Història de Grècia

Entre d’altres raons, aquesta època és anomenada "fosca" o “obscura” per l'absència gairebé total de fonts d'informació tant arqueològiques com sobretot documentals. Ja vam dir que a finals de l’edat de bronze desapareix el lineal B, emprat pels micènics, i no serà fins cap al del s. IX o l’inici del s. VIII aC que tornarà a reaparèixer l’escriptura a Grècia, ara ja alfabètica.

tot i aquesta manca de fonts, què és el que podem saber de l’edat fosca?

1) Política i societat

Sovint hom s'ha referit a l'edat fosca com l’edat mitjana grega. Un cop desaparegut el gran imperi micènic, el món grec es fragmenta, queda mancat d’una estructura política forta i estable i dels poderosos wánakes que la governaven. L’inici d’aquesta crisi sembla coincidir amb l’arribada a Grècia d’unes últimes onades de pobles indoeuropeus: com prèviament ho havien fet els jonis (que arribaren durant el segon mil·leni i finalment s'instal·laran a l’Àtica, Eubea, les illes Cíclades i en una ampla franja central del litoral de l’Àsia Menor), ja entrats en els segle XII fan la seva aparició els doris (que acabaran ocupant el nord-oest de la Grècia continental, el Peloponnès, les illes de Creta i Rodes, i les terres de la costa asiàtica que queden al sud de la Jònia).

En l'àmbit polític, la Grècia de l’edat fosca és una societat escapçada. L’estructura jeràrquica i burocràtica del món micènic ha perdut el seu cap visible amb la desaparició del wanak (ϝάναξ; en grec clàssic, ἄναξ), figura que se situava al capdamunt de la piràmide social i donava sentit i ordre a tot el complex entremat polític, religiós i militar de la societat micènica.

Si volem saber alguna cosa més sobre aquesta societat grega de l'edat del ferro, hem de recórrer al testimoni no de textos documentals (que no existeixen) sinó d’un text literari. Parlem de l’obra homèrica. El problema, però, és que els poemes homèrics barregen tres estrats culturals ben diversos:

• La societat micènica de l’edat del bronze: els seus herois serien els capitosts d’aquesta societat grega micènica que, cap al 1250, vivia els seus dies de màxima esplendor i expansió.
• El món de l’edat fosca o edat de ferro, en què les llegendes que forniran la base dels poemes homèrics es conservaren, modificaren i trasmeteren en el marc d’una cultura oral.
• Elements de la realitat històrica dels temps en què el poema va assolir la seva forma definitiva, és a dir, la primera Grècia arcaica del segle VIII que, en terres jòniques, en la suposada pàtria d’Homer, ja apuntaria trets d'una imminent revolució cultural i civilitzacional.

Així doncs, S’ha de prendre amb molta cautela tota la informació fornida pels poemes homèrics. Cal ser molt prudent a l'hora d’anar espigolant en aquests textos aquells elements que es puguin identificar com a característics de la Grècia de l’edat fosca. Dit això, els estudiosos han destacat, sobretot en l’Odissea, la importància que sembla adquirir el concepte de l’oikos (οἶκος, que podríem traduir per 'casal').

• L’oikos homèric és una mena d’àmplia família que aplega gent unida per vincles de consanguinitat. Però l’oikos és també l’espai físic on aquesta família viu. Igualment, les dimensions físques de l’oikos i els bens que s'hi exhibeixen és proporcional a la importància de la família.
• L’ideal de l’oikos és l’autoabastiment, l’autarquia: produir tot allò que cal per consumir.
• Igualment, aquest oikos compta amb les seves possessions i pertinences (terres, ramats, objectes valuosos i esclaus), controlats i administrats pel cap del casal.
• Els béns material, els objectes més valuosos, són guardats a l’oikos, en una estança que s’anomena la cambra del tresor. 
• Aquests tresors s’aconsegueixen essencialment de dues maneres: a través d’intercanvis (a manera de regals -δώρα- i contrarregals -κοντραδώρα), o per mitjà de l’activitat guerrera (sembla que sovint es feien guerres de pillatge i que aquesta pràctica devia ser un fet socialment ben connotat).
• Una de les pitjors coses que li poden esdevenir a un individu en el món retratat per Homer és que quedi socialment aïllat. Senyor, guerrer o esclau, tothom ha de formar part d’un grup que el protegeixi. Així, una altra de les funcions del cap de l’oikos és la protecció dels individus que en formen part.
• Els individus que no pertanyien a cap oikos ocuparien l’esglaó més baix en la societat, estarien absolutament desprotegits i haurien de treballar com a jornalers per a algun senyor. A banda dels jornalers, hi ha altres persones desvinculades a l’oikos, gent d’ofici itinerant i de diferents respectabilitat: pidolaires i vells desheretats per la fortuna, però també missatgers o heralds, endevins, artistes, metges, aedes, poetes, etc. 
• També, lògicament, hi existiria el poble pla, però aquest poc pes tindria dins d’una societat governada per una aristocràcia autoritària i més aviat inclement. Als textos homèrics apareixen assemblees del poble, però en aquestes només parlen els reis, els nobles, la gent que té el poder. Recordem com, al començament de la Ilíada, un tal Tersites pren la paraula i no només no se l’escolta, sinó que acaba sent colpejat per algú de rang superior.

A partir d'aquestes dades, podem aventurar un esbòs del que hauria estat la Grècia de l’edat fosca. Probablement seria una societat encapçalada per un rei que molt sovint tindria seriosos problemes per fer acceptar la seva autoritat per part dels caps dels diversos oikoi. Com a l’edat mitjana europea, el monarca seria una mena de primus inter pares, amb un poder més simbòlic que efectiu, i en no poques ocasions hauria de fer front a intents de sublevació d’aquells que teòricament estarien per sota d’ell. D'altra banda, els senyors dels oikoi s'esmerçarien a refermar la seva autoritat presentant genealogies que remuntessin la seva ascendència fins a famosos herois llegendaris, com ara els diversos cadbills locals protagonistes dels relats èpics, especialment de la guerra de Troia.

Ara, però, aparquem el testimoni homèrics i atansem-nos a fonts més fiables, les arqueològiques, per apuntar alguns altres aspectes sobre l'economia i la cultura material dels grecs de l'edat de ferro.


2) Economia

L'economia és essencialment agrícola i ramadera; i, sobretot, autàrquica: es produeix per l’autoabastiment i no hi ha gairebé comerç (quan n’hi ha, és essencialment d’intercanvi). Els testimonis arqueològics ens parlen d’una civilització pobre en relació a la precendent cultura micènica. Les troballes arqueològiques evidencien un descens en el nivell de vida:

• Els objectes són de mala qualitat i molt sovint mal elaborats. Es troben a faltar materials de luxe (or i ivori).
• No hi ha restes de grans construccions: ni nous palaus ni muralles ciclòpees.

3) Cultura material
Es detecten alguns canvis culturals notables:

• Mentre que els micènics practicaven la inhumació, en l’edat fosca l’usual va ser la incineració ritual dels cadàvers.
• L’època fosca grega es correspon amb l’edat del ferro de la història universal. És llavors quan es difon la metal·lúrgia d’aquest metall, cosa que tindrà una especial repercussió en la fabricació de les armes.
• A nivell artístic, al llarg de l'edat fosca es desenvolupen dos estils de ceràmica: primer la protogeomètrica (imatge 1); i als darrers segles del període, la geomètrica inicial (imatge 2). Pots trobar més informació sobre aquests dos estils de decoració ceràmica al següent enllaç.

Imatge 1

Imatge 2