Précédent
Suivant

11. EL VERB: INFINITIUS (VEU ACTIVA)

11.5. Usos de l'infinitiu (2): infinitiu concertat



El grec antic coneixia dues classes d'oracions d'infinitiu: concertades i no concertades. L'infinitiu és concertat quan el seu subjecte no és diferent al del verb principal. Aquesta construcció d'infinitiu ens és la més familiar, ja que és l'únic que coneixen el català i el castellà.

L'infinitiu, juntament amb els seus complements verbals, constitueix una subordinada substantiva que depèn d'una oració principal. Amb relació al verb de l'oració principal, l'oració d'infinitiu n'és el subjecte o complement directe.

  • Pot ser el subjecte d'un verb impersonals com ara δεῖ ('cal') o χρή ('és útil, és convenient') [1], o d'expressions impersonals amb el verb copulatiu i un atribut:
    • Δεῖ λέγειν τὴν ἀλήθειαν = 'Cal dir la veritat'.
    • Χρὴ μανθάνειν τὴν ῥητορικὴν τέχνην = 'És útil aprendre l'art oratòria'.
    • Χαλεπόν ὲστι πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'És difícil fer sempre el bé (lit.: 'les coses bones')'.

  •  Pot fer de complement directe de verbs transitius com ara creure, pensar, saber, voler, poder, ordenar, etc.:
    • Νομίζετε πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'Penseu fer sempre el bé'. 
    • Θέλεις πράττειν ἀεὶ τὰ καλά = 'Vols fer sempre el bé'.




  Lèxic:

  ἀεί (adv.): sempre, constantment.

  ἀλήθεια -ας (ἡ): veritat.

  δεῖ: cal.

  θέλω: voler.

  καλός -ή -όν: bo.

  λέγω: dir.

  μανθάνω: aprendre.

  νομίζω: pensar, creure, considerar.

  πράττω: fer.

  ῥητορικός -ή -όν: retòric, oratori.

  τέχνη -ης (ἡ): art, tècnica.

  χαλεπός -ή -όν: difícil.

  χρή: cal.

NOTES:

[1] Tant δεῖ com χρή són verbs defectius: només els trobarem en 3a persona del singular del present d'indicatiu.



Précédent
Suivant