Morfologia - Declinacio / Conjugació
14. QÜESTIONS DE SINTAXI
14.7. Construcció τὰ ζῷα τρέχει
És una peculiaritat del grec antic que quan un subjecte és neutre i plural el verb ha d'anar en singular. Una manera de referir-se a aquest fenomen és a partir de l'exemple següent:
τὰ ζῷα τρέχει
Τὰ ζῷα és el nominatiu plural del substantiu neutre ζῷον, 'animal'. Fa de subjecte del verb 'córrer' (τρέχω). Com que el subjecte és plural, hom s'esperaria de trobar el verb també en plural (τρέχουσιν). Va, però, en singular (τρέχει).
Literalment, l'oració diu '*Els animals corre'. Com que aquesta frase resulta agramatical en català, en traduir-la haurem de restablir la concordança entre subjecte i verb: 'Els animals corren'.
Per estranya que ens pugui semblar, aquesta construcció és l'única possible en grec clàssic sempre que el subjecte de l'oració sigui un neutre plural. Veiem-ne un segon exemple:
Per estranya que ens pugui semblar, aquesta construcció és l'única possible en grec clàssic sempre que el subjecte de l'oració sigui un neutre plural. Veiem-ne un segon exemple:
Τα φύλλα χλωρὰ ἐστιν.
Nom pl N Nom pl N 3 sg pres
(Subj) (Atr) (V)
Traducció literal (agramatical en català): '*Les fulles és verdes'
Traducció correcta: 'Les fulles són verdes' [1].
NOTA:
[1] Hi ha qui sosté que l'origen d'aquesta curiosa construcció es podria trobar en el valor col·lectiu d'alguns neutres plurals. És a dir, en una oració com la precedent, el plural 'les fulles' es pot relacionar amb el singular col·lectiu 'el fullatge'. Igualment, 'els animals' no queda tan lluny d'un concepte com 'el bestiar', que tot i ser un mot singular sempre designa una pluralitat d'individus.