la comunitat.
Veiem com això es concreta en tres destacades polis: Corint, Atenes i Esparta.
Corint. Des de mitjan segle VIII fins a mitjan segle VII aC la ciutat de Corint va ser governada pels membres d'un llinatge conegut com els Baquíades; cada any es triava un Baquíada perquè fos el magistrat principal de la ciutat. Aquesta nissaga dels Baquíades estaria constituïda per uns dos-cents membres i, segons l'historiador Herodot, observaven una estricta endogàmia. El seu poder econòmic venia de la possessió de terres de conreu i del control dels peatges.
Atenes. En època micènica, a l'espai que després serà l'Acròpolis d'Atenes, es va aixecar un palau micènic. Al llarg del segle XI aC, després de la caiguda del poder micènic, molts dels habitants de l'Àtica van emigrar a Jònia, a l'Àsia Menor. La ciutat d'Atenes, però, renaixerà cap a finals de l'edat fosca i inicis del període arcaic, creant un nou estat que s'aglutinarà al voltant de l'Acròpolis. La nova població atenesa es conforma per l'unió de diversos nuclis de poblacions properes (aquest fenomen es coneix amb el nom de sinecisme). La història llegendària grega atribueix al mític rei Teseu, l'assassí del Minotaure, la gesta d'haver convençut els pobles àtics perquè s'unissin i fundessin la nova Atenes. Així, en l'imaginari atenès la seva ciutat va ser inicialment controlada per un rei. Tanmateix, al llarg del període arcaic Atenes abandona el sistema monàrquic per constituir-se en un estat oligàrquic: el poder polític, econòmic i religiós queda en mans dels membres d'unes seixanta famílies aristocràtiques, conegudes amb el nom d'Eupàtrides, que solien reunir-se en assemblea al promontori de l'Areòpag.
Atenes. En època micènica, a l'espai que després serà l'Acròpolis d'Atenes, es va aixecar un palau micènic. Al llarg del segle XI aC, després de la caiguda del poder micènic, molts dels habitants de l'Àtica van emigrar a Jònia, a l'Àsia Menor. La ciutat d'Atenes, però, renaixerà cap a finals de l'edat fosca i inicis del període arcaic, creant un nou estat que s'aglutinarà al voltant de l'Acròpolis. La nova població atenesa es conforma per l'unió de diversos nuclis de poblacions properes (aquest fenomen es coneix amb el nom de sinecisme). La història llegendària grega atribueix al mític rei Teseu, l'assassí del Minotaure, la gesta d'haver convençut els pobles àtics perquè s'unissin i fundessin la nova Atenes. Així, en l'imaginari atenès la seva ciutat va ser inicialment controlada per un rei. Tanmateix, al llarg del període arcaic Atenes abandona el sistema monàrquic per constituir-se en un estat oligàrquic: el poder polític, econòmic i religiós queda en mans dels membres d'unes seixanta famílies aristocràtiques, conegudes amb el nom d'Eupàtrides, que solien reunir-se en assemblea al promontori de l'Areòpag.
Esparta. La polis arcaica d'Esparta es configura a partir del sinecisme de petits nuclis de població lacedemonis (Pitana, Mesoa, Limnas i Cinosura). Contràriament al que s'esdevingué a Atenes, Esparta no es constituí mai en un nucli altament urbanitzat. Igualment, en contrast amb l'esperit innovador que portarà Atenes fins a la democràcia, la polis Espartana es caracteritza per un gran conservadorisme: el seu sistem sociopolític ràpidament queda fossilitzat i es manté pràcticament inalterat fins a l'època hel·lenística.