Història de Grècia
4. ÈPOCA ARCAICA
4.2. La polis
S'anomena polis (πόλις) a la ciutat-estat grega que neix en època arcaica [1]. Aquesta forma d'organització política no fou exactament una innovació grega [2] ni va aplicar-se a tot el territori grec [3].
La polis es pot definir com un estat de reduïdes dimensions [4] que comprèn una ciutat i les terres que l'envolten. Així doncs, en tant que ciutat-estat, la polis inclouria dos espais:
- El nucli urbà (ἄστυ), que feia de capital del territori. El lloc més emblemàtic de la ciutat era l'ἀγορά o plaça pública, autèntic cor de la vida política i econòmica de la polis.
- El territori rural circumdant (χώρα), que incloïa boscos, zones de pasturatge, granges i petits nuclis de població.
La polis és una comunitat política autònoma i sobirana a tots els efectes: els seus ciutadans es definien com a membres de ple dret de la polis, amb independència de si habitaven a la ciutat (ἄστυ) o al camp (χώρα).
[1] Amb tot, la seva gestació tindria lloc al llarg de l'època fosca. Es conjectura que sorgiria d'una manera semblant com van renéixer les ciutats europees a l'edat mitjana tardofeudal. Al lliurament anterior, s'ha vist que amb la desaparició dels palaus micènics i de la suprastructura política que a partir d'ells se sustentava, la societat grega de l'edat fosca es capbussa en un procés de ruralització força semblant a la feudalització de l'Europa de l'alta edat mitjana: les poblacions viuen en petits llogarrets lliurats a una economia autàrquica. A poc a poc, però, i a mesura que la situació econòmica i política es torna més segura, començarien a donar-se petits intercanvis entre els habitants de poblacions veïnes (per intercanviar excedents de producció, cercar matrimonis convenients o resoldre alguns litigis pels límits dels terrenys confrontants). Amb el pas del temps, s'establiria un punt de trobada per aquests intercanvis, un mercat, que resultaria ser també l'espai idoni per bastir un temple o un santuari on es poguessin celebrar els cultes religiosos comuns. Convindria, a més, que aquest indret fos un lloc fàcil de defensar en cas d'atac, raó per la qual normalment es triava algun promontori elevat (la futura acròpolis). Se suposa que pels volts de començos del s. VIII aC aquells petits nuclis urbans que inicialment servien com a mercat i espai de culte ja s'haurien constituït en polis.
[2] Aquest tipus d'organització política té precedents, per exemple, en les ciutats-estat fenícies. També la mateixa Roma va néixer com una ciutat-estat.
[3] No va haver-hi polis a les regions menys desenvolupades i més aïllades de Grècia, com ara a les regions de l'oest i nord de l'Hèl·lade (Macedònia, Tessàlia, Epir, Acarnània, Etòlia) o, també, en terres interiors de la península del Peloponnès (Arcàdia i Acaia). Igualment, cal tenir present que les polis no sorgeixen alhora arreu del territori grec: apareixen primer a l'Àsia Menor, a les illes de l'Egeu i en algunes zones costaneres de l'est de la Grècia Continental.
[4] Les dimensions de les polis podia variar força. Les més grans foren Esparta (8.400 Km2) i Atenes (2.650 Km2); tanmateix, totes dues s'han de considerar casos excepcionals. Una polis gran seria Corint (880 Km2). Entre les més petites s'inclourien polis insulars com ara Egina (85 Km2).